..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Catalunya

Letització política catalana.

with 4 comments

leticia-sabater--575x323La nova política ja és aquí, el que ara es porta és el “sistema Letícia” o la Letització política”. I no us parlo de la nova Reina, no, aquesta no aporta res. Us parlo de la Gran Diva, la Letícia Sabater, aquesta catalana universal que és la principal inspiradora del moment polític actual.

La senyora Sabater, va anar cap a Miami a solucionar un problema crònic, als seus 48 anys necessitava eixamplar-se la vagina. Un problema que ha arrossegat durant 5 relacions estables, i alguna altra que no ho ha estat tant. Han sigut anys de patiments i llargs silencis, però avui en dia la ciència ho cura gairebé tot.

Una vegada arribada a la Clínica Saint Saint Paul de Miami, va canviar de parer, i va afegir a l’eixamplament una altra interessant operació, la de recuperar la seva virginitat. Les seves declaracions posteriors han estat memorables: Ahora soy diferente, me siento a estrenar”.

1433101484_161692_1433101576_noticia_normalDoncs sí, aquesta és la llum que han seguit a ICV-EUIA per exemple, com si això de ser a l’Ajuntament de Barcelona fos una novetat per a ells. Així doncs ben be a última hora  van fer una macro-aposta amb Guanyem, Equo, Podem i Procès Constituent. I així s’ha forjat el miracle, i com unes innocents donzelles virginals tornen a ser a l’Ajuntament de Barcelona. Una maniobra molt arriscada, però amb un éxit més que considerable, ara tornen a tocar poder i remenar les cireres.

 

untitledAquesta mateixa setmana s’han apuntat al “Sistema Letícia” la parella de fet CiU. Dos partits en un que com a característica en comú tenen la corrupció ( Banca Catalana, Caric, Adigsa, Ferrocarrils, Pretòria, Palau i l’espectacular cas Pujol), i l’endeutament crònic, tan sols UDC ja deu més de 16 milions d’euros, una xifra absolutament impagable.

Però clar, tot te solució amb la cirurgia adequada, i per començar canviar-li el nom al partit i refundar-se, és una bona manera de recuperar una falsa virginitat i puresa de cara a eleccions vinents.

Amb això i moltes altres coses som molt avançats a Catalunya. Qui practica l’immovilisme acaba escaldat, això han patit Izquierda Unida, el PP o el PSOE.  Cal seguir la llum, tal i com va pasar a la trancisió ara toca canviar l’estètica com a mínim.

Written by MadeByMiki

19 Juny 2015 at 11:38 pm

Micro-política…

with 2 comments

Plastic CUP i plastic PP

Plastic CUP i plastic PP

Tot i que porto mesos sense activitat al blog, això no vol dir que estigui desconnectat dels  darrers esdeveniments polítics.

De fet, aprofitant que la meva feina demana un contacte constant amb el públic (massa contacte pel meu gust), he pogut posar el termòmetre polític a treballar i crec que és sensacional la sincera resposta dels meus clients i amics.

Evidentment no posaré cap mena de dada que pugui delatar de qui parlo, però us asseguro que tot el que us diré és absolutament cert.

El meu amic Javi, un simpàtic peixater colombià força “catalanitzat” casat amb una compatriota seva, i amb una parella de fills, va votar SI-SI al referèndum, però aquesta vegada no ha votat. El motiu? Doncs no ha pogut votar a Ciutadans, a la seva ciutat la llista va ser retirada pel passat a Plataforma per Catalunya dels seus alcaldables.

La senyora Fina, ja jubilada es va passar gran part de la nit electoral plorant. No ha pogut païr la derrota de’n Trias. Una derrota per culpa dels sud-americans i tots aquests desgraciats que viuen a les barriades. Ara ella preveu una legislatura on patirem totes les desgràcies del món. Això serà una dictadura comunista.

La Nuri, ha votat a la CUP. Doncs si, les darreres Eleccions Generals va votar al PP, però resulta que ara els hi aplica un vot de càstic radical i vota a la CUP. No hi ha gaires explicacions més.

La Sílvia ha votat a la Colau, ella més aviat és pija, però té l’esparança que això li permeti treure’s del damunt aquell pis de merda que va comprar el 2008. Ara com ara el fet de cancel·lar l’hipoteca i que el banc es quedi el pis és lo millor que li pot passar.

Us ho podeu creure o no. No m’importa massa, però així viu la gent la política i aquests són els criteris de molta gent a l’hora de votar. Fins i tot molts m’han preguntat aquella cosa tan curiosa: “a qui voto?”. Jo sempre els hi dic que han de votar, intento respectar les seves idees i trobar un vot adient, no cal dir que em fan cas i tot…

Els carrers estan ben plens d’inútils que no saben conduir però tenen carnet, els sindicats de treballadors de gent que no ha treballat mai, ens diuen que hem de ser productius polítics que no han produït res en sa vida, com podem pensar que els que voten saben el que posen a les urnes?

Written by MadeByMiki

4 Juny 2015 at 3:36 pm

Arxivat a Política

Tagged with , ,

La pregunta

with 2 comments

Pujol, Catalunya

Pujol, Catalunya

Es ben curiós avui, el recordar aquells enormes problemes que els partits favorables a la consulta del 9 de novembre. Tot i els esforços per trobar la pregunta més adient, crec que el resultat final no ha estat a l’alçada que la nostra pàtria gloriosa mereix.

Uns quants mesos després amb el cas de la família Pujol en plena ebullició, molts mals patri. És edificant veure els pujolistes amb el mateix discurs que els defensors de Fabra a Castelló.

Aquest discurs d’autòmates sense cervell que escolto a diari, m’ha donat un munt de moments memorables. Molts ara gaudim enormement amb els intents de justificació per part de molts fidels de pedra picada, que segur que molts ja la coneixeu en les seves diverses variants. Per a mi la millor frase es aquesta: «Però tu qui prefereixis que et robi?, els de casa o els de fora?». No em direu que no és sensacional l’argument?, es una delícia, sobretot si t’ho mires des de el punt de vista del que roba.

Doncs no sé si encara hi som a temps, però crec que aquesta era la pregunta que la consulta mereixia, perquè tenim el dret a decidir qui volem que ens robi. I també tenim el dret a ser una nació com qualsevol altra, una nació que defensa els seus lladres, perquè son seus. La seva bandera perquè millor que la seva. Com diu una altra formació política força nacionalista, «primer els de casa».

En definitiva, hem de seguir aquella altra frase gloriosa, «Tot ha de canviar perquè tot segueixi igual».

Written by MadeByMiki

10 Setembre 2014 at 10:18 am

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , ,

Mi jardín es lindo, y no lo toca nadie.

with 22 comments

Fa un munt d’anys, “La polla records” una de les grans bandes de musica punk ja jo deia a una cançó: “Un patriota, un idiota”. El temps passa, però la frase avui és més vigent que mai, tan sols cal fer un tomb per qualsevol poble o ciutat. Catalunya s’ha tornat una espècie de circ patriota [un patriota, un idiota…], l’admiració i devoció pels drapets de colors comença a ser malaltís.

Si em feien fastig la plaga de banderes espanyoles quan la selecció de futbol guanyava el que sigui, ara em passa el mateix amb les estelades, la majoria amb colors llampants “Made in China”. Com ens en podem enfotre del nacionalisme espanyol mentre traiem l’estelada al balcó?.

Suposo que per a molts l’objectiu no és canviar res, en el fons les coses ja els hi estan be i per tant amb un canvi de drapet ja en tenen prou. Perquè es tracta d’això oi?, de fer exactament el mateix però sota un altra bandera, encara necessitem banderes [un patriota, un idiota…], hem de ser com “els altres”, si la tenen i la porten a passejar de tant en tant nosaltres també, però amb la nostra! Que és la bona.

N’hi ha que saben com motivar-nos, i quan convé fan de toreros i mouen el drapet per anar marejant-nos i portant-nos per allà on els interessa fins a l’estocada final. No puc entendre com si quan veig amb horror als Estats Units la seva bandereta per totes bandes, amb fastig aquella punyetera bandera espanyola gegant a Madrid me’n he d’alegrar de la plaga d’estelades als balcons, no ho entenc [un patriota, un idiota…]. De fet en certa manera hem superat l’estupidesa de molts, el nostre “merchandising” independentista és una veritable plaga, no en tenim prou amb les samarretes, la banalització ha arribat a llocs inimaginables, fins hi tot en Quim Monzó en feia un gran article a “La Vanguardia” constatant amb tristesa fins on ha arribat la conya. Perquè deu ser una conya això d’enfotre-te’n dels altres fent exactament el mateix, oi?.

No us equivoqueu, aquest no és un post contra l’independència, és un post contra l’incoherència. Jo no estic contra els independentistes, voler l’independència em sembla molt bé, cap problema. Però no és gaire coherent criticar el fanatisme dels altres mentre cultives el teu a diari. Perquè els drapets de colors no son més que això, drapets de colors, i fer-los servir com a armes mai ens ha portat res de bo. I perquè en el fons sempre pensaré que sigui d’allà on sigui un patriota és un idiota tot i que ell precisament no se’n adona ni crec que ho faci mai.

Written by MadeByMiki

7 gener 2013 at 11:41 pm

*Ereccions generals 2012.

with 8 comments

Ahir va ser un gran dia, a un mes de Nadal els catalans han anat a votar de manera massiva, i això és l’únic que els medis mostren per igual. Els medis majoritàriament ens mostren una foto del que consideren una derrota sense precedents. Uns ho fan perquè el seu protegit (o potser amo) no ha tret el resultat que volien, i uns altres per seguir cagant-la amb les sumes i optant per seguir mentint de manera compulsiva (perquè no fer-ho?, si fins ara els hi ha anat prou bé).

Ho sigui, que la foto que han deixat les eleccions no ha estat la desitjada pels que manen de veritat a Catalunya ni a Espanya. No els hi pot agradar de cap manera que al contrari que a Galícia aquí s’hagi castigat una mica al que maltracta al poble. Tampoc els hi pot agradar gens que tot i la participació i la manipulació diària els sobiranistes son una clara majoria, i no en les proporcions que havien dissenyat. Tampoc pot ser ben vista la poteta que han posat al parlament aquests assemblearis de la CUP, un partit petit però que pot fer molta nosa i ser un “mal exemple”.

El que no cal és enganyar-nos massa, que això ja ho fan prou la majoria de partits. Sigui com sigui CiU ha tret uns resultats que el mantenen a una distància enorme dels segons. El PP i el PSC han sabut acollonir a molta gent i treure uns resultats acceptables. El paper de ICV ha estat digne, però no ha sabut capitalitzar el descontent, sembla que no acaben de saber vendre el seu producte, cosa que els de C’s fan d’una manera exemplar, i ara ja son un partit a tenir en compte.

Però les grans alegries venen per un altra banda, que els Pirates tinguin més vots que UpyD, i que el projecte de PxC no s’hagi consolidat son per a mi un parell de notícies molt bones.

Per cert, el que queda clar és que si algú vol tenir una imatge mínimament objectiva del que ahir va passar, més val que faci un cop d’ull a la premsa estrangera. Aquí els medis es dediquen en la seva majoria a vendre la seva realitat sense miraments.

Tal i com es va demostrar el fatídic 11-M les coses es veuen millor des de la distància…

http://www.businessinsider.com/catalan-election-2012-11#ixzz2DIAuPVTU

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2012 at 9:38 am

Sobre la viabilitat de Catalunya sense Espanya.

with 9 comments

Avui em proposo fer un pas més enllà encara, si fins ara heu pogut llegir a “aquell que no és economista però parla d’economia”, avui toca llegir a ”el paio que no és economista i a sobre va i ens parla d’economia-ficció”.

Doncs sí, un dels temes més recurrents avui a Catalunya és pura “economia-ficció”, es tracta de preveure que coi passaria si Catalunya fos el proper estat d’Europa. Lo millor d’aquesta qüestió és que hi ha respostes per a tots els gustos, ho sigui que si un és espanyolista pot trobar un munt de prediccions que aboquen a Catalunya pràcticament al tercer món i si un és independentista pot somniar a passar a viure a alguna cosa semblant a un país escandinau.

La meva hipòtesi és que si hi ha una futura Catalunya independent, serà perquè això li convé com a mínim a les potències europees i no molesta a cap estat influent (no, Espanya no forma part de cap d’aquestes llistes). És més que probable que els nostres creditors d’Europa hagin fet anar la calculadora, i evidentment, si és així s’en hauràn adonat que d’Espanya no cobraran mai el que se’ls hi deu, diguin el que diguin això és impagable. Però la qüestió és que el que si que podrien xuclar son els diners del 20 o 25% del PIB d’Espanya, o sigui lo que genera Catalunya. Per a ells sempre serà millor arramblar amb això que deixar que els diners es difuminin per Espanya.

Per tant, possiblement valem alguna cosa més per a Europa com a “país lliure” que com a part d’una Espanya morosa fins a l’eternitat, però això on ens coloca a nosaltres?. Doncs segurament a una espècie d’Irlanda intervinguda fins al coll i que potser en un parell o tres de generacions acabarà de pagar el que deu, amb un govern neo-liberal com el que ara tenim (literalment el mateix, el de CiU) però amb més força per a fer la seva política i laminar molt més aquest pressumpte estat del benestar. Ho sigui que com sempre aquesta solució serà molt interessant pels poderosos, però a nosaltres no ens servirà de gaire, com a màxim per a mirar a lo que quedarà d’Espanya i dir-nos “aquells encara estan pitjor…”.

Possiblement ens tocarà fer com a país allò que sovint fem com a persones, el repetir-nos mil i una vegades “estem putejats per totes bandes, però encara gràcies”

Written by MadeByMiki

15 Octubre 2012 at 11:55 am

¿Por qué me manifesté ayer?. (Per en Jordi de “Despiertos”)

with 11 comments

Fa força temps va desaparèixer un blog molt interessant, el blog es deia “Despiertos” i era tot un exemple d’incitació a la reflexió i de lluita contra el pensament únic. Evidentment en Jordi ha deixat el seu blog, però no ha deixat d’escriure ni de estar despert i com a demostració d’això aquí us deixo una de les seves darreres reflexions, espero que us agradi.

Ayer asistí a la manifestación de Barcelona. Se han reproducido muchas imágenes de la misma, por ese motivo no entraré en detalles de lo que pasó.
Lo que me preocupa es que, una vez finalizada, volví a casa en coche escuchando la radio. Una hora de trayecto escuchando la COPE, RNE1 y Onda Cero. Además, este mediodía he estado viendo el telediario de TVE.

Pues bien, de lo escuchado y visto en estos medios nace este escrito, porque me parece que periodistas y manifestantes vivimos en universos paralelos. Voy a reproducir a continuación algunas cosas que oí, que están llegando a oídos de muchos españoles, para intentar aportar el punto de vista de un catalán cualquiera de los muchos que había ayer en la manifestación. Pretendo con esto que el lector pueda complementar la información que ha recibido e irá recibiendo de los medios españoles.
Vamos a ello…

  • Los catalanes pedían pacto fiscal e independencia: falso. A mi espalda había una pancarta que rezaba “ni pacto fiscal ni hostias. Independencia”. Mi opinión, y la de mis allegados, es que no queremos el pacto fiscal. Sería una solución a medias, como tantas otras se han planteado (tipo estatuto recortado), y que probablemente tampoco funcionaría. Queremos la independencia.
  • Esa manifestación fue para poder después chantajear a Madrid para conseguir más competencias o el pacto fiscal: falso. Puede que sea utilizado por los partidos políticos con tal fin, pero no esa para nada la idea de los catalanes. No es una estrategia. No es ningún plan secreto autonómico.  Es una petición clara y sincera: queremos un estado propio, queremos la independencia. Y si queda alguna duda, volved al punto anterior.
  • El gobierno ha convencido a los catalanes para que se manifiesten a favor de la independencia para así tapar sus errores: falso. Si analizan el movimiento separatista de los últimos treinta años, verán que es un movimiento ciudadano, alejado de los grandes partidos. Como catalán estoy más que convencido que CiU preferiría seguir jugando a dos bandas, como ha hecho SIEMPRE. Y creo que si esta vez ha apoyado la manifestación es porque, a diferencia de Madrid (quizás por la proximidad, por el día a día) se han dado cuenta de que el sentimiento independentista empieza a ser ya claramente mayoritario y o lo apoyan o pierden todo el poder.
  • Los problemas de los catalanes no desaparecerán con la independencia: cierto. Tenemos una corrupción brutal. Nos damos cuenta. Pero estoy seguro que, como pueblo, nos encargaremos de ello a su debido tiempo. Ahora mismo tenemos problemas dentro y fuera. Y una vez seamos independientes y acabemos con los problemas de fuera, nos ocuparemos de los de dentro.
  • En la manifestación había mucha gente, pero los independentistas siguen siendo minoría:falso. Esto es como decir, tal y como he leído en un tuit, que si media España se manifiesta en contra de ETA, significa que la otra mitad no se manifiesta por estar a favor… seamos adultos.
  • En cuanto sepan que quedarían expulsados de UE, se lo replantearían: falso. Por lo menos no es mi caso ni el de mis conocidos. Lo asumimos, y creo que el proceso se podría realizar de tal forma que la adhesión a la UE estuviese prácticamente garantizada. Y si por el camino hay que pasar unos años de penurias, se asumen.

Y para terminar, quisiera añadir algo que no he escuchado en ninguno de estos medios: la razón por la cual YO quiero la independencia. Se está vinculando mucho la manifestación de ayer con la crisis y al dinero, y respecto a eso aconsejo a la gente leerse el libro “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència” pero realmente NO ES ESO.

Creo que el sentimiento independentista está creciendo por los constantes ataques del PPSOE a la cultura, identidad y lengua catalana. La reacción ante la prohibición de las corridas de toros -si, ya nos encargaremos de los correbous en su momento. Yo como catalán estoy en contra-, la reacción ante el estatuto… pero sobretodo, lo que más me dolió fue el tema de la lengua vehicular en las escuelas. Creo que esa fue la gota que colmó el vaso de MUCHA gente.
Como catalán puedo asumir muchas cosas, en el aspecto económico y en muchos otros, también en el idioma. Me da igual tener que dirigirme a un policía en castellano, rellenar instancias en mi segundo idioma, ver películas y series dobladas al idioma de Cervantes. Pero jamás, en la vida, consentiría que mis hijos fuesen educados en castellano.  Y menos viendo lo que ha pasado en los últimos años en Euskadi. Es un tema político, no económico, que no radica únicamente en España. En Catalunya también están Ciutadans, por ejemplo, que no tendrían problemas en equiparar el uso de ambas lenguas en la escuela.

Y así, equiparando idiomas, leyes y costumbres, debemos ceder parte de nuestra cultura paracompartirla con otra que nos viene impuesta, que a muchos de los que ayer salimos a manifestarnos nos resulta artificial.

Y estoy seguro que muchos ahora estaréis pensando: pero como puede resultaros artificial, si son las costumbres y la lengua de España, y los catalanes sois españoles.

Bien… yo (nosotros) también hemos llegado a esta conclusión.
Por eso salimos ayer a la calle.  

Per cert, l’original és a: http://www.paraules.net/2012/09/por-que-me-manifeste-ayer/

Written by MadeByMiki

18 Setembre 2012 at 9:44 pm