..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘PP

Luís María, Mariano i companyia…

with 2 comments

image

Els pebrots de’n Luís María Linde tenen unes dimensions enormes, d’una mida similar a la dels que des de el Gobierno de España es posen medalles per la seva sensacional  gestió de la crisi.

En Luís María s’ha endut aquest any un 5,8% més de salari, ara ja passa dels 176.000€ anuals. Però ell és molt empàtic i sap posar-se al lloc nostre, el dels working-poors i els autònoms putejats. Ell sap que el que ens convè és pagar més IVA, abaratir l’acomiadament, pujar els impostos especials i posar nous impostos mediambientals.

Per donar-nos aquesta recepta copiada a la de la proposada pel FMI, no ens cal pagar-li al president del Banco de España la morterada que cobra. Ni tampoc els 203.400€ que cobra el seu número dos. De fet, tenint en compte el paper que ha tingut el Banco de España els darrers anys, podríem aprofitar l’abaratiment de l’acomiadament per prescindir de tots ells.

Pel que fa a la meravellosa política econòmica del PP, aquella que diuen que ens ha tret de la crisi, doncs passa lo mateix. Cal tenir molts de pebrots per presentar una recepta per a sortir de la crisi. No fer absolutament cap ni una de les teves propostes. Passar pel adreçador d’Europa i el FMI. Aplicar per collons la seva política i les seves mesures  i ara voler vendre’ns la moto.

Escanyar-nos amb infinitat pujades d’impostos i serveis, devaluar un 25% el nostre salari, i retallar serveis i prestacions tampoc em sembla massa meritori. És una recepta que ja coneixem i patim, tan sols cal esperar que la gent se’n adoni de l’evidència i poc a poc tingui un esperit més crític amb els que ens diuen que prenen mesures i tan sols es dediquen a fer lo imposat pel FMi. Si, tal i com abans us deia,  per fer exactament allò que ens imposa el FMI ens podriem estalviar tots aquests intermediaris tan cars ineficients i mentiders.

Anuncis

Written by MadeByMiki

15 Juny 2015 at 6:38 am

Pensa en positiu, o millor encara: sigues positiu i no pensis.

with 8 comments

El PP i Aquarius pensen el mateix.

El PP i Aquarius pensen el mateix.

Ben sovint, al sentir parlar als nostres polítics, al veure anuncis per la tele i cada vegada més al simplement xerrar amb la gent, ens trobem amb una veritable i menyspreable plaga. Una plaga que en pocs anys s’ha escampat per totes bandes sense control, i de manera subtil ha anat empastifant el nostre dia a dia. No li donaré més voltes, em refereixo a la falsa i repugnant psicologia positiva.

Quan veiem els darrers anuncis de Coca Cola o d’aquell producte de la mateixa empresa anomenat Aquarius, en tenim una pornogràfica mostra. Si, és aquella merda de missatge que destaca sempre lo positiu de les persones i prova d’empatitzar amb allò que en podriem dir “bon rotllo”. I qui ens diu que és lo positiu i que no ho és?, doncs ells, evidentment aquí no es tracta de pensar, la qüestió és empassar-te el missatge sense més, no cal pensar ells ja ho faran per tu.

La psicologia positiva és una de les coartades més ben estudiades i que més patim a diari del neoliberalisme polític. Un gran sistema de dominació amagat sota una disfressa de tan sols bones intencions .

La seva idea de felicitat, és una idea purament capitalista, consumista o com us deia abans neoliberal, i es basa en l’individualisme, l’auto-realització i lo que és pitjor, el pur conformisme, la submissió i el menyspreu de l’esperit crític tant individual com col·lectiu.
La seva utilització en favor de la productivitat, implicació i adaptació dels treballadors a les empreses, ens pot donar una idea sobre les seves veritables intencions. Si el dret a queixar-nos està mal vist, si no ens podem emprenyar, angoixar o mostrar la més mínima  tristesa, en certa manera se’ns està castrant emocionalment. Els humans vivim dins un mar de sentiments positius i negatius, aquesta és la nostra realitat, i això és el que ens fa persones, mirar d’eliminar una part d’això o condicionar-ho és a la llarga una crueltat.

La psicologia positiva ara s’exporta i globalitza, aquest sistema de dominació social que des de fa anys impera als Estats Units, ara s’escampa per totes bandes, i tot i que  resulten ser per a gran part del món unes idees contràries a allò que sempre han practicat, no trigaran a fer l’efecte desitjat. La seva capacitat per modelar i adaptar les consciències i la la societat és massa temptadora com per no fer-la servir en benefici de les empreses i el poder.

Written by MadeByMiki

14 Juliol 2013 at 4:54 pm

Xerrades d’amigues.

with one comment

Sánchez-Camacho

Sánchez-Camacho

Des de fa uns dies, tothom parla de la conversa entre la senyora Sánchez-Camacho i la senyora Álvarez, la ex de Jordi Pujol fill.

 

Realment és ben lleig el fet xerrar de xerrades privades, i encara més centrar-se en els fragments on tot far una olor (pudoreta potser) més mafiosa.

 

Aquí el que hi ha és mala intenció, per això la senyora Sánchez-Camacho a amenaçat a tothom que tingui la gosadia de publicar fragments d’aquesta xerrada. I compte, que aquesta senyora sembla que té contactes a la policia i fiscals de confiança, no anem a prendre mal…

 

Però el que en realitat em sembla més deplorable de tot això, és el obviar certs fragments de la conversa on les dues senyores ens mostren el seu costat més humà i digne. Sembla que tan sols ens interessin les parts on es mostren més, com ho podria dir… indignes. Com si a qualsevol de nosaltres en una llarga conversa de sobretaula tot el que diguéssim fos digne, us puc assegurar que en el meu cas això no passa.

 

Per a mi, la millor part de la conversa és aquella en la que les dues senyores es mostren més humanes, comprensives, empàtiques i fins hi tot defensores del dret dels treballadors mal pagats. Que això no surt als titulars dels diaris?, que quedi clar el motiu, és perquè son poc comprensius, no ho dubteu. Per la meva banda em quedo amb aquell fragment on tot xerrant sobre la secretària d’en Pujol Ferrusola diuen:

 

Es una chica que necesita el dinero. Necesita el dinero porque esta manteniendo a su madre. Tiene problemas económicos. Y yo le decía: “Jordi, dale más pasta coño, que eres un cutre”.

 

Que potser la frase és una mica fora de context, no us diré que no, és més us recomano que no us quedeu aquí… però que us sembla?. Ningú ha parlat sobre aquesta noble lluita de les dues senyores pel dret dels treballadors, oi?. En una sola frase han fet més que CCOO i UGT en els últims cinc anys, clar que això tampoc costa massa…

Written by MadeByMiki

29 Juny 2013 at 11:31 pm

Pallerols i d’altres – La Pilar Rahola i el periodisme.

with 14 comments

Ahir pel matí el “Grupo Godó” es va veure obligat a parlar del “Cas Pallerols”, l’escàndol que es va muntar el dimarts amb la pràctica ocultació de la notícia als medis públics i subvencionats catalans va ser massa gran.

A les xarxes socials i als pocs medis més o menys lliures que queden l’indignació va ser descomunal. Així doncs l’endemà de la notícia la qüestió va ser tractada amb més profusió (que no amb més profunditat) a “Rac1” i a “La Vanguardia”, va ser tractada, però com?, posem com a exemple el que es deia a la columna de la periodista mediàtica Pilar Rahola:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20130110/54361733588/pallerols-i-d-altres-pilar-rahola.html

Analitzaré a la meva manera el que allà diu la periodista:

Enric Millo era un dels cridats a declarar al judici, per l’època en què corria alegrement per Unió”

Enric Millo és ara del PP, va fer un salt no massa llarg de UDC al PP, però ja que hi som si podem escampar una mica la merda no perdrem l’oportunitat. I això ens pot ajudar de cara al missatge que se li vol donar a l’article.

El cas Pallerols és especialment lleig per les seves característiques”

Queda força suau això de lleig, però comença amb una espècie de crítica per més endavant donar-li la volta.

finançament irregular d’UDC”

Això en toca el que no sona, m’emprenya que es parli del “Cas Pallerols” quan el cas en realitat es tracta del ”Cas treball”, i també em fot el mot “irregular”, no sería més adequat parlar de “finançament il·legal” per exemple?. O és que si jo robo algú em dira que m’he finançat de manera irregular?.

l’exemple del PP, que és el que més crida. Un partit que està empastifat per l’escàndol de corrupció més greu de la història”

Entrem en matèria, el PP és el partit més corrupte de la història!, casi res, lo de UDC és una minúcia per la Pilar, no ens conformem en escampar la merda, hem de fer veure que els veritables corruptes son els altres.

els ERO i els diners de l’atur, i un altre amb l’exministre Blanco…”

Seguim amb el guió d’abans, els altres si que son professionals de la corrup

ció.

CDC també ha dit la seva per boca d’un agosarat Santi Vila, a qui no deuen haver passat l’arxiu del cas Palau.”

Li afegim una mica de corrupció a CDC perquè no es noti massa cap on escombrem… Això sí, no esmentem a cap corrupte, això seria mullar-se massa, tan sols parlem d’un que ha criticat a UDC.

la falta d’una llei seriosa de finançament dels partits polítics ha comportat una pràctica corrupta que ha contaminat la política global. Ni un sol partit no es pot gastar el que es gasta en campany

es i propaganda”

I descobrim qui obliga als partits a delinquir, perdó, volia dir finançar-se de manera irregular.

PP i PSOE els qui han impedit que aquesta qüestió es resolgués, i així estem”

Com si fos una peli patètica americana hi ha una “moraleja final”. La culpa no és seva, la culpa és del PP i el PSOE que obliguen als partits a delinquir, i mira que son dolents aquests partits espanyols que ens aboquen a la corrupció.

No, jo no soc periodista, ja ho sabeu, tan sols soc un florista que molt de tant en tant escriu coses. Però el que em pregunto avui és: i la Pilar Rahola en realitat que és?, jo ja en tinc la resposta, i us donaré una pista: la resposta no és: una periodista.

Written by MadeByMiki

11 gener 2013 at 9:55 am

*Ereccions generals 2012.

with 8 comments

Ahir va ser un gran dia, a un mes de Nadal els catalans han anat a votar de manera massiva, i això és l’únic que els medis mostren per igual. Els medis majoritàriament ens mostren una foto del que consideren una derrota sense precedents. Uns ho fan perquè el seu protegit (o potser amo) no ha tret el resultat que volien, i uns altres per seguir cagant-la amb les sumes i optant per seguir mentint de manera compulsiva (perquè no fer-ho?, si fins ara els hi ha anat prou bé).

Ho sigui, que la foto que han deixat les eleccions no ha estat la desitjada pels que manen de veritat a Catalunya ni a Espanya. No els hi pot agradar de cap manera que al contrari que a Galícia aquí s’hagi castigat una mica al que maltracta al poble. Tampoc els hi pot agradar gens que tot i la participació i la manipulació diària els sobiranistes son una clara majoria, i no en les proporcions que havien dissenyat. Tampoc pot ser ben vista la poteta que han posat al parlament aquests assemblearis de la CUP, un partit petit però que pot fer molta nosa i ser un “mal exemple”.

El que no cal és enganyar-nos massa, que això ja ho fan prou la majoria de partits. Sigui com sigui CiU ha tret uns resultats que el mantenen a una distància enorme dels segons. El PP i el PSC han sabut acollonir a molta gent i treure uns resultats acceptables. El paper de ICV ha estat digne, però no ha sabut capitalitzar el descontent, sembla que no acaben de saber vendre el seu producte, cosa que els de C’s fan d’una manera exemplar, i ara ja son un partit a tenir en compte.

Però les grans alegries venen per un altra banda, que els Pirates tinguin més vots que UpyD, i que el projecte de PxC no s’hagi consolidat son per a mi un parell de notícies molt bones.

Per cert, el que queda clar és que si algú vol tenir una imatge mínimament objectiva del que ahir va passar, més val que faci un cop d’ull a la premsa estrangera. Aquí els medis es dediquen en la seva majoria a vendre la seva realitat sense miraments.

Tal i com es va demostrar el fatídic 11-M les coses es veuen millor des de la distància…

http://www.businessinsider.com/catalan-election-2012-11#ixzz2DIAuPVTU

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2012 at 9:38 am

Marques de confiança.

with 11 comments

Diumenge vinent la cosa és seriosa, fins ara quan ens deien que teníem que anar a votar, ho deien de broma. Ara sí que decidim alguna cosa, una cosa ben grossa, la nostra autodeterminació, i això ho farem mitjançant unes marques ben conegudes per a tothom, res de marques blanques que no son de fiar, que si CUP, que si Pirates… res d’això!, ara toca donar-li la confiança a aquelles marques de sempre, les que surten per la tele, les que tothom coneix.

Seguint l’estela del gran blog del “Arqueòleg Glamurós”, em disposo a fer-vos cinc cèntims del que diuen i volen els nostres partits, no sigui cas que no voteu el que realment voleu, ja se sap que sovint vas a buscar patates al super i tornes amb de tot menys el que anaves a buscar. Amb el vot passa el mateix, hi ha molta confusió i això no pot ser. Abans de decidir el vostre vot feu-li una ullada al meu detallat estudi exhaustiu sobre els nostres partits de confiança:

CiU: Que podem dir d’aquesta renovada marca, son lo millor de lo millor, quan sembla que perden vendes treuen un nou producte per vendre que és tot un èxit. I això és el que cal, una marca consolidada que desprès de provocar una diarrea generalitzada a tot el país torna amb un nou sabor, diuen que ara sí, després d’anys i anys de recerca ara han trobat el producte definitiu.

Son com la “Fanta”, una merda de producte que a base de publicitat torna amb força i a més es fa un enorme forat al mercat com si fos una cosa nova.

PSC: Aquesta marca està patint un procés de degeneració temporal tant agut, que molts es pregunten si se’n sortirà a aquest mercat tan competitiu. Son el “Pan’s & Company” català, van començar amb entrepans acceptables a bon preu i amb grans ofertes però ara s’han complicat la vida massa. Que si “pan de olivas”, que si “pan de cebolla”… al final el consumidor no sap per on van i acaba marxant cap a altres ofertes més definides. També l’aliança amb “El pollo campero” descentra una mica més als seus clients. Però segur que amb un bon treball de màrqueting i amb uns anys de crisi al final tornen a ser on sempre, que per això parlem d’un altra marca de confiança.

PPC: Això és una gran marca en expansió, ningú es pregunta quins son els ingredients, però tenen el públic ben consolidat i amb una fidelitat a prova de bomba. Son la “Mutua Madrileña” de la política, la seu ens queda una mica lluny, però el que cal és que tots junts i feliços cantem i ballem a l’hora i això ens farà obtenir uns beneficis fantàstics. Perquè?, perquè canten i ballen junts, i junts tot va millor, que importa que cantis i ballis en mig de la merda si ho fas en companyia de tots?. Canta, balla i no pensis gaire, que això et pot fer mal.

ERC: La marca més nostrada, i ara amb un líder que no és guapo però que sap parlar i té discurs!. Tal i com passa amb la “llet nostra” tampoc cal plantejar-se gran cosa, és nostra i per tant és millor. Aquí el producte que venen és el contrari al del PPC, resulta que lo millor és “la república independiente de mi casa”, amb ells ballarem en mig de la merda, però aquesta merda serà nostra i si és nostra i tal com deia abans tan sols per això és millor.

ICV: Aquesta marca és la més “cool”, ens venen un producte molt ben embolicat, amb un bon disseny, un regalet d’aquells amb el que sempre quedes bé. Això sí no li busquis gaire utilitat ni coherència, és la quadratura del cercle, els inventors del “creixement sostenible” (un oxímoron com un piano…) també ens volen vendre una versió light de la ecologia, evidentment per a tots els públics.

C’s: Aquesta nova marca no té complexes, utilitza qualsevol idea presumptament transgressora per fer-se notar. Son el “Red Bull” de la política catalana, han vist una nova possible clientela i han fet un producte a mida. Un producte que provoca taquicàrdies i poca cosa més, però que es ven molt bé i això és el que compta. Com tants altres productes la gent el compra i no sap ben bé perquè, però sovint lo important és consumir i no saber el perquè.

Written by MadeByMiki

19 Novembre 2012 at 10:02 pm

Això és una concentració!!, felicitats NN GG. del PP a Catalunya!!!

with 7 comments

Doncs sí, 500.000 persones a la Plaça de Catalunya, casi res.

Written by MadeByMiki

12 Octubre 2012 at 3:34 pm

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , ,