..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘wikileaks

El gir a l’esquerra d’Obama i els idealistes.

with 5 comments

Certament ja ens deien fa cinc anys que Obama representava l’opció d’esquerres als Estats Units. I en ser escollit president el Món va ser una festa, el canvi i l’esperança s’havien fet realitat a la més gran democràcia del planeta.

El que pocs suposaven és que aquest nou gir cap a l’esquerra de la política dels Estats Units no era tal, o potser era massa i s’havia passat del neo-feixisme habitual a una deriva comunista-estaliniana, que per cert costa molt de diferenciar de l’anterior manera de fer i d’entendre la política.

Per a la nostra desesperació, els fets ens han donat la raó a aquells que defensàvem que tant fa a qui votis, que de fet sempre manen els mateixos.

Ha passat el que tenia que passar, i l’idealista Edward Snowden, un jove que va entrar a la CIA per defensar la pàtria, a patit allò que patim tots al anar a treballar cada dia. A que em refereixo?, doncs que l’arquitecte de seguida se’n adona que la seva feina té poc a veure amb allò que ha estudiat,. El professor veu que se li demana el fer de pare de nens malcriats. El policia recapta impostos i ha de controlar els seus conciutadans. El polític ha de servir a uns interessos i no als ciutadans que el voten. El paleta maquilla amb la seva feina la mala construcció.

Això tots ho sabem i ho practiquem al nostre dia a dia, sense fer gaire soroll, però sabent que tot, absolutament tot s’aguanta amb pinces i que rere una capa de mentida pietosa el que realment hi ha és la és la trista realitat.

I va en Edward i ens diu que allò que deia Obama d’eliminar les escoltes il·legals al final no s’ha complert. Sincerament, si algú es va creure a Obama que s’ho faci mirar, si algú creu que això és democràcia i que decidim alguna cosa, que deixi aquest Món de fantasia i torni a la realitat, es farà un favor a ell mateix.

En Richard M. Stallman porta anys i panys lluitant per la llibertat personal i avisant-nos sobre aquestes qüestions, per això és tractat de paranoic per a molts. Que hi farem, potser els paranoics son els únics que ens diuen la veritat mentre la resta es dediquen a vendre’ns les mentides que volem sentir.

Avui en Julian Assange, de WikiLeaks, fa un any que viu tancat dins de l’ambaixada d’Equador a Londres. Surt ben car ser idealista a aquesta “democràcia” actual…

Written by MadeByMiki

18 Juny 2013 at 5:01 pm

Julian Assange i Slavoj Žižek.

with 5 comments

Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.

Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).

Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.

El vídeo en qüestió:

Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:

Written by MadeByMiki

8 Juny 2012 at 10:43 pm

Perill!!!, delinqüència cibernètica.

with 11 comments

Sovint pels medis sentim la mateixa cançó, la queixa eterna sobre la pirateria informàtica. Per a empreses com Microsoft això és “delinqüència cibernètica”, i cal que tothom lluiti contra aquesta xacra, sobretot els que son cridats a actuar son els governs fent lleis a favor d’aquestes pobres empreses que perden tants i tants bilions de dòlars. Però quin és i ha estat sempre el comportament d’aquestes grans empreses?.

Microsoft, Apple, Adobe i moltes altres empreses sempre s’han beneficiat de la pirateria per expansionar-se i convertir el seu software en un standard universal, una vegada tens el poder ja pots començar a demanar accions contra la pirateria, el teu objectiu s’ha fet realitat i ara a viure de renda. A aquestes grans empreses ben poc els interessa el paper i la feina dels programadors, com a bones empreses tan sols miren en tenir el monopoli i mantenir-lo eternament.

De fet el gran enemic no reconegut (això seria una feblesa) és el software lliure, aquest és i sempre ha estat el camp de batalla de les empreses que venen software privatiu. La setmana passada un dels cables de Wikileaks ens mostrava el comportament miserable i les connexions que tenen aquestes grans empreses amb els nostres governs. Allà l’ambaixador dels Estats Units a Tunis explica com el 22 de setembre del 2006 Microsoft “treballava intensament” per fer que l’antic règim tunisià abandonés la idea de desenvolupar software lliure. Com sempre s’ha fet, Microsoft va pressionar (suposo que això inclou suborns i tota mena d’estratagemes il·legals) per fer-se amb importants contractes de llicències donant a canvi al règim el que als governs els hi costa tant de rebutjar: una porta per a controlar el que fan i diuen els seus ciutadans a la xarxa, això sí, com sempre sota la excusa del control de la temuda “delinqüència cibernètica”.

I així és com el govern de Tunis va comprar 12.000 llicències a Microsoft i trencant amb 6 anys d’utilització a les seves administracions de software lliure. I curiosament a principis del 2010, des de els Estats Units s’advertia de l’augment de la censura i la opressió que patia internet a Tunis, el que no ens deien és com s’havia arribat a aquesta situació. Pot tenir alguna cosa a veure la prohibició de fer servir software lliure al país?.
Aquesta política agressiva es practica a tot el món, normalment van del bracet Microsoft i la Business Software Alliance (BSA) mostrant als governs els perills del software lliure i combatit-lo allà on aquest els treu mercat. Així es pot constatar a Tailàndia, Veneçuela, Tunis… o a Catalunya quan es va fer aquell projecte d’informatització dels alumnes. Quin polític té alguna cosa a guanyar amb el software lliure?, segur que un senyor de Microsoft amb una maleta és molt més convincent…

Amic Gadafi.

with 13 comments

Líbia no és Iran.

La brutal massacre que està infligint el règim libi al seu poble, és una salvatjada inapel·lable. Tot el que es viu des de fa temps a Líbia mereix molt més que els miserables comunicats que es preparen amb una parsimònia infinita des de occident.

El Consell d’Europa condemna la repressió contra els manifestants pacífics a Líbia i mostra el seu rebuig a la violència i a la mort de civils”, ”cal respectar la llibertat d’expressió i manifestació de manera pacífica, ja que son drets que qualsevol ésser humà ha de tenir i han de ser respectats”. Això és el que sembla que serà tot el que es digui i es faci des de Europa, n’estic ben segur que en Gadafi i la seva cleptocràcia patrocinada i promoguda per occident ens estaran agraïts.

Els pobres ciutadans libis pateixen el genocidi i la tallada total de les seves comunicacions mentre Trinidad Jiménez diu que està preocupada pels espanyols que hi ha a Líbia (els que treballen a REPSOL ja son a casa…), el seu homòleg italià Franco Frattini fa una crida al diàleg per “salvar les diferències”. Mentrestant el genocidi segueix, la calculada “no intervenció” occidental i la minimització del que està passant segueixen el seu curs.

El que mai sabrem és que passaria si aquests fets es produïssin a l’Iran (o a Venezuela, o Cuba), allà al mig de “l’eix del mal”, però ja se sap, a l’amic Gadafi i als seus gasoductes no se’ls poden condemnar públicament, hem de mantenir “els nostres” privilegis a la zona.

Els que ja som una mica grandets recordem els bombardeig per part dels avions nord-americans del palau presidencial d’en Gadafi, els manifestants libis poden estar agraïts, de moment no hem enviat avions a bombardejar-los, ens conformem amb mirar cap un altre banda mentre busquem substitut a Gadafi, això si, un substitut que s’hi assembli força.

Més info interessant:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/mima/dirigentes/otros/paises/contratos/jugosos/elpepuint/20110209elpepuint_27/Tes

I un “cable” d’aquells altres dolents anomenats Wikileaks:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cable/EE/UU/explica/Gadafi/participa/politicas/sensibles/regimen/elpepuint/20110209elpepuint_28/Tes

Written by MadeByMiki

22 febrer 2011 at 10:14 am

Daniel Ellsberg

with 6 comments

Avui seguim tots a Wikileaks i les aventures de’n Julian Assange. Seria força bo recordar els precedents més o menys recents que hi ha de fets com els que es denuncien avui, més que res per veure com van passant els anys i res no canvia.

L’any 2009 es va fer un fantàstic documental anomenat “L’home més perillós d’Amèrica”, com sempre passa amb el maltractat món dels documentals, aquest no ha tingut la repercussió que mereixia. Aquest documental ens parla sobre en Daniel Ellsberg, un brillant analista del pentàgon totalment fidel amb les idees i la política de l’administració dels EEUU. Durant anys va defendre les “guerres justes” i la exportació al preu que sigui del sistema de valors i “llibertats” dels EEUU, aquell bonic discurs que tots coneixem sobre la necessitat de “portar la democràcia” a tots els països del món.

El problema va ser que ell tenia accés a molts documents secrets sobre la guerra del Vietnam i va començar a llegir el que allà es deia. En aquell moment en Daniel va veure la veritat cara a cara, el seu país era clarament el dolent de la pel·lícula, i tots els esforços anaven orientats a enganyar i manipular el poble perquè permetés l’extermini de milions de civils innocents i indefensos. Els objectius dels EEUU eren purament geopolítics i res tenien a veure amb la democràcia o la llibertat.

El seu govern s’havia inventat proves d’atacs del vietcong per justificar els seu brutal genocidi d’un poble que tot el que feia era mirar de defendre la seva terra. La veritat és que la mentida sistemàtica al poble segueix sent la base de la nostra “democràcia” i que no cal ser molt intel·ligents per adonar-nos de com ens segueixen manipulant fent servir el mateix sistema des de fa segles. Tan sols cal canviar el nom dels països (Cuba, Nicaragua, Panamà, Vietnam, Afganistan, Iraq…), la formula sempre ha estat la mateixa.

Resulta enormement interessant escoltar fragments de conversacions de Richard Nixon planificant la guerra del Vietnam, on entre altres coses el podem sentir defensant l’ús de la bomba atòmica al Vietnam, però suposo que fer això hauria sigut una provocació excessiva de cara al bloc comunista i també seria difícil de justificar a una opinió pública que ja li donava l’esquena..

El documental acaba amb la enorme decepció per part de Daniel Ellsberg, al veure que després d’arriscar la seva vida per desemmascarar la veritat al “New York Times” la reacció general va ser mínima.

Aquí teniu el documental amb una durada de 1:33h, ho sigui que busqueu temps…

http://www.ellsberg.net/archive/public-accuracy-press-release

“Llei Sinde”

with 12 comments

Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.

Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…

Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.

La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.

On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Gobierno/pidio/EE/UU/presionase/PP/CiU/PNV/elpepicul/20101221elpepicul_3/Tes

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2010 at 10:04 am

Sembla que ens filtren les filtracions…

with 14 comments

Ahir al vespre vaig rebre un mail de’n Jordi, un dels meus “comentaristes” preferits. Resulta que per una vegada no estem massa d’acord amb una qüestió, concretament sobre la importància de la massiva revelació de material sensible per part de “wikileaks”. Potser a la propera filtració em caldrà canviar d’opinió, en principi sembla molt interessant una filtració amb secrets del món financer, això és el que en Assange ha anunciat. Si les revelacions son serioses, potser aquesta vegada si que acabaran d’alguna manera amb aquest personatge, crec que la butxaca és el que realment hi ha per sobre de totes les coses a aquest món, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

Evidentment, vaig seguint les informacions que surten de la darrera filtració, i sempre surt alguna cosa més o menys aprofitable, de moment em quedo amb dues:

  • Que els Estats Units com a mínim coneixien amb molta antelació el cop d’estat a Hondures, potser massa antelació i no van fer res per evitar-lo ni tan sols van avisar al govern legitim de Zelaya. També queda clar que tot i les primeres manifestacions de crida a la calma, ha recolzat el cop d’estat de Micheletti i tot el que ha vingut després.
  • Que el diari “El País” ha decidit no publicar (o dit d’un altra manera censurar) els documents amb referències a Espanya. Diuen que és millor no publicar “dades no contrastades sobre personalitats” ja que no n’hi ha prou amb una sola font: el servei diplomàtic dels EEUU. Ho sigui que podem escriure de tot sobre tothom però sempre que no sigui “de casa”, molt be, senzillament seguim el camí habitual de “llibertat d’expressió i informació a la carta”, fantàstic.

La propera vegada que hi hagi una filtració, apreciat Julian Assange (que segur que llegeixes aquest blog) no truquis a la porta de “El País”, aquí la premsa no és seriosa, ves directament a medis amb menys censura i més tirada, et suggereixo les revistes “Pronto” o “Que Me Dices” potser allà no tenen tantes manies a l’hora de publicar “dades no contrastades sobre personalitats”.

Written by MadeByMiki

1 Desembre 2010 at 11:27 pm