..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘madebymiki

Entrevista a Gonzalo Aragonés corresponsal de La Vanguardia a Moscou.

with 12 comments

Per fi ha tornat la secció d’entrevistes a MadeByMiki, aquesta vegada el protagonista és en Gonzalo Aragonés corresponsal de La Vanguardia a Moscou. Us recordo que aquest diumenge a Rússia es  celebren eleccions presidencials, de fet per això en Plàcid em va suggerir aquesta entrevista..

Com sempre em cal agrair-li molt a en Plàcid Garcia-Planas la seva col·laboració,  i a tots vosaltres, benvolguts lectors i comentaristes que amb les vostres preguntes m’heu fet gairebé tota la feina.

(1)¿Que partido de la oposición crees que puede recoger el descontento popular contra Putin de la calle?. ¿Crees que es viable una alternativa política a medio plazo?

Es difícil de decir, sobre todo porque sólo uno de los aspirantes a la presidencia tenía vínculos serios con los movimientos ciudadanos y partidos que han organizado la protesta. Es Girgori Yavlinski, el fundador del partido liberal Yábloko, pero la Comisión Electoral Central no aceptó sus avales (2 millones de firmas) por defecto (se encontró que un 25 % no eran firmas reales o eran fotocopias, que no son válidas). Se esperaba que Yavlinski fuera el candidato que pudiese aglutinar esta protesta. Pero tras su descalificación, a mí me parece que el candidato que puede recoger ese descontento es el mismo Putin. La explicación es que para la mayoría de los rusos, incluidos muchos de los manifestantes de diciembre y febrero, es mejor lo malo conocido que lo bueno por conocer. Los candidatos son Guennadi Ziugánov, líder del Partido Comunista, que representa el pasado de la URSS; el excéntrico-nacionalista-populista Vladímir Zhirinovski tiene un electorado fijo que no puede crecer debido a sus ideas. El líder del partido Rusia Justa, aunque viene con al etiqueta “socialdemócrata”, ha sido un aliado de Putin hasta hace poco. El año pasado, Serguéi Mirónov tuvo que dejar su puesto como presidente del Senado (Consejo de la Federación) tras enfrentamientos con el partido de Putin, Rusia Unida. Pero en las elecciones presidenciales del 2004 él se presentaba con un argumento bien significativo: para apoyar a Putin, para que no parezca que está sólo, lo que además de inexplicable en la mentalidad política occidental, ratificaba que desde el poder se quería dar impresión de competencia cuando en realidad no existía. Y el último candidato es Mijaíl Prójorov, millonario y oligarca, representante para los rusos de lo peor de los años 90.
Yo creo que los “indignados” rusos que el día 4 quieran votar se decidirán o bien por Putin o bien por Ziugánov. El líder comunista tiene un buen argumento, y es que  es el favorito a quedar segundo y enfrentarse a Putin en una segunda vuelta si el actual primer ministro no llega al 50 % de los votos.
Después de las elecciones, los partidos de la oposición extraparlamentaria tienen una titánica tarea si quieren formar una coalición que recoja las protestas de la calle, ya que hay muchas organizaciones y diversas ideologías. Ninguna de ella puede erigirse en punta de lanza. Hoy han formado la Liga de Electores, pero todavía hay demasiados líderes, demasiados políticos de primera línea, y eso no es práctico para enfrentarse al poder de Putin.

(2)¿Cómo son los otros candidatos a la presidencia?. ¿Que es lo que hace que Putin sea la mejor opción, a ojos de los rusos?.

Además de lo que he señalado en la pregunta anterior, entre los cuatro rivales de Putin distinguiría a Ziugánov, que parece un candidato real, apoyado por un partido con un background y una historia concretas y con una concepción de la sociedad claramente contraria al régimen político actual. En cuanto a los otros tres, se han presentado siempre dudas, ahora o en elecciones anteriores, de ser en realidad “candidatos de paja”, permitidos o alentados por el poder para dar sensación de verdadera concurrencia, verdadera democracia. Una revista ha publicado durante la campaña electoral que Prójorov se presenta porque se lo han pedido desde el poder.
En cuanto a Putin, su tarjeta de presentación está en los doce años en los que ha estado en el poder (8 como presidente y 4 como primer ministro): victoria en Chechenia, crecimiento económico y (la palabra clave) estabilidad. Sobre todo porque después de los años 90 y de la crisis del 98, las comparaciones favorecen sin duda a Putin.

(3)¿Cómo se ve desde Rusia el futuro del euro?

Se sigue con mucha atención, especialmente porque en el último año ha crecido el temor a que llegue una segunda ola de esta crisis actual, que ya golpeó a Rusia en 2008 y 2009. Se tiene, sin embargo, confianza en que Rusia no sufrirá tanto como los países de la EU. El motivo es el Fondo de Estabilidad estatal creado con los beneficios del petróleo y que sirvió hace tras años para amortiguar los efectos de la crisis y evitar una devaluación del rublo de la noche a la mañana. Una segunda ola de la crisis significaría una ralentización del crecimiento del PIB, que no sería tan fuerte como al que están acostumbrados los países emergentes.

(4)Putin habla de formar una Unión Euro-asiática con todas las Repúblicas de la antigua URSS que pueda convencer. ¿Cómo ven este proyecto desde dichas Repúblicas?. Están más próximas a un proyecto de este tipo o hay alguna más inclinada a unirse con la zona euro-asiática o incluso alguna más proclive a unirse a Europa?

Los países que crearon la Unión Aduanera, la misma Rusia, Bielorrusia y Kazajistán, son los más cercanos a esta idea. De hecho, la idea la formuló por vez primera hace unos años el presidente de Kazajistán, Nursultán Nazarbáyev.
En el resto de países de la CEI hay distintas posiciones. Armenia siempre es un aliado de Rusia, así que está a favor. Azerbaiyán menos y Georgia, enfrentada a Rusia desde hace años y con el recuerdo de la guerra del 2008 por Osetia del Sur, está en contra. Los países de Asia Central tendrán que intentar ser prácticos, ya que incluso quedarse fuera de la Unión Aduanera perjudica económicamente a ex repúblicas como Tayiquistán y Kirguistán, las más pobres de todas las ex repúblicas, que siempre han dependido de la ayuda o de los privilegios concedidos por Moscú. Quedarse fuera de cualquier organización que cree Moscú ni siquiera se puede contemplar. Uzbequistán parece que intenta mantener una posición independiente. Y Turkmenistán, que sigue siendo un país opaco, es una incógnita. Puede optar por quedarse fuera, siguiendo la política de no implicarse demasiado en los organismos creados por las repúblicas ex soviéticas.
Ucrania, a pesar de que gobierna el prorruso Víktor Yanukóvich, mantiene una posición ambigua entre Rusia y la UE. Kíev parece querer beneficiarse de lo que significa acercarse a Europa, pero tiene demasiados vínculos con Rusia, como la dependencia energética.

¿A que crees que se debe el relativo poco interés mediático que despiertan estas elecciones presidenciales en Europa, aún teniendo en cuenta su proximidad?.

Rusia siempre ha estado demasiado cerca, pero también demasiado lejos. Una explicación puede ser el resultado predecible, es decir, la victoria de Putin. Cuando el año pasado Putin y Medvédev anunciaron el enroque político que habían preparado, resolvieron la única duda que había desde un punto de vista informativo: ¿Volverá Putin al Kremlin en el 2012? Pues bien, sí, volverá. Ya está.
Las manifestaciones de diciembre podrían haber aportado emoción a este proceso electoral. Pero, aunque han sido las mayores protestas contra Putin, y creo que seguirán después del 4 de marzo, este movimiento social todavía no ha sido capaz de articular una alternativa más allá del “¡Rusia sin Putin!” y “¡Queremos elecciones justas!”.

Parece que hay cierta convergencia de intereses entre Rusia y China, ¿es previsible que estemos ante una alianza firme y duradera de estas dos potencias?

Yo creo que no, que veremos alianzas puntuales en foros internacionales contra Occidente en asuntos como los que actualmente están en la primera página de la prensa internacional, Siria o Irán. Pero creo que cada uno tiene sus intereses. Por ejemplo, Siria es más importante para Moscú que para Pekín, pero lo que les unen es que defienden como principio la no ingerencia, sobre todo la no ingerencia de la OTAN, en asuntos de otros países, y sobre todo si estos países tienen relaciones con ellos.
El principio común de “ir contra Occidente”, que podríamos prejuiciar, ni Rusia ni China lo pondrán por encima de sus intereses.

¿Que queda en la Rusia actual de aquella superpotencia comunista?

Bueno, mantiene aquello por lo que sigue siendo uno de los centros sensibles del mundo: sigue siendo la segunda gran potencia nuclear, aunque sin el enfrentamiento de la guerra fría que lo convertía en temido y peligroso. En los últimos años, gracias al crecimiento económico, Putin y Medvédev han intentado recuperar algo del poder de aquella superpotencia, aumentando el poder militar allí donde se podía. Un ejemplo es que ha empezado a enviar naves de guerra a sus bases militares en Siria.

Aparte de eso, Rusia sigue siendo el país más grande del mundo, un país con inmensos recursos naturales, y un extenso mercado para el mundo comecial globalizado aún sin conquistar.

Gràcies com sempre als comentaristes més participatius per a les seves preguntes:

(1) Arqueòleg

(2) Reflexionem-hi

(3) Montse

(4) Tomàs

Recull de les entrevistes a reporters de “La Vanguardia” publicades a MadeByMiki.

with 7 comments

Després d’un descans, torno a estar en contacte amb en Plàcid Garcia-Planas, i ben aviat si m’ajudeu, tornarem a fer una nova tanda d’entrevistes a més corresponsals i enviats especials de “La Vanguardia” arreu del Món.

Per anar fent memòria us deixo el recull de totes les entrevistes que em anat fent fins ara a MadeByMiki, em venia molt de gust veure-les juntes i rellegir-les.

 

  • Jordi Joan Baños (Índia):

https://madebymiki.wordpress.com/2011/07/25/entrevista-a-jordi-joan-banos-versio-2-0-lindia-va-de-reciclatge-mes-que-de-reencarnacio/

 

  • Fernando Garcia del Rio (Cuba):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/05/02/fernando-garcia-del-rio-corresponsal-a-cuba-ens-respon/

  • Gemma Saura (Egipte):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/03/27/vosaltres-entrevisteu-a-gemma-saura-enviada-estecial-de-la-vanguardia/

  • Eusebio Val (Itàlia):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/13/entrevista-a-eusebio-valcorresponsal-a-roma-de-la-vanguardia/

  • Rafael Poch-de-Feliu (Berlín):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/02/entrevista-a-en-rafael-poch-de-feliu-corresponsal-a-berlin/

  • Marc Bassets (Estats Units):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/22/madebymiki-entrevista-a-en-marc-bassets/

  • Plàcid Garcia-Planas:

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/03/madebymiki-entrevista-a-en-placid-garcia-planas/

Altres artícles relacionats i publicats a MadeByMiki:

https://madebymiki.wordpress.com/2009/08/21/placid-garcia-planas-el-reporter-de-la-vanguardia/
https://madebymiki.wordpress.com/2010/09/09/placid-garcia-planas-jazz-en-el-despacho-de-hitler/

Sven Hassel, el meu avatar.

with 21 comments

Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?

Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.

Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…

Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.

Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).

I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.

El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.

No importa gens ni mica el que hi ha de veritat i que de ficció a la seva obra, aquest senyor em va ensenyar a veure les coses des de un altra banda, a obrir una mica la ment i això no té preu.

Written by MadeByMiki

26 gener 2011 at 2:30 pm

MadeByMiki a “lavanguardia.es”

with 32 comments

Avui a l’apartat de participació de “lavanguardia.es” a “tengo un blog”, parlen d’aquest blog, si a vosaltres us sorprèn el veure’m allà, creieu-me, per a mi la sorpresa encara ha estat superior. Com molt be sabeu, aquest blog no porta exactament la mateixa “línia editorial” que el diari del Grupo Godó.

Ara fa uns deu dies es van posar en contacte amb mí via mail des de “La Vanguardia” i em van oferir la possibilitat de publicar una descripció del blog i de la seva curta trajectòria. Això m’ha servit per fer una reflexió sobre la meva relació amb el blog i amb vosaltres lectors i comentaristes habituals o ocasionals.

Avui, la feina de pensar, buscar o investigar sobre temes per fer posts al blog, s’ha convertit en una de les tasques més importants i agradables que faig a diari. El fet de més endavant, penjar un post que m’ha fet aprendre alguna o moltes coses, el rebre els vostres comentaris enriquidors fa que el tornar a començar un nou post es converteixi en una tasca altament addictiva.

Mai ho hauria suposat, tot el que he tret d’escriure aquest blog son coses positives, he millorat molt la meva ortografia en català -això no era massa difícil-, he fet un munt d’amics bloggers amb els que comparteixo i aprenc molt, he perdut la vergonya a escriure amb total llibertat i tinc un lloc on desfogar-me de les meves frustracions quotidianes -i lo que t’estalvies en psicòlegs!!!-.

Aquí us deixo una còpia del que han publicat a “lavanguardia.es”:

‘Made by Miki’

Com tantes altres coses a la meva vida, el blog MadeByMiki va néixer fruit de la casualitat i la improvisació, jo tan sols pretenia aprendre com funcionava wordpress i sense pensar gaire (o més aviat gens) vaig tirar pel dret i sense cap tipus de objectiu va començar aquest projecte el 17 de maig del 2008.

Una entrada del blog 'Made by Miki'

Les úniques premisses que MadeByMiki té, són el català, la llengua amb la que penso i la que més necessito millorar, i la llibertat absoluta sobre els temes a tractar. Tan sols cal tenir alguna cosa a dir i ganes de desenvolupar-ho.

Aquest és un blog amb opinió pròpia i que no pretén altra cosa que generar debat i lluitar contra el pensament únic, totes les opinions son escoltades i tothom pot aportar la seva visió personal.

MadeByMiki és un blog on bàsicament es parla de socio-política i economia, però de tant en tant la música, software lliure, història i altres camps que també hi tenen cabuda. És un lloc on sovint els debats generats als comentaris son molt més interessants que els posts, on he pogut aprendre molt dels meus lectors que sempre participen i aporten opinió, debat i dades. El fet de tenir uns visitants amb professions i visions tant diferents del món fa que l’intercanvi d’opinions sigui molt enriquidor per a tots, cada dia aprenc alguna cosa de tots ells, això és exactament el que em dóna motivació per a seguir escrivint amb il·lusió.

Aquest blog ha tingut alguns petits i inesperats èxits, alguna vegada ha sortit destacat a la portada de meneame.net i altres llocs de la xarxa. Però el moment més important per a mi va ser quan el meu periodista preferit, en Plàcid Garcia-Planas es va posar en contacte amb mi per fer-me arribar el seu darrer llibre, que et llegeixi algú que admires és una cosa que fa molta il·lusió i respecte. A diari segueixo bastants blogs, i us puc aconsellar aquests:

http://glamboy69.wordpress.com/ Tota una referència, un blog compromès i àcid.

http://criticdecine.wordpress.com/ El seu nom ho diu tot.

http://maxaue.wordpress.com/ El blog d’un matemàtic, lletraferit, economista…

http://seruji610.wordpress.com/ Un fotoblog sensacional des de el Japó.

http://theo75.wordpress.com/ Però que be que escriu aquest home.

http://trt2009.wordpress.com/ Un somriure no es compra. No tot s’hi val en aquest món.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101115/54068667817.html

Written by MadeByMiki

15 Novembre 2010 at 10:03 am

Canvi de look a MadeByMiki.

with 18 comments

Amb aquesta foto vaig obrir aquest blog fa 25 mesos.

Amb aquesta foto vaig obrir aquest blog fa 25 mesos.

Espero que us agradi el nou look d’aquest blog. Amb l’excusa d’haver complert 25 mesos aprofito per trencar amb el disseny anterior i apostar per aquest nou tema anomenat: “Greyzed”.

Estic a l’espera de les vostres crítiques (constructives espero), ja em direu que us sembla aquest petit canvi.

No cal dir que es tracta d’un canvi purament estètic, els continguts seguiran com sempre, política, societat, de tot…

Les estadístiques de “MadeByMiki” a dia d’avui (per si en teniu curiositat) son aquestes:

Vistes Totals: 52.769

Enviaments: 350

Comentaris: 1.458

Spam: 1.113

Gràcies per la vostra presència i empenta durant aquests dos anys i escaig.

Salut!!

Written by MadeByMiki

14 Juny 2010 at 8:50 am

Postejat a Ecolnomia III, quatre nous posts.

leave a comment »

Pels que no acostumeu a passar per www.ecolnomia.tk, aquí teniu els darrers posts que he escrit per aquest blog. Si en trobeu algun d’interessant, ja ho sabeu, un click i a aprofundir en el tema.

  • Nuevo libro de Attac, “¿Están en peligro las pensiones públicas?”:
Attac.

Attac.

La organització altermundista ATTAC, ha publicat un nou llibre, es tracta de “¿Están en peligro las pensiones públicas?” en el que segons ens anuncien “s’aborden les preguntes que tots ens fem i s’avancen les respostes que sempre ens oculten”.
Els seus autors son Vicenç Navarro, catedràtic de la Universitat John Hopkins dels EEUU i de la Pompeu Fabra de Barcelona, Juan Torres López, catedràtic d’Economia a la Universitat de Sevilla, i Alberto Garzón, llicenciat en Ciències Econòmiques.
Seguir llegint…

  • Garbage Warrios (Documental d’Oliver Hodge 2007)

Garbage Warrior.

Garbage Warrior.

Garbage Warrior, es un interessant documental dirigit per en Oliver Hodge. Aquests documental ens explica com l’arquitecte Michael Reynolds ha estat experimentant i creant cases totalment sostenibles al mig del desert de Nuevo México.
Michael construeix cases radicalment diferents a partir de materials reciclats (llaunes de beguda, ampolles de vidre i plàstic, pneumàtics…) creant cases perdurables, còmodes i autosuficients.

No us perdeu aquest documental, no és gens convencional i no deixarà a ningú indiferent.
Seguir llegint…

  • Marie-Monique Robin y “El Mundo según Monsanto”.

El passat dimarts vaig tenir el privilegi d’assistir a la projecció integra del documental “El Mundo según Monsanto”. Es tracta d’un d’aquells molts actes als que normalment no pots anar, unes vegades per motius laborals, unes altres, perquè simplement no en tens coneixement de la seva realització.

Monsanto.

Monsanto.

En aquest cas gràcies a “La Barna si j’y suis”, me’n vaig assabentar del interessant esdeveniment amb temps suficient. Per tant, el dimarts 16 (la sessió i debat es va repetir l’endemà a Lleida) la reconeguda periodista, Marie-Monique Robin, va presentar en seu famós documental “Le Monde selon Monsanto” acompanyada pel Dr. David Bueno (autor del llibre “Conviviendo con los transgénicos”).

Al acabar la projecció es va realitzar un extens debat amb Marie-Monique i el Dr.David Bueno.
Seguir llegint…

  • “The Story Of The Bottled Water”

Annie Leonard.

Annie Leonard.

“The Story Of The Stuff Project” i “Free Range Studios”, famosos pel ja famós documental d’animació “The Story Of The Stuff “, ara ens presenten: “The Story Of The Bottled Water” (“How manufactured demand pushes what we don’t need, and destroy what we need most”) presentat com sempre per la periodista Annie Leonard.
Tots els documentals d’Annie Leonard tenen un gran interès, son de fàcil enteniment, curts i concisos. Potser el seu únic problema es que la perspectiva d’aquests documentals es molt EEUU, però les idees son perfectament transportables a qualsevol societat del primer Món.

Seguir llegint…

Written by MadeByMiki

29 Març 2010 at 8:48 am

Postejat a ecolnomia II.

with 2 comments

Ecolnomia.

Ecolnomia.

Benvolguts lectors, torno a publicitar els posts que he publicat a la pàgina web Ecolnomia.tk.

Ecolnomia.tk és una pàgina web amb varis col·laboradors, on s’escriu sobre economia, ecologia i educació.

Passo de nou a posar-vos els links cap els dos darrers posts que m’han publicat, si veig que hi ha un interès per llegir-los, periòdicament faré un post amb els links.

Aquí teniu els darrers 2 posts publicats:

La tasa “Robin Hood”:

Un grupo de 350 economistas de todo el mundo han propuesto al G-20 una nueva tasa a los bancos. Se trataría de poner un pequeño impuesto a la libre (impune más bién) circulación de capitales por todo el mundo. La cantidad recaudada deberia ser destinada a combatir la pobreza endémica que padece nuestro mundo, luchar contra el cambio climático y mantener el nivel de nuestros servicios públicos…

La tasa "Robin Hood".

La tasa "Robin Hood"

El escándalo del “climagate”:

El escándalo estalló, hace meses un hacker se infiltró en los ordenadores de la Unidad del Cambio Climático de la Universidad de East Anglia. Phil Jones, el director de esta unidad quedó en evidencia, muchos datos sensibles de las investigaciones se filtraron y la opinión pública inglesa no daba crédito a lo que leía…

El escándalo del "Climategate".

El escándalo del "Climategate".

Us recomano molt que visiteu sovint “Ecolnomia.tk”, s’actualitza sovint i dóna una visió no polititzada (si és que això és possible…) als seus posts.

Written by MadeByMiki

3 Març 2010 at 11:48 pm