No, no soc un usuari habitual.

Ara fa un grapat d’anys, uns sis aproximadament, vaig fer uns importants canvis laborals i vitals. Una de les coses que vàren canviar  totalment va ser la meva relació amb el transport públic, del que vaig passar d’observador a usuari diari.
Durant aquests anys he passat de la RENFE i el Metro diari, als FGC i Metro diaris. De l’hora de viatge a les dues hores diaries. De les obres del AVE a l’eliminació de trens per baixa ocupació de passatgers (el nou AVE Barcelona-París té una ocupació més baixa que la exigida com a mínima als FGC). També he passat del MP3 i el bloc de notes a la tablet. Del 20 minutos i el Que gratuits, a la misteriosa Vanguardia als seients dels trens…

Però el canvi més inquietant que he patit és sense cap mena de dubte és el tarifari i el de categoria com a usuari dels transports públics. Resulta que segons diuen ara els de TMB i el  conseller de Territori i Sostenibilitat, en Santi Vila, “l’augment de les tarifes podria oscil·lar entre un 3 i un 4% i els més afectats en seran turistes i viatgers ocasionals.”

Així doncs ja no soc un usuari habitual dels seus serveis. Es veu que ells premien els usuaris habituals amb una congelació de preus, i els usuaris ocasionals com jo mateix, aquells que tan sols fem servir els seus serveis unes 600 vegades a l’any som castigats amb una puja aquest any de més del 8%. Realment és una putada ser un usuari ocasional, potser hauré d’agafar més sovint el transport públic, ja que tot i passar-m’hi mitja vida sembla que per a ells això encara no és suficient.

Per cert, feliç 2014 😉

Esther Condal.

Home, un gran disc d’Esther Condal.

Jo sempre he defensat que per a moments tristos lo millor és la música trista, i per a moments alegres lo millor també és la música trista. Aquest divendres al vespre al entrar al Ges, al millor bar on pots fer una xerradeta de tot Igualada sonava un disc meravellós, cançó rere cançó la sensació es confirmava sense cap mena de dubte. Però al escoltar “Loneliness”, no vaig poder estar-me’n i vaig anar cap a la barra a parlar amb el Ges, un músic d’un gran talent disfressat de barman.

– Coi Ges, m’agrada molt, però molt aquest disc que has posat, qui son?
– Son una meravella, m’agraden molt també, hi ha un músic d’Igualada, però els altres son de Barcelona, és Esther Condal, una cantant que junt amb uns músics que han tocat a infinitat de bandes han fet aquesta joia.
– Han vingut a tocar aquí?
– No, aquests encara no, però m’han deixat el seu disc per veure si en venc algun, el vols?. Tan sols val 5€ i a part de ser una molt bona producció,.l’edició és molt bona, amb fotos, lletres, de tot.
-Mare de Déu, 5€, si tots els discs valguessin això en la seva versió CD i la meitat en digital… I tant que el vull, i tant.

Més o menys la cosa va anar així, la banda es diu Esther Condal, una cantant amb una prodigiosa veu i un talent a tota prova, els músics son sensacionals, el disc s’anomena “Home” i si en voleu tenir un tast escolteu sencereta aquesta meravella anomenada “Loneliness”, una cançó amb una estructura gens convencional, sis minuts de veritable luxe musical, talent en estat pur.

Si podeu escoltar la cançó sense mirar el vídeo, millor que millor, no és que aquest estigui mal fet, però la música vola molt més alt sense cap mena de dubte.

Empatia amb els corruptes, miopia respecte els ciutadans.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. On ets Trias quan a les cinc del matí a la sucursal del BBVA de la cantonada Aragó Rocafort s’apilen vuit indigents per a sobreviure al fred?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Trias, que menges mentre famílies senceres sense recursos fan cua a diari per menjar alguna cosa als menjadors socials de la teva ciutat?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en Trias, l’Alcalde de Barcelona. On mires quan al obrir el metro de la Plaça d’Espanya entren els indigents per a no patir més fred i mal dormir una mica als bancs de les seves andanes?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trías, l’Alcalde de Barcelona. No veus la constant desfilada de tota mena de gent de totes edats i de tots els colors obrint els contenidors i buscant el que sigui, per a poder malviure un dia més?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Que creus que els hi passa pel cap a les innumerables famílies que perden el seu pis i queden excloses de la societat i endeutades de per vida?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Et creus millor que tota aquesta gent que pateix a la teva ciutat?.

Des de la teva vida còmoda i sense patiments tot això queda molt i molt lluny, però es suposa que tu ets l’alcalde de tots. Queda ben clar que no tens ni la més mínima idea de quina ciutat es aquesta de la que et parlo.

Possiblement ets un d’aquells que creu que la gent és on és per mèrits propis, i tu encara consideres que et mereixes molt més, que amb el que agafes del sac comú cada mes. Potser ens fas un favor i hauríem de fer-te un monument.

Per cert, la frase en concret va ser aquesta:  “Bajar según que sueldos comporta según que otras cosas”, i com molt be sabeu aquest senyor treu de la caixa comuna  144.708 euros a l’any.