El gir a l’esquerra d’Obama i els idealistes.

Certament ja ens deien fa cinc anys que Obama representava l’opció d’esquerres als Estats Units. I en ser escollit president el Món va ser una festa, el canvi i l’esperança s’havien fet realitat a la més gran democràcia del planeta.

El que pocs suposaven és que aquest nou gir cap a l’esquerra de la política dels Estats Units no era tal, o potser era massa i s’havia passat del neo-feixisme habitual a una deriva comunista-estaliniana, que per cert costa molt de diferenciar de l’anterior manera de fer i d’entendre la política.

Per a la nostra desesperació, els fets ens han donat la raó a aquells que defensàvem que tant fa a qui votis, que de fet sempre manen els mateixos.

Ha passat el que tenia que passar, i l’idealista Edward Snowden, un jove que va entrar a la CIA per defensar la pàtria, a patit allò que patim tots al anar a treballar cada dia. A que em refereixo?, doncs que l’arquitecte de seguida se’n adona que la seva feina té poc a veure amb allò que ha estudiat,. El professor veu que se li demana el fer de pare de nens malcriats. El policia recapta impostos i ha de controlar els seus conciutadans. El polític ha de servir a uns interessos i no als ciutadans que el voten. El paleta maquilla amb la seva feina la mala construcció.

Això tots ho sabem i ho practiquem al nostre dia a dia, sense fer gaire soroll, però sabent que tot, absolutament tot s’aguanta amb pinces i que rere una capa de mentida pietosa el que realment hi ha és la és la trista realitat.

I va en Edward i ens diu que allò que deia Obama d’eliminar les escoltes il·legals al final no s’ha complert. Sincerament, si algú es va creure a Obama que s’ho faci mirar, si algú creu que això és democràcia i que decidim alguna cosa, que deixi aquest Món de fantasia i torni a la realitat, es farà un favor a ell mateix.

En Richard M. Stallman porta anys i panys lluitant per la llibertat personal i avisant-nos sobre aquestes qüestions, per això és tractat de paranoic per a molts. Que hi farem, potser els paranoics son els únics que ens diuen la veritat mentre la resta es dediquen a vendre’ns les mentides que volem sentir.

Avui en Julian Assange, de WikiLeaks, fa un any que viu tancat dins de l’ambaixada d’Equador a Londres. Surt ben car ser idealista a aquesta “democràcia” actual…

Julian Assange i Slavoj Žižek.

Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.

Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).

Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.

El vídeo en qüestió:

Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:

Perill!!!, delinqüència cibernètica.

Sovint pels medis sentim la mateixa cançó, la queixa eterna sobre la pirateria informàtica. Per a empreses com Microsoft això és “delinqüència cibernètica”, i cal que tothom lluiti contra aquesta xacra, sobretot els que son cridats a actuar son els governs fent lleis a favor d’aquestes pobres empreses que perden tants i tants bilions de dòlars. Però quin és i ha estat sempre el comportament d’aquestes grans empreses?.

Microsoft, Apple, Adobe i moltes altres empreses sempre s’han beneficiat de la pirateria per expansionar-se i convertir el seu software en un standard universal, una vegada tens el poder ja pots començar a demanar accions contra la pirateria, el teu objectiu s’ha fet realitat i ara a viure de renda. A aquestes grans empreses ben poc els interessa el paper i la feina dels programadors, com a bones empreses tan sols miren en tenir el monopoli i mantenir-lo eternament.

De fet el gran enemic no reconegut (això seria una feblesa) és el software lliure, aquest és i sempre ha estat el camp de batalla de les empreses que venen software privatiu. La setmana passada un dels cables de Wikileaks ens mostrava el comportament miserable i les connexions que tenen aquestes grans empreses amb els nostres governs. Allà l’ambaixador dels Estats Units a Tunis explica com el 22 de setembre del 2006 Microsoft “treballava intensament” per fer que l’antic règim tunisià abandonés la idea de desenvolupar software lliure. Com sempre s’ha fet, Microsoft va pressionar (suposo que això inclou suborns i tota mena d’estratagemes il·legals) per fer-se amb importants contractes de llicències donant a canvi al règim el que als governs els hi costa tant de rebutjar: una porta per a controlar el que fan i diuen els seus ciutadans a la xarxa, això sí, com sempre sota la excusa del control de la temuda “delinqüència cibernètica”.

I així és com el govern de Tunis va comprar 12.000 llicències a Microsoft i trencant amb 6 anys d’utilització a les seves administracions de software lliure. I curiosament a principis del 2010, des de els Estats Units s’advertia de l’augment de la censura i la opressió que patia internet a Tunis, el que no ens deien és com s’havia arribat a aquesta situació. Pot tenir alguna cosa a veure la prohibició de fer servir software lliure al país?.
Aquesta política agressiva es practica a tot el món, normalment van del bracet Microsoft i la Business Software Alliance (BSA) mostrant als governs els perills del software lliure i combatit-lo allà on aquest els treu mercat. Així es pot constatar a Tailàndia, Veneçuela, Tunis… o a Catalunya quan es va fer aquell projecte d’informatització dels alumnes. Quin polític té alguna cosa a guanyar amb el software lliure?, segur que un senyor de Microsoft amb una maleta és molt més convincent…