Richard Stallman,

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”…

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://cloud-images.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu Cloud Images)
• http://cdimage.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu DVD, preinstalled ARM images, source)
• http://cdimage.ubuntu.com/netboot/11.10/ (Ubuntu Netboot)
• http://releases.ubuntu.com/kubuntu/11.10/ (Kubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/11.10/ (Kubuntu DVD)
• http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/11.10/ (Xubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/11.10/ (Edubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/11.10/ (Ubuntu Studio)
• http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/11.10/ (Mythbuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/lubuntu/releases/11.10/ (Lubuntu)

Prova Ubuntu, es gratis, fàcil i totalment reversible.

De tant en tant trobo a algú receptiu a la idea de provar un sistema operatiu Linux, no és fàcil, resulta extremadament dificil que la gent perdi la por i tan sols faci el gest de probar un sistema operatiu lliure i perfectament capaç de satisfer les seves necessitats.

Habitualment el que els hi faig en el cas de trobar algú mínimament interessat en provar qualsevol Linux (els que no en tenen cap mena de ganes, deixem-los tranquils…) és un regal, una còpia en CD de la darrera distribució d’Ubuntu en català (actualment la darrera versió estable és la Ubuntu 11.04). Tan sols amb això qualsevol persona ja pot treballar, navegar i fer tot el que li sembli sense tenir que tocar res del seu disc dur, no hi ha perill, tot es fa des de el CD.

Si fins aquest punt tot va correctament i la “victima” en vol més però no està del tot convençuda, el meu consell és o fer servir la fantàstica eina WUBI (Windows Ubuntu Installer) que ens instal·larà un UBUNTU dins del Windows, exactament com si fos un programa més, i si a la llarga no ens convenç tan sols ens cal anar a l’Administrador de Programes i desinstal·lar-lo per tornar a tenir l’ordinador com abans.

Sovint el que passa, és que a qui hem fet provar el Ubuntu pateix una eufòria al veure que el

 seu ordinador va molt millor i tot li sembla meravellós. En aquells moments sovint es vol substituïr el Windows (sense deixar ni rastre) per l’Ubuntu, jo no ho recomano, crec que és molt millor tenir dos sistemes operatius al mateix ordinador, i escullir cada vegada que l’engegues amb quin vols treballar. Sempre és possible que alguna feina, pel motiu que sigui preferim fer-la amb windows, i de fet, aquest sistema el tenim pagat i registrat, potser a la llarga ja ens passarem a Linux en un 100%, però és millor no precipitar-se.

Molts creieu que és complicat i en certa manera perillós fer el pas cap un sistema operatiulliure, però la veritat és que de cap manera és així. Jo volia fer una espècie de manual explicant com fer-ho sense cap mena de complicació, però com sempre passa al món de Linux ja hi ha qui ho ha fet, en català, ben explicat, sense problemes, i molt millor del que jo soc capaç. Aneu al link que us deixo i com a mínim feu-li una ullada i plantejeu-vos la possibilitat de provar-ho, no us en penedireu.

Manual per instal·lar i treballar amb Ubuntu:

http://www.gnulinux.cat/documentacio/guia/instal%c2%b7lacio-d%e2%80%99ubuntu/

Molts més info pels usuaris de linux en català:

http://www.gnulinux.cat/

Ubuntu,linux,windows,instal·lació,sistema operatiu,programari lliure,software lliure,WUBI, Ubuntu 11.04,gratis,lliure,canonical,

Ubuntu 11.04 «Natty Narwhal», bo, bonic i gratis.

Image via Wikipedia

La revolució sembla que ha arribat a Linux, concretament a la seva distribució més popular, Ubuntu. Aquesta vegada el nou Ubuntu presenta canvis de pes, el més espectacular és que hi ha un nou entorn d’escriptori: Unity. Després d’anys i anys amb l’escriptori per defecte GNOME, Ubuntu canvia el seu aspecte amb el nou Unity, un entorn molt del estil de les tablets o distros per netbooks. Dit d’un altra manera tot es pot fer des de el dock o llançadera, obrir aplicacions, desplaçar-se entre els escriptoris virtuals, accedir a les carpetes, etc. Però no s’ha abandonat del tot GNOME que segueix treballant com a base del escriptori.

Unity és un dock, un dock vertical amb una aparença i comportament molt de l’estil Mac. Una de les millors coses que li trobo és que tot i ser molt intuitiu, molt bonic i visual, tot, absolutament tot es pot fer de manera extramadament ràpida mitjançant dreceres del teclat, ho sigui que els usuaris de la vella escola amb una combinació de tecles podem fer el que vulguem de manera instantània.

Una altra de les coses que m’ha convençut molt de Unity és la part de les recerques al sistema, no tan sols busca a les nostres aplicacions amb total efectivitat, sinó que després te les presenta de manera visual i molt intuitiva. El instal·lador de paquets anomenat “Centre de Software” ha millorat sensiblement al afegir comentaris dels usuaris i la puntuació mitjana d’aquests, cal reconeixer que aquest apartat era difícil de millorar, però ho han aconseguit.

Però passem a lo que realment importa, la meva opinió particular sobre aquesta nova distribució, ja que evidentment ja la tinc instal·lada i escric des de aquesta nova versió la difícil de recordar: «Natty Narwhal», nom en clau del nou Ubuntu 11.04. Des de el meu punt de vista, aquest nou escriptori és una evolució absolutament espectacular, tot i així de moment cal esperar al proper Ubuntu 11.10 per trobar-nos amb un sistema 100% aplicable a tablets i pantalles tàctils. Ai, que m’estic despistant…, tornem-hi, des de que m’he actualitzat al «Natty Narwhal» ni una sola vegada he fet servir el Windows 7 que portava aquest ordinador de sèrie, la veritat és que gaudeixes tant jugant amb aquest nou sistema i tot funciona tan be i és tan bonic que sempre vols tornar a treballar amb ell.

Soc conscient de que molts puristes del software lliure i de Linux no veuran amb bons ulls aquesta evolució d’Ubuntu, però queda clar que s’ha agafat un camí i aquest no és altra que fer un sistema operatiu modern amb totes les bones idees de Linux, Mac i Windows per captar més i més públic. No us en diré gran cosa més, proveu-lo (que és gratis) i segur que no us en penedireu.

Baixada i guies d’instal·lació

Podeu baixar l’Ubuntu des de l’enllaç següent:

Baixa l’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal(versió de 32bits) »
Baixa l’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal(versió de 64bits) »

Des de GNULinux.cat han creat tot un seguit d’articles per tal de facilitar-vos la tasca d’instal·lació i ús d’aquesta nova versió de l’Ubuntu:

Guia d’instal·lació de l’Ubuntu 11.04 »
Primeres passes amb l’Ubuntu 11.04 »
Instal·lació de programes a l’Ubuntu 11.04 »
Personalització de l’aparença a l’Ubuntu 11.04 »