..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘estafa

Aquesta ronda també la paguem nosaltres!!

with 10 comments

Aquesta època del any és una de les més repugnants pels ciutadans, com bé sabeu ara és quan s’accentua al màxim el robatori que patim a diari. El totalment manipulat IPC ja no regula ni serveix per res, a l’hora de marcar les tarifes se’l passen pels collons i ens escanyen amb tots aquells serveis per a nosaltres ineludibles.

Jo que soc un d’aquells que agafa el tren a diari, he pogut veure com el meu bitllet 50/30 de tres zones ha pujat més d’un 20% en tres anys. El servei no ha millorat gens, els trens son els mateixos, aquests fills de puta l’únic que han fet és millorar el control dels tickets i robar als usuaris. Uns usuaris que veiem com passem de pagar 75,60€ als actuals 91,90€, això no és escanyar a la classe mitja, nosaltres no som classe mitja, no ens enganyem, nosaltres som com a màxim classe treballadora i estudiants, tan sols cal fer una ullada a aquest tren cada dia.

El transport públic no és un luxe, no és esperable tal i com passa amb l’educació i la sanitat que doni beneficis directes.

El benefici que aquests serveis poden donar és el de gaudir d’uns serveis mínims i bàsics pel seu dia a dia. Mentre hi hagi diners per pagar un peatge a l’ombra durant 40 anys per cada vehicle que passi per l’eix transversal, per subvencionar amb milions al Grup Godó o per trens d’altes velocitats, ho hem de dir ben alt i ben clar, vosaltres el que sou tan sols te un nom: sou uns fills de puta.

Written by MadeByMiki

4 gener 2013 at 9:57 am

Fishing.

with 10 comments

Això és el que volen...

Això és el que volen...

Possiblement algú ha filtrat que posseeixo una enorme fortuna, suposo que és això el que passa, perquè és la única explicació lògica a tants intents de robar-me per la via telemàtica.

El problema més persistent és l’intent de “fishing” per part d’uns que diuen que son el BBVA, aquests es recolzen en una pàgina copiada al banc on tan sols han modificat lo que a ells els interessava: el lloc on els hi has de donar les teves dades bancàries. D’això es tracta, volen les teves dades per robar-te i el que fan és demanar-te-les amablement, és una espècie de “social-hacking” amb el que et deixaran el compte més pelat que el cul d’un mono…

Les passades vacances, em van notificar des de Google que algú entrava al meu compte de correu (Gmail) des de Xina. No resulta massa estrany, ja que vaig ser dels primers en donar-me d’alta a Gmail i el meu password és molt fàcil de “petar”, és (era) una paraula de sis lletres sense majúscules ni números. Evidentment al meu compte de Gmail no hi guardo “material sensible”, però tot i així ja he canviat el password, com és lògic no em fa massa gràcia que qualsevol s’hi passegi.

Aquest post senzillament l’he fet amb una intenció informativa, perquè aneu amb molt de compte, lo més important és no guardar dades de valor als mails i no donar-li les teves dades bancàries al primer que passa per allà. Més que res perquè quan cliques al link:

http://bbva.es/TBLS/tbls/segmento/login/centro_ayuda/servicios

el que realment fas és accedir a un misteriós lloc anomenat:

http://servidor.primator.lt/.re/re.php

Per cert, al BBVA mai he tingut compte…

Aquí us deixo el darrer mail amb ganes de pescar-me que he rebut:

Aviso de BBVA – Su cuenta ha sido bloqueada

Nos pusimos en contacto por correo electrónico con usted hace poco para
pedirle ayuda en la resolución de un problema en su cuenta de BBVA. Su
cuenta aún está limitada temporalmente porque no hemos tenido noticias
suyas.

Queremos colaborar con usted para normalizar la situación de su cuenta lo
antes posible.

Cual es el problema?
http://bbva.es/TBLS/tbls/segmento/login/centro_ayuda/servicios

Hemos observado una actividad inusual en su cuenta
Cómo puede ayudar
Suele ser muy fácil.
En la mayoría de las ocasiones, sólo necesitamos un
poco más de información sobre su cuenta o sobre sus datos personales para actualizar
su cuenta.

Para ayudarnos y ver qué funcionalidades están limitadas en su cuenta hasta
que se resuelva el problema, inicie sesión en su cuenta y visite el Centro
de Seguridad

Atentamente,
Grupo BBVA Particulares
 Centro de Ayuda:
http://bbva.es/TBLS/tbls/segmento/login/centro_ayuda/servicios

Para ponerse en contacto con nosotros, inicie sesión en su cuenta y haga clic en “Contactar” en la parte inferior de cualquier página.
———————————————————————-
(c) BBVA S.A., 2011. Espana.
Todos los derechos reservados.

Written by MadeByMiki

21 Setembre 2011 at 8:25 am

El “culebrón” de Ruiz Mateos.

with 10 comments

Negocis i religió.

Negocis i religió.

Suposo que aquests dies tothom ha seguit el fantàstic “culebrón” de la família Ruiz Mateos, cal reconèixer que no li falta gairebé cap ingredient:

  • Família: “Por una vez te pido hagas un acto de humildad y recibas a mis seis hijos varones (inmejorables)”.
  • Falses promeses: “Venderemos hasta nuestras casas si hace falta para no dejar de pagar a un bonista”.
  • Engany: “Quiero también que sepas que mucha de la publicidad y comentarios que de vez en cuando salen en los medios de comunicación, sobre inversiones y puestos de trabajo, forman parte del “marketing” de cara a la opinión pública, pues a la hora de la verdad, si lo analizas bien, cuando llevamos a efecto alguna operación mercantil, es porque recibimos más de lo que invertimos…”.
  • Religió i tradició: ”Que podamos seguir apoyando económicamente a la Iglesia, que sigamos atendiendo a nuestras familias con sosiego y paz…”. “Pese a lo mal que lo estamos pasando por la postura de tu banco quiero que sepas que hemos celebrado una misa en la capilla de mi casa pidiendo por tus intenciones para que consigas tus deseos”.
  • Súpliques a Déu: “Emilio, por favor, ¡no nos dejes caer! Sería horrible. De consecuencias inusitadas y además innecesario”.
  • Odi: “Al líder Fidel Castro le queda poca vida”. “Debes saber que los banqueros sois los más odiados de la sociedad en la que vivimos”.

La veritat és que a aquest serial li falta una mica de sexe, però ja se sap que en Ruiz Mateos és un d’aquells que tan sols el practica amb fins reproductius -per desgràcia nostra-.

Al llegir tot el que s’ha publicat sobre el tema, queden ben clares un parell de coses sobre aquest personatge, la mania de culpabilitzar a altres sobre la seva incompetència empresarial i la facilitat que te per trobar gent disposada a veure’l com a un gran empresari. Encara avui se’l disculpa des de alguns sectors de la premsa ultra-conservadora.

Aquestes coses que ell ha fet, mentir, estafar, fer una gestió desastrosa, endeutar-se massa, arruïnar a un munt de gent… això tan sols se li permet al govern. Per a la resta aquestes coses tenen conseqüències.

Written by MadeByMiki

11 Març 2011 at 9:26 am

La millor i mes gran estafa piramidal.

with 5 comments

La gran estafa piramidal de la S.S.

Traducció: "Molt be Madoff!, -d'on vas treure l'idea de pagar als primers inversors amb els diners dels últims? -Del sistema de la Seguretat Social"

Forum Filatélico, Afinsa, Madoff ??? No, cap d’aquestes conegudes estafes piramidals, te una magnitud i importància de la mare de totes les piràmides: La Seguretat Social.

Resulta que si algun espavilat utilitza aquest sistema piramidal està cometent un delicte, però si ho fa l’estat tot és correcte. I per mes conya es poden permetre el luxe de canviar les normes a conveniència seva tantes vegades com els hi sembli convenient. Que be que s’ho munten, oi?.

Aquest sistema piramidal en el que participem tant si es vol com si no es vol te unes característiques que el fan descaradament perjudicials per a nosaltres:

-Les nostres cotitzacions obligatòries es “distribueixen” automàticament, i això no ens dóna cap dret a reclamar res a posteriori.

-Si no hi ha un creixement continu i perpetu de la població que paga la S.S., no hi ha futur per a les pensions futures. I el creixement exponencial infinit és impossible.

-No hi ha cap tipus de transparència amb els comptes de la Seguretat Social, ni discussió possible sobre la quantitat a pagar pels assalariats o empresaris.

-Segons diu l’economista Michael Mandel, qualsevol frau piramidal cal que tingui tres característiques essencials:

  • Pagament del que es deu amb el nou diner rebut.
  • Aparença d’honorabilitat o creença de vinculació entre contribucions passades i prestacions actuals.
  • Insostenibilitat del mecanisme bé perquè cessen els fluxos d’entrada o perquè es desborden els de sortida.

La Seguretat Social compleix perfectament amb totes les premisses, per tant queda clar que és una estafa. I no em vingueu amb que és un tema de solidaritat inter-generacional ni altres conyes, que la solidaritat cal que sigui voluntària i a poder ser legal i justa.

Aquí us poso un link cap els millors i mes espectaculars sistemes piramidals de la història:

http://www.neatorama.com/2008/12/22/9-most-brazen-ponzi-schemes-in-history/

Written by MadeByMiki

1 febrer 2010 at 11:50 pm

“Señores: ¡¡¡¡a robar carteras!!!!”

with 8 comments

Això és el que paguem!!

Això és el que paguem!!

M’heu posat el titular fàcil, des de aquest estret i atapeït tren de cada matí no se’m acudeix millor tema per aquest post.
Ja fa mes de tres anys, cada dia pujo a aquest “metro del Baix Llobregat”, els canvis que he notat en aquest servei públic son tres:

-Vaig començar a fer servir aquest transport públic, amb la promesa a tots els diaris i teles d’un internet gratuït als trens dels ferrocarrils catalans. A dia d’avui, res de res, desprès d’infinitat de mails i preguntes no he rebut cap resposta. Que fàcil és prometre, oi?

-Ara ens controlen molt mes, cal picar el tiquet sempre a Plaça d’Espanya i a la resta d’estacions hi ha mes control. Pel que respecta a l’interior del tren, allà sembla que no cal cap control, amb lo que sovint et pots trobar amb tot tipus de situacions “complicades” sense cap autoritat que t’ajudi.

-Els preus pugen molt per sobre del IPC, l’any passat va ser l’excusa del preu dels carburants, i aquest encara no ho sé. Això si, sempre hi ha un munt de maniobres de distracció per fer veure que l’atracament és menys fort del que és en realitat. Son fantàstiques les estratègies i excuses patètiques que ens fan empassar per robar-nos cada dia als mes pobres.

Senyors, com cada any: “¡¡¡¡A robar carteras!!!!”.

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2009 at 9:36 am

Xavier Sala Martín i en Bernard Madoff.

with 6 comments

Sentia a en Sala Martín (no us perdeu la seva pàgina web!!!) al versió RAC1,
amb en Toni Clapés el passat dimarts dia 16, i desprès d’analitzar els seus
arguments sobre el cas Madoff tinc varies consideracions a fer.
Per començar en Sala Martín es un economista lliberal (jo mes aviat el
catalogaria com a neo-con total), i els seus punts de vista sobre la crisi
i sobre l’estafa piramidal del senyor Bernard Madoff son els següents:

1.No cal fer cap tipus de controls ni regulacions sobre aquests “exemples
d’economia creativa”, està prohibit i per tant es un delicte i quan es
produeixi se’ls castiga amb la llei i ja n’hi ha prou.

2. Els que han estat enganxats amb aquesta estafa, son uns ineptes que no
han sabut veure que tant de benefici sense risc no era possible.

3. L’economia lliberal no te la culpa de res, els culpables son els governs
intervencionistes i controladors. Les empreses es regulen soles.

Jo com a no economista, vull rebatre aquests arguments tant simplistes, per
tant som-hi:

1. Cal fer tot tipus de controls i regulacions, tots sabem que els pobres
asalariats, autònoms i petits empresaris pateixen els mes estrictes controls.
Ara be, mentrestant els especuladors, grans empresaris i xoriços d’alt nivell
poden fer el que els doni la gana, disposen de paradisos fiscals i impunitat
total com queda ben clar a diari.

2. Que fàcil es tractar d’ineptes als altres a posteriori, això ho sabem fer
tots. Sospito que els enganxats amb aquesta estafa a mes de no ser tontos del
tot no ens acabaran d’explicar d’on venien aquests diners ni res de res. I ben
segur que el senyor Madoff te molta informació, amb la que te les espatlles
ben cobertes. Si ens trobessim la veritat de cara no la reconeixeriem, i a mes
ens costaria agafar la son.

3. Els lliberals, neo-cons i el consumisme salvatge, ens ha portat a endeutar-nos com mai,  perdre els valors i destruir el medi ambient. es empreses no es regulen mes aviat ens regulen a nosaltres.

Written by MadeByMiki

17 Desembre 2008 at 8:55 pm

El mundo ens segueix enganyant “El regalo para un mundo 2.0”.

with 2 comments

Avui vaig a esmorzar y faig una ullada a la portada de “El Mundo” d’aquest diumenge i llegeixo en lletra ben grossa: “Un ordenador portàtil por 0€, que pone internet al alcance de todos“. I al costat amb lletra més petita: “Consiga hoy la cartilla para obtener este equipo con 40GB. de disco duro, webcam integrada y módem USB con tecnología 3.5G, sólo necesita reunir 30 de los 40 cupones que el diario publicará a partir de mañana. ” Ho escric de forma literal, no hi ha ni un asterisc ni res més. I m’en vaig a esmorzar indignat amb “El Mundo“.

Al cap de 15 minuts, la noia de la cafeteria em crida (ja ens coneixem, soc un habitual) i em diu: “Els hi pots explicar a aquests senyors això de l’ordinador?…”. Doncs si, hi ha un munt de persones que cauen a la trampa de la publicitat enganyosa de “El Mundo“, evidentment desprès d’explicar-lis la promoció, han deixat “El Mundo” i han agafat el diari que compren habitualment, quanta gent caurà a l’enganyifa?.

Si us voleu baixar la portada en pdf de “El Mundo“, aquí en teniu el link:

http://www.elmundo.es/diario/Library/portada.pdf

Si us voleu seguir emprenyant amb aquesta gent podeu llegir-vos això:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/06/13/comunicacion/1213383994.html

El regalo para un mundo 2.0

“MADRID.- En Internet ya es habitual, pero fuera del universo virtual es mucho más extraño escuchar el término web 2.0. Suena a ciencia ficción, pero es mucho más simple: la evolución de la Red desde un almacén de contenidos estático, donde sólo se pueden hacer consultas, a otro dinámico en el que cualquiera puede añadir la información que desee.

Colaboración, participación y libertad son las tres palabras clave de esta revolución, que sólo es posible gracias a las nuevas herramientas que se desarrollan en internet y a los últimos dispositivos ultraportátiles de gran conectividad.

Es el caso del Airis Kira, que puede conseguir gratis a partir de hoy con EL MUNDO y elmundo.es. El liderazgo de la edición impresa y de la digital merece celebración y nada mejor que festejarlo con quienes lo hacen posible, los lectores, y con este útil regalo de última tecnología.

Un equipo que funciona con Windows XP y que, gracias a su pantalla de siete pulgadas, su disco duro de 40 GB, sus dos puertos USB y su ligero peso de 1,10 kilogramos, se convierte en una herramienta perfecta para la web 2.0, ya que puede conectarse a internet por cable, a través de redes inalámbricas WiFi o mediante el módem con tecnología de acceso móvil a alta velocidad 3,5 G que incluye.

Todo ello abre un mundo de posibilidades, un mundo 2.0. Los blogueros podrán actualizar sus páginas personales. Incluso, si son aficionados a la fotografía, el equipo tiene la potencia suficiente para descargar y publicar fotos en cualquier sitio de la Red, como Flickr.com, Picasa.com o Photobucket.com. Lo mismo ocurre con los ficheros de vídeo.

Tampoco se resiste al Airis Kira otra de las actividades propias de la web 2.0: el podcast, pequeños programas de audio o vídeo cuya programación se actualiza automáticamente cada vez que hay un nuevo capítulo. Verlos o escucharlos será tan fácil como hacer doble click. Grabarlos también es posible, con el software adecuado, gracias a la cámara y al micrófono integrados del ordenador, accesorios que permiten grabar en directo con gran facilidad, para uso público y privado.

Porque una de las características de la web 2.0 es que la vida privada se convierte, en cierto modo, en pública. Gracias a las nuevas herramientas que ofrece internet podemos lograr que todas las personas que queramos sepan qué leemos, qué nos gusta, cuáles son los regalos que queremos recibir o la actividad de nuestra vida diaria.

A través de redes sociales como Facebook.com, Tuenti.es o MySpace.com es posible enviar regalos, dar abrazos o mandar mensajes privados a quienes aceptemos como nuestro amigo en ellas. Otra, como Twitter.com, permiten publicar mensajes cortos de 140 caracteres para contar algo nuestro y, por supuesto, saber todo lo que hacen nuestros contactos.

Pero para mantenerlo actualizado con la última hora hace falta el equipo adecuado, que se pueda conectar en cualquier parte y en cualquier momento. Un ultraportátil como el Airis Kira es el ordenador perfecto para todo esto y mucho más.

Por ejemplo, para convertirse en periodista por un día. elmundo.es apuesta firmemente por la colaboración de los lectores, y habitualmente pide su opinión en los foros, su voto en las encuestas o que envíen imágenes, vídeo o crónicas de actualidad a través de uno de los formularios. Lo único que se requiere es inmediatez. La que garantiza un equipo como el Airis Kira, tan pequeño y ligero que puede llevarse en un bolso.

Todo internauta participativo que se precie o que no quiera quedarse atrás en la última revolución de la Red tendrá que hacerse, tarde o temprano, con un ultraportátil como el Airis Kira para ayudar a construir la web 2.0. Según diversas estadísticas, de cada 100 internautas, uno crea contenidos, diez participan en su desarrollo y mejora y el resto no hace más que mirarlos. Sólo hay que elegir si se prefiere ser un mirón o uno de los arquitectos.

Ya no hay excusas. Hoy, la cartilla. A partir de mañana, los cupones. Sólo necesita 30 de 40 que se publicarán hasta el 31 de julio. Después, a navegar.”

Altres links:

http://www.eee-pc.es/el-mundo-regala-un-airis-kira/#comments

http://foro.noticias3d.com/vbulletin/showthread.php?t=246118

http://www.adslzone.net/postx145316-0-0.html

Written by MadeByMiki

15 Juny 2008 at 9:09 am

Arxivat a Premsa

Tagged with , , , ,