..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘PSOE

Pallerols i d’altres – La Pilar Rahola i el periodisme.

with 14 comments

Ahir pel matí el “Grupo Godó” es va veure obligat a parlar del “Cas Pallerols”, l’escàndol que es va muntar el dimarts amb la pràctica ocultació de la notícia als medis públics i subvencionats catalans va ser massa gran.

A les xarxes socials i als pocs medis més o menys lliures que queden l’indignació va ser descomunal. Així doncs l’endemà de la notícia la qüestió va ser tractada amb més profusió (que no amb més profunditat) a “Rac1” i a “La Vanguardia”, va ser tractada, però com?, posem com a exemple el que es deia a la columna de la periodista mediàtica Pilar Rahola:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20130110/54361733588/pallerols-i-d-altres-pilar-rahola.html

Analitzaré a la meva manera el que allà diu la periodista:

Enric Millo era un dels cridats a declarar al judici, per l’època en què corria alegrement per Unió”

Enric Millo és ara del PP, va fer un salt no massa llarg de UDC al PP, però ja que hi som si podem escampar una mica la merda no perdrem l’oportunitat. I això ens pot ajudar de cara al missatge que se li vol donar a l’article.

El cas Pallerols és especialment lleig per les seves característiques”

Queda força suau això de lleig, però comença amb una espècie de crítica per més endavant donar-li la volta.

finançament irregular d’UDC”

Això en toca el que no sona, m’emprenya que es parli del “Cas Pallerols” quan el cas en realitat es tracta del ”Cas treball”, i també em fot el mot “irregular”, no sería més adequat parlar de “finançament il·legal” per exemple?. O és que si jo robo algú em dira que m’he finançat de manera irregular?.

l’exemple del PP, que és el que més crida. Un partit que està empastifat per l’escàndol de corrupció més greu de la història”

Entrem en matèria, el PP és el partit més corrupte de la història!, casi res, lo de UDC és una minúcia per la Pilar, no ens conformem en escampar la merda, hem de fer veure que els veritables corruptes son els altres.

els ERO i els diners de l’atur, i un altre amb l’exministre Blanco…”

Seguim amb el guió d’abans, els altres si que son professionals de la corrup

ció.

CDC també ha dit la seva per boca d’un agosarat Santi Vila, a qui no deuen haver passat l’arxiu del cas Palau.”

Li afegim una mica de corrupció a CDC perquè no es noti massa cap on escombrem… Això sí, no esmentem a cap corrupte, això seria mullar-se massa, tan sols parlem d’un que ha criticat a UDC.

la falta d’una llei seriosa de finançament dels partits polítics ha comportat una pràctica corrupta que ha contaminat la política global. Ni un sol partit no es pot gastar el que es gasta en campany

es i propaganda”

I descobrim qui obliga als partits a delinquir, perdó, volia dir finançar-se de manera irregular.

PP i PSOE els qui han impedit que aquesta qüestió es resolgués, i així estem”

Com si fos una peli patètica americana hi ha una “moraleja final”. La culpa no és seva, la culpa és del PP i el PSOE que obliguen als partits a delinquir, i mira que son dolents aquests partits espanyols que ens aboquen a la corrupció.

No, jo no soc periodista, ja ho sabeu, tan sols soc un florista que molt de tant en tant escriu coses. Però el que em pregunto avui és: i la Pilar Rahola en realitat que és?, jo ja en tinc la resposta, i us donaré una pista: la resposta no és: una periodista.

Anuncis

Written by MadeByMiki

11 gener 2013 at 9:55 am

Al país del “trapicheo” un lladre és el rei.

with 9 comments

Hi ha notícies que clarifiquen les coses, si és que això cal a aquestes alçades de la pel·lícula. Els de sempre, ho sigui PSOE, PP, CiU i PNV s’han tornat a posar d’acord amb una cosa, i quan això passa és perquè es tracta d’un assumpte important, com a mínim per a ells.

Resulta que el Plè del Congrés dels Diputats (així, amb majúscules per a destacar la seva importància) ha demostrat a qui serveix, tan sols ha calgut una proposta d’ICV que plantejaba unes iniciatives per a “posar l’economia al servei de les persones” per crear la unió del front abans esmentat, si el de PSOE, PP, CiU i PNV s’han oposat a actuar contra les 659 grans fortunes espanyoles sense declarar que van ser localitzades a Suïssa i fer públic el llistat dels denunciats.

L’autora de la proposta ha esta la diputada de ICV Núria Buenaventura, aquesta bona senyora pretenia que la lluita contra el frau tributari afectés a tothom per igual, i lluitar contra la impunitat de molts. La idea és bona, però pel que sembla és irrealitzable perquè “els nostres representants” tan sols volen que paguin impostos alguns, concretament els de sempre, que com que ja hi estem acostumats no ens vindrà d’aquí.

Si a aquesta notícia li sumem l’escandalosa “nova oferta” de blanqueig de diners que ha fet el govern, n’hi ha per enviar-ho tot a la merda. Que ara els que tenen diner negre puguin blanquejar aquests diners pagant per la part que vulguin, obtinguin la promesa de no ser inspeccionats de cap manera, i tot el diner negre anterior al 2008 sigui blanquejat gratis és el no va més de les ofertes.

Si els que prediquen allò tant conegut i nostre de: “tu el seu lloc faries lo mateix”, necessitaven alguna cosa per a justificar-se ja ho tenen, de part del govern i per escrit. Mentrestant per a tots els altres això és certificat del que ja sabíem des de fa un munt de temps, som uns imbècils, a aquesta merda de país tan sols van bé els que estafen, especulen, menteixen i exploten als altres… ho sigui allò que aquí es coneix tristament com a “espavilats” i per altres senzillament son lladres.

Written by MadeByMiki

5 Juliol 2012 at 9:42 am

“Llei Sinde”

with 12 comments

Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.

Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…

Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.

La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.

On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Gobierno/pidio/EE/UU/presionase/PP/CiU/PNV/elpepicul/20101221elpepicul_3/Tes

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2010 at 10:04 am

La pobresa.

with 20 comments

Aquest post és fruit d’un mail que em va enviar l’Alfred, un d’aquells mails que fan que te’n vagis a dormir amb una mica més de mala llet de lo habitual. Es tracta d’un llistat de totes les retribucions que li paguem a Leire Pajín Iraola, aquesta jove promesa (tan sols té 34 anys) del socialisme europeu. Però per començar el post prefereixo fer una introducció al “pensament social” d’aquesta noia, em basaré en un post anomenat “Pobreza” que he pogut llegir del seu blog.

A “Pobreza” podem llegir uns missatges molt clars que ens deixen ben clar quins son els ideals de Leire Pajín, no us el posaré íntegre, tan sols en destacaré les frases més punyents:

  • Si algo me ha movido es la lucha contra las injusticias sociales. Siempre he pensado que en la vida hay dos opciones, verla pasar o intentar cambiarla, opté por la segunda. Muchos pueden pensar que el compromiso con la lucha contra la pobreza va con el cargo de Secretaria de Estado de Cooperación que ocupé durante cuatro años, se equivocan. Es un compromiso ciudadano, independiente de donde me encuentre y que tareas desempeñe. ”
  • La globalización económica ha profundizado aún más en las desigualdades sociales y económicas norte-sur, y la actual crisis económica tendrá consecuencias sociales importantes para el mundo desarrollado, pero en el caso de los países en desarrollo alcanza dimensiones son dramáticas. ”
  • El hambre en el mundo no deja de aumentar, es escalofriante pensar que 3.000 millones de euros bastarían para frenar la desnutrición aguda severa en el mundo ”

Ja ho veieu, estem davant d’una persona enormement preocupada per la fam i la pobresa al món. Llegint-la veiem que aquesta noia vol afavorir la solidaritat i una redistribució més justa dels recursos, una veritable SOCIALISTA amb les idees ben clares. Quí és i que cobra anualment la senyora Leire Pajín Iraola?

Leire Pajín, dintre d’uns dies passarà a ocupar el Càrrec de senadora, en virtut de l’acord al que han arribat PSOE i PP. A partir d’aquest moment la Sra. Leire Pajín Iraola, passarà a gaudir de tots aquests càrregs i salaris mensuals:

Senadora 5.500 €/mes
Secretària d’Organització del PSOE 6.500 €/mes
Indemnització com a ex-Secretària d’Estat de Cooperació* 7.000 €/mes
Dietes 1.800 €/mes
TOTAL: 20.800 €/mes

* Aquest càrrec el va abandonar al juliol, però mantindrà aquesta indemnització durant 2 anys (vaja, com qualsevol de nosaltres)


Ho sigui que en plena crisi a Espanya amb 5 milions d’aturats. On centenars de milers de treballadors cobren el
salari mínim de 624 €/mes (8.736 €/any). I on més de 8 milions de persones estan sota el límit de la “Pobreza” de la que ella tant parla. Ella cobra 291.000 €/any ¿Aquesta és la política del servei públic i pel be comú? O més aviat és la “España del pelotazo” i de la corrupció legal?

http://leirepajin.blogspot.com/2008/10/como-deca-ayer-estreno-hoy-esta-bitcora.html

Written by MadeByMiki

10 Desembre 2010 at 9:14 am

ETB, la tele feta a mida i per escrit.

with 15 comments

Que els polítics fan servir sempre els serveis públics a la seva conveniència, és una cosa que tots més o menys sabem o suposem. També coneixem la supeditació dels medis públics de comunicació al govern de torn.

Per immoral que sigui, el primer que es fa al arribar al poder és controlar el que i com diuen les coses els medis de comunicació, amb això la democràcia -i amb moltes altres coses- és exactament igual que la dictadura. El que no s’acostuma a fer és posar-ho per escrit, normalment hi ha un cert pudor a l’hora de manipular, es fa, però sense explicitar-ho massa.

El govern de coalició PSE-PP que mana a Euskadi gràcies a les seves tècniques de “devaluació democràtica”, no ha tingut cap problema en posar per escrit a la pàgina 262 dels pressupostos de cultura -te collons que sigui a cultura- cap a on cal que apuntin els medis públics: “uno de los objetivos de los informativos de ETB es desarrollar los aspectos esenciales del acuerdo de gobierno entre PSE y PP”.

Naturalment el poble no és tant estúpid com sembla, i ja ha notat com en els darrers 18 mesos la “línia editorial” dels informatius ha canviat de manera radical. Quan en Patxi López i els seus fidels companys de govern van assegurar que els medis públics serien totalment independents i no dirigits, mentien, com ben segur que han fet en altres qüestions, no els importa ni la pluralitat ni la veracitat, ells confien en els medis per manipular i transformar “el seu” poble.

Quan en Mikel Basabe d’Aralar a una comissió de control va plantejar la qüestió a la Consellera de Cultura, no va rebre cap tipus de resposta, va ser ignorat vàries vegades.

De moment alguna cosa ja han aconseguit, els informatius d’ETB ja no son els que tenen més audiència al País Basc, potser la gent se’n està cansant de ser miserablement manipulada amb els diners que ells mateixos paguen amb els seus impostos.

Tots els governs dirigeixen els “seus” medis informatius i els orienten de la manera que a a ells els convé, però crec que costa força trobar casos que això es faci d’una manera tant descarada i des de un govern amb menys legitimitat democràtica que aquest.

Aviat a Catalunya ens passarà alguna cosa semblant, uns ja pateixen per les seves “poltrones públiques” i uns altres ja deuen planificar el futur de la informació que ens subministraran.

Visca la partitocràcia i la manipulació constant.

Written by MadeByMiki

8 Novembre 2010 at 9:27 am

Ho tenim fotut.

with 5 comments

Semblava que ara sí, però no. Semblava que aquesta setmana ja seria la definitiva, però tot fa pensar que encara no. Semblava que ara, per fi, rebríem definitivament la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, però res de res.

Probablement, a qui hem d’agraïr aquesta vegada el nou retard de la sentència és al senyor Manuel Aragón, membre progressista (o això diuen els diaris) del TC, que, tot i que en principi és del bàndol socialista, s’ha situat al costat del sector conservador del Tribunal, impedint així que s’aprovi l’últim esborrany de sentència sobre l’Estatut, i això sense oblidar que el document ja està revisat, retocat i escurçat. Resulta curiós i sospitós que el magistrat en qüestió s’hagi canviat de banda d’un dia per l’altre. En tot cas, el que de moment queda clar és que l’Estatut encara patirà, segurament, alguna retallada més. Ja no vé d’aquí, suposo.
Entre moltes altres coses, l’actitud del senyor Aragón posa de manifest que no és només el PP el que vol derrocar l’Estatut. Des d’aquí, tenim la tendència a considerar que l’anticatalanisme només és un tret dels populars; però no és així. No és la primera vegada que veiem a un polític espanyol ‘progressista’ (és a dir, del PSOE) manifestant una clara actitud contrària a Catalunya. És la història de sempre, res que no coneguem.

Potser vaig una mica massa lluny, però em sembla que el problema de tot plegat rau en una qüestió d’herència: l’herència de la dictadura. Quan el ‘tiet Siscu’ va morir el 75, es va produir això que en els llibres de l’escola s’explica com la Transició Democràtica. No pretenc ser groller, però, i una merda. De transició, aquí, res. La democràcia és aparent. La major part de fills del franquisme segueixen ocupant butaques importants; aquí es segueix permetent que hi hagi un partit anomenat Falange, un fet impensable a Alemanya, per exemple.

Pensant en tot plegat, i en per què Espanya no ha enterrat les idees pròpies de la dictadura com ho varen fer Alemanya o Itàlia, és inevitable fixar-se en com van acabar els líders de les altres dues dictadures feixistes europees del segle XX: d’una banda, el líder del feixisme italià, el senyor Mussolini, si no ho tinc mal entès, va ser afusellat pels comunistes; d’altra banda, a Alemanya, després de que Hitler es suïcidés, es van dur a terme els anomenats Processos de Nuremberg, que, dit de manera sintètica, van col·locar els responsables de l’holocaust al lloc que els pertocava. A Espanya, en canvi, res de res. El senyor Franco va morir tranquil·lament, deixant el seu poder al rei Joan Carles, és a dir, escollint com calia fer les coses fins al darrer i maleït minut de la seva vida.  I, encara ara, aquí ningú ha passat comptes de res. I estem a 2010. ¿Què són milers de republicans assassinats i milers de famílies que, actualment, encara lluiten per saber com, on i per què van morir els seus familiars durant la dictadura? Res, a Espanya, això no té cap mena d’importància. Ni memòria històrica ni condemna als errors del passat. Que li preguntin a Garzón.

Tornant a l’estatut, he de dir que mai hi he estat gaire a favor: penso que la relació Catalunya – Espanya difícilment s’arreglarà amb un document d’aquestes característiques, tot i que no tinc ni idea de quina seria la millor solució. Sigui com sigui, per enèssima vegada es posa de manifest la incapacitat d’Espanya d’actuar una mica decentment amb la comunitat autònoma de Catalunya, una part important dels ciutadans de la qual va aprovar fa ja quasi quatre anys un projecte d’estatut que, com tot el que aquí s’intenta fer, ha de sotmetre’s a la voluntat del sector més conservador de l’estat espanyol.  Si això no canvia, ho tenim fotut. Ho tenim ben fotut.

Jordi Pallarès

Written by MadeByMiki

22 Abril 2010 at 10:52 pm

Tolerància zero amb la corrupció (això és el que diuen mentre fan el contrari).

with 5 comments

Tropes Anti-Corrupció.

Tropes Anti-Corrupció a l'atac!!!

Sovint els països “democràtics” creen lleis totalment antidemocràtiques. Sempre hi ha una bona excusa per a saltar-se les normes, habitualment es fa servir com a pretext l’excepcionalitat, i així l’estat es dota d’eines per exercir el seu control sense mesura.

Als EEUU, s’han fet a mida la ja famosa llei “Patriotic Act”. Això permet a l’estat empresonar a qui vulgui, sense judici previ i per un temps il·limitat i a no tenir que respondre davant cap tribunal si ells consideren (aquí no cal donar més explicacions) que el tema afecta a la “seguretat nacional”. De fet, és una llei que dona poders infinits a l’estat sense tenir que donar comptes a ningú.

A Espanya també tenim la nostra particular “Patriotic Act”, però la diferència és que aquí s’ha passat d’eufemismes i el nom que se li ha donat es molt clar: “Llei Antiterrorista”. Es tracta d’una llei feta totalment a mida per lluitar contra ETA de manera antidemocràtica, però com abans s’empara en l’excepcionalitat per fer servir tots els mètodes que es vulguin sense control democràtic. Aquesta llei s’ha fet servir sovint contra persones que no tenen res a veure amb el terrorisme, però l’estat es pot permetre l’ús i abús d’aquesta llei sempre que vulgui.

Jo no soc partidari d’excepcions com aquestes, perquè naturalment el ciutadà sempre acaba rebent de manera directa o indirecta (per si sola la llei ja és una amenaça que tens al damunt) l’agressió dels seu estat.

Però com que no hi ha cap perill de que ningú derogui aquesta injusta llei, proposo que aquesta s’adapti plenament a les necessitats del país. Avui el que ens neguiteja als ciutadans és la corrupció generalitzada, l’atracament organitzat per part de molts dels nostres polítics i empresaris als fons públics. És intolerable l’abús que aquests fan de la presumpció d’innocència i de la inexplicable (això és ironia…) tolerància dels nostres jutges i representants polítics.

Per tant, contra la corrupció podem fer servir la “Llei Antiterrorista”, si convé li canviem el nom i l’anomenem “Llei Anticorrupció”, això si, amb les mateixes premisses:

  • Accés als domicilis privats sense autorització judicial, n’hi ha prou amb que existeixin “sospites”.
  • Augment de penes fins a 40 anys.
  • Política de dispersió amb l’allunyament màxim del domicili familiar.
  • Classificació automàtica de pres de “primer grau”.
  • Impossibilitat d’avançament de la llibertat provisional, compliment integre de les condemnes.
  • Arrest incomunicat de fins a 13 dies sota secret de sumari. La defensa no obtindrà cap resultat de les investigacions que s’hagin fet durant aquests dies.
  • Durant l’instrucció judicial, els detinguts no tenen dret a contractar un advocat. La defensa sempre serà encarregada a un advocat de “torn d’ofici”.
  • Prohibició d’entrevistar-se en privat amb el seu advocat en cap moment.

Si cal podem afegir-hi alguna clàusula més, però de moment amb l’aplicació d’aquesta llei els corruptes com a mínim farien un altra cara al ser detinguts.

*Un afegit d’última hora al post:

Sobre la llei antiterrorista als E.U.A.:

El seu nom real és “U.S.P.A.T.R.I.O.T.A.C.T”, coneguda popularment com el “acta patríotica”, però realment vol dir “Uniting and Strengthening America by Providing Appropriate Tools Required to Intercept and Obstruct Terrorism Act”. O sigui, que és un exercici de propaganda política SUBLIM, per treure’s el barret.

Fa un parell de mesos vaig assistir a unes jornades sobre multinlingüisme i la clausura era a càrrec d’un professor d’Espanyol a una universitat de Chicago. Es va referir al nom d’aquesta llei com “anem a veure quina frase absurda trobem que ens permeti formar l’acrònim PATRIOTIC en el nom”.

Gràcies a Jordi per la seva info suplementària:

http://www.despiertos.net/

Written by MadeByMiki

10 Abril 2010 at 8:42 am