..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Olesa

Segueixo viu!!

with 11 comments

Darrerament he estat força desconnectat de força coses, i una d’elles és aquest sempre interessant món dels blogs, el que més ha patit és aquest blog, la producció i audiència de “MadeByMiki” ha caigut de manera espectacular. No és que ja no m’interessi comentar i parlar sobre el que passa al món, senzillament he estat ocupat amb altres coses i d’això és del que us vull parlar.

Resulta que la meva estimada parella, la Montse (no, no és la Montse Lladó, és una altra Montse…) ha emprès un negoci. I si avui és agoserat empendre el que sigui, encara ho és més fer-ho amb una floristeria, ho sigui que el setembre en el mateix moment que ens castiguen amb una criminal puja del 8% al 21% d’IVA la Montse i la seva companya de feina la Raquel s’han fet càrrec de la floristeria “Flors Bonic” a Olesa de Montserrat. La combinació de coses que ens (dic “ens” perquè aquestes coses sempre impliquen als interessats i a l’entorn) ha portat fins aquí no importa massa, la qüestió és que ara elles son sòcies i els hi toca tirar-ho endavant com sigui. Per sort de moment de ganes no en falten.

I això és el que m’ha portat a implicar-me amb aquest projecte, en principi el meu paper ha estat el de fer allò que més m’agrada, fer la pàgina web, i montar un blog a wordpress, el facebook i el Google+. Evidentment no soc ni informàtic ni programador web, soc un d’aquells que per mirar d’estalviar s’apunten al “fes-ho tu mateix”, ho sigui que faig el que puc i vaig força lent en la creació, ja que els meus coneixements son limitats i d’entrebancs no en falten. Evidentment també ajudaré en tot el que calgui en el que sé fer, ho sigui de florista, però això suposo que ja es dóna per descomptat.

Doncs així han anat les coses, al tren enlloc d’escriure sobre política, economia i música he estat barallant-me amb hostings, FTPs, codi HTML, CSS, xarxes socials que no feia servir i el que de moment em costa més, la botiga de comerç electrònic (vull que venguin de manera segura per internet).

És així com han anat els darrers mesos, i ara estimats amics (si és que encara hi sou), us demano un petit favor, feu-me saber si trobeu alguna cosa a millorar d’aquesta feina que fins ara he fet, n’estic segur que des de fora tot es veu de manera més clara i la vostra opinió segur que serà molt valuosa. Si de passada us feu amics a Facebook de la botiga, doncs millor que millor… però el que necessito més és crítica constructiva.

Aquí us deixo els links del projecte:

http://www.florsbonic.com

http://www.facebook.com/florsbonic

http://www.florsbonic.wordpress.com

Gràcies per avançat!!

A més m’he complicat la vida amb un altra “obligació”, però això ho deixo per al proper blog…

Written by MadeByMiki

1 Octubre 2012 at 11:13 am

La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.

with 6 comments

No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.

Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.

En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la  perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.

No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.

Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns,  divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.

A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de:  “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.

No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos:

Written by MadeByMiki

2 Novembre 2011 at 9:20 am

Xerrada amb Arcadi Oliveras a Olesa. 31/10/11

with 5 comments

Vaig tard amb la notícia, però per si un cas, demà a Olesa de Montserrat:

XERRADA PÚBLICA AMB ARCADI OLIVERAS

31 d’Octubre de 2011

Dilluns 31 d’octubre a les 20.00 h

Lloc Plaça de Fèlix Figueras i Aragay (davant de l’Ajuntament)

Organitza:Plataforma Justícia Social amb la col·laboració de l’AV de la Rambla

Written by MadeByMiki

30 Octubre 2011 at 9:50 am

La teoria del caos.

with 12 comments

Cada vegada ho tinc més clar, això deu ser lo que anomenen “la teoria del caos”. Que més o menys per qui no ho recordi, és aquella coneguda teoria que diu que una papellona movent les seves ales a Tailàndia (per posar un lloc) pot provocar un huracà als Estats Units, o dit d’una altra manera que els fets petits no sempre porten conseqüències petites.

I això és el que m’ha passat darrerament, des de fa un mes el meu horari laboral ha canviat d’una manera mínima, senzillament començo 15 minutets abans i els recupero al plegar també 15 més d’hora. Oi que sembla un petit canvi?, doncs he quedat totalment sorprès de les conseqüències que s’en han derivat.

Naturalment em tinc que llevar més d’hora, però en lloc del tren ara agafo l’autobus per una qüestió purament logística. Allà m’he trobat amb molts “exiliats” del tren, i tots plegats enlloc d’anar fins a la Plaça d’Espanya parem a Palau o Maria Cristina. El viatge és més curt i còmode però també comporta certs problemes com el fet d’impossibilitar l’ús del ordinador per fer els posts mentre escolto música (no hi ha prou espai), això ho he solventat amb el meu ara indispensable tablet, però al ser el viatge més curt els posts encara son més precaris i la producció baixa. S’ha acabat allò de tenir posts guardats a la recàmera per treure’ls en moments d’increment de feina o de manca d’inspiració.
El fet de baixar a Maria Cristina també m’ha obligat a “gaudir” de més dosi de metro, un lloc improductiu i que no em motiva gens. Tot i així al pujar al principi de la línia puc seure i llegir-me l’exemplar de “La Vanguardia” que regalen cada dia al bus, gràcies, per cert.

Lo millor de tot ha estat que a l’hora de plegar sovint faig un llarg. passeig de mitja horeta ben bona, sempre variant el trajecte per fer-ho més interessant i cap al bus. Prefereixo això a anar a buscar un tren que per prop que em quedi, ara veig com a massa incòmode i massa pròxim a la feina, Ja hi aniré quan plogui i no vulgui passejar.

Ja ho deia el “Capità Enciam”, “els petits canvis son poderosos”.

Written by MadeByMiki

24 Octubre 2011 at 10:44 pm

A la recerca d’un llibre. Versió 2.0

with 26 comments

En Jerry té un aire una mica Punset...

En Jerry té un aire una mica Punset...

Normalment quan compro llibres ho faig de manera gairebé aleatòria, no negaré que alguna vegada vaig a buscar algun autor o llibre en concret, però m’ho passo millor deixant-me portar i equivocant-me sovint per la meva elecció. Això sí, com que no disposo de massa diners per gastar acostumo a anar a llibreries de segona mà. Era fantàstic sortir del carrer Rector Centena, allà a la Creu Alta de Sabadell i tot passejant anar cap el carrer Gràcia a passar l’estona regirant llibres vells i no tan vells a la botigueta de’n Tato, tot un plaer que acabava amb tres o quatre llibres sota el braç i sis o set euros menys… Ara que visc a Olesa ja no puc fer aquestes escapades, com a màxim puc anar a la biblioteca (molt digna per cert) i allà fer una mica el tastaolletes, però no és el mateix, no hi ha la possibilitat de trobar posem per cas “El guardián entre el centeno” per un euro, això ja justificava tot un cap de setmana.

Però tampoc soc tan metòdic com això, i alguna vegada he anat a la recerca d’algun títol en concret i sense mirar massa el preu a pagar. Aquest és el cas de “En ausencia de lo sagrado”, de Jerry Mander, un llibre que em va aconsellar una persona que admiro molt i que considero extremadament intel·ligent. Així doncs em trobava en aquella altra situació amb la que de tant en tant ens trobem els que som de poble, podem demanar el llibre al poble mateix i ja ens el portaran o ens en anem cap a Barcelona a fer el circuït habitual: Happy Books-FNAC-Bertrand-Laie, ho sigui les llibreries que et deixen tafanejar sense pressió dels dependents, per normalment acabar comprant el llibre al Bertrand gràcies al seu descompte pels que tenim carnet de la biblioteca. Però aquesta vegada no seria tan fàcil… a totes bandes es repetia la mateixa conversació:

‘Que teniu un llibre de’n Jerry Mander anomenat “En ausencia de lo sagrado”?,

Doncs no, de’n Jerry Mander tan sols tenim “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”.

Per sort o per desgràcia soc força conformista, i vaig pensar: “això deu ser una senyal”, per tant al lloc més barat em vaig quedar “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”, que per cert era mol econòmic, tan sols 9,90€ més un 5% de descompte, de conya. I amb això ja tenia el “llibre de vacances”, això és una mania més meva, però resulta que sempre que puc li dono aquest títol al llibre que em fa molta il·lusió de llegir i que acabarà sent recordat junt amb els paisatges del lloc de vacances de torn. En aquest cas aquest llibre va lligat al record dels Ports fins a les platges del Delta del Ebre, de l’Ermita de la Pietat fins a Fredes. Un gran record del llibre i de les vacances, sense cap mena de dubte.

I com que el llibre em va agradar molt, molt més del que el seu títol sembla suggerir, aquest any amb molt de temps em vaig posar a la recerca del nou “llibre de vacances”, i sí ho heu endevinat, es tractava de “En defensa de lo sagrado”, el llibre difícil de trobar però segur que amb la ajuda del meu amic Google me’n sortiria.

I la veritat és que no va ser gens difícil, el trobava de seguida, omplia les meves dades i al cap de deu o quinze dies rebia… una resposta més o menys com aquesta: “lo sentimos mucho, su libro dejó de editarse el año 2006 y no disponemos de ningún ejemplar”. I com és que el tenen al catàleg?, no entenc res, tan sols en fan perdre el temps i la paciència, això sí, cada vegada tinc més ganes de tenir el llibre a les meves mans, ja gairebé “el necessito”.

No em vull fer gaire més pesat, just abans de perdre tota esperança vaig trobar-lo a una espècie de pàgina web de col·leccionistes i no m’ho vaig pensar gens, faig la transferència bancària (quina por això de pagar per avançat…) i al cap d’una setmaneta rebo el llibre tot perfecte a casa, no m’ho puc creure, i m’ha costat al mateix preu que teòricament valia, fantàstic.

Ara tinc el llibre ben desat, tot esperant el seu moment, aquell moment de tranquilitat per gaudir plenament de la seva lectura, aquestes vacances que s’apropen poc a poc, aquestes vacances que no tinc ni idea de on aniré, però que com a mínim sé quin llibre llegiré, i això no és poc.


Arcadi Oliveres i la crisi ben explicada.

with 4 comments

Sembla que alguna cosa es mou per Olesa de Montserrat. Amb tota la modèstia del món el proper 14 de novembre es farà una interessant trobada on es parlarà sobre la crisi i altres temes socials.

Pels que no tingueu ganes o temps per venir, si teniu un mínim d’interès per l’economia des de un punt de vista crític, veieu a “Vimeo” la conferència d’Arcadi Oliveres és veritablement sensacional.

Proposem de veure’ns el diumenge 14 de novembre, a les 11 del matí, per tal de compartir el vídeo de la recent xerrada del professor Arcadi Oliveres i Boadella. Es tractaria de fer, a continuació del passi del vídeo, un fòrum sobre l’anàlisi i les propostes que ell planteja davant la situació actual.
És una xerrada interessantíssima d’aquest professor d’Economia Aplicada de la UAB . Ens parla de la crisi econòmica d’una forma molt didàctica. És un vídeo en català amb subtítols en castellà.

http://vimeo.com/13506110 Primera part (47′ i 20″)

http://vimeo.com/14152848 Segona part (33′ i 47″)

Tot plegat és una proposta. També ho és el lloc de la trobada: Bar “Les Fonts” (pl. de Les Fonts). L’Antònia, la persona responsable d’aquest bar, ens deixa amablement el seu local.

Gràcies!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella

Written by MadeByMiki

24 Octubre 2010 at 3:23 pm

El “meu” alcalde, i el de molta més gent.

with 15 comments

75.000 euros tampoc és tant...

En Jaume Monné i Dueñas del PSC, ha estat Alcalde d’Olesa de Montserrat fins ara, que li ha “tocat” deixat de ser-ho. El motiu és ben clar, el pacte amb Magda Graells de CiU, mitjançant el qual s’han dividit el govern del poble.

Jo, no fa massa que visc a Olesa de Montserrat, i treballo a Barcelona, per tant tinc una visió del poble participativa, però una mica d’espectador.

I com a espectador llegeixo l’entrevista que li han fet al periòdic local mensual “08640” http://www.periodic08640.com/, resulta una entrevista sorprenent, passo a destacar-me algunes de les seves afirmacions:

“He perdut sobretot temps lliure. Quan un es dedica a això, sense exagerar, pràcticament les 24 hores del dia estas immers en la teva feina”

“Un mandat a vegades és insuficient per tirar endavant un projecte… em propiciaré com a nou cap de llista pel Partit Socialista a les properes eleccions municipals.”

“[sobre el salari que cobra l’Alcalde] 75.000 euros anuals és molt o és poc? Segurament és bastant, però jo mai he fet una discussió i he evitat de parlar-ne… A la vida privada, jo estava cobrant bastant més que aquests diners, com a director d’una oficina bancària; quan vaig entrar a l’ajuntament em vaig reduir en un 20, 25% ”

“perquè tinc una vida, unes obligacions econòmiques que he de seguir mantenint… Per tant, el que vam fer és veure què recomanava l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya… Nosaltres vam fixar 75.000 euros anuals perquè això va ser el que jo vaig proposar a l’Equip de Govern… per no perjudicar-me excessivament”

“[Al deixar de ser Alcalde]…Jo en cobraré 40.000 de l’ajuntament, però hauré de fer una activitat a temps parcial en un altre lloc, que em farà complementar com a mínim aquests 35.000 euros que deixaré de cobrar de l’Ajuntament.”

Passió pel poble.

Passió pel poble.

Les meves particular i totalment parcials impressions sobre l’entrevista son:

  • Després de llegir el que ens diu, aquest senyor podria ser de qualsevol partit polític, les seves afirmacions son pràcticament  “universals” en el món de la política.
  • Evidentment ell no és un bon representant pel poble, ja que el seu tren de vida i els seus interessos son molt lluny dels nostres. Si volen governar d’una manera més propera, caldria que limitessin els seus ingressos al nivell del poble pel que treballen.
  • En realitat ara no cobrarà 40.000 euros anuals de l’Ajuntament, en cobrarà 48.000, un 20% més del que diu. Un salari de 4.000 euros mensuals i sense ser alcalde, no està malament oi?
  • Es deu cobrar molt a la banca, pel que diu se’n anava cap els 90.000 euros anuals. Però en realitat el salari d’un director de sucursal bancaria oscil·la entre els  27.000 i uns 50.000 euros, aquí hi ha un “petit” marge de diferència amb el que ens explica.
  • Ho sigui que haurà de “fer una activitat a temps parcial en un altre lloc”, potser això li restarà dedicació al seu poble, espero que no ens en ressentim. Ara que li faltaran hores…
  • La nova Alcaldessa, Magda Graells ha renunciat  a cobrar el mateix sou que Jaume Monné. Continuarà cobrant els 48.000 euros anuals que percebia com a primera tinent d’alcalde,  renunciant a 27.000 anuals de més a causa de la delicada situació econòmica que afecta tant la societat en general com el consistori olesà en particular.

Queda clar que hi ha crisi, sobretot crisi de valors.

Written by MadeByMiki

11 Març 2010 at 1:00 am