..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘linux

Windows 8, el futur ja és aquí!!

with 10 comments

Windows 8.

Windows 8.

Ja ho diu en Bill Gates, “En el futur serà difícil distingir entre un PC i una tablet”, ell parla del futur, però en realitat el nou sistema operatiu de Microsoft, el controvertit Windows 8 ja ens fa experimentar aquesta sensació.

Ara fa uns dies a caigut a les meves mans un portàtil equipat amb el nou Windows 8, i si, certament la nova interface d’usuari anomenada Metro va clarament orientada a les tablets. I que fa aquest sistema operatiu a un PC?, doncs des de el meu modest punt de vista, tanca encara més les opcions d’interactuació del usuari amb el sistema, jo soc un d’aquells que gaudeixen experimentant i trobant noves funcionalitats a cada nova versió dels programes i sistemes operatius, però la relació amb Windows 8 és frustrant. Això sí, quan descobreixes com apagar  (que no és fàcil) el sistema quedes molt alleugerat. En poques paraules, per a mi el Windows 8 és una merda com un piano.

Lo millor de tot és que el Windows 7 és un sistema prou correcte i funcional, però ara ens obligaran a comprar els ordinadors amb aquest nou Windows 8, tant si t’agrada com si no. El fet de poder comprar l’ordinador amb Linux o sense sistema, com sempre, pràcticament ni es contempla.

I tal i com podíeu imaginar la solució és instal·lar una distribució gratuïta Linux, aniré una mica més enllà i us en recomanaré una en concret, la que faig servir en aquest precís moment, el nou KUBUNTU 13.04.

Perquè precisament aquesta?, doncs perquè és la versió d’UBUNTU amb un escriptori KDE, un escriptori molt semblant al del Windows 7, però molt més bonic i actual. Estic meravellat amb el KUBUNTU 13.04, ho te tot, estabilitat, velocitat i és molt però que molt funcional. El meu portàtil segueix amb el seu original Windows 7 que faig servir ben poc, prefereixo el KUBUNTU 13.04, peb rò si ara mateix tingués un portàtil nou amb el Windows 8 i el seu Metro dels pebrots el formateig seria total i amb il·lusió, amb molta il·lusió per eliminar aquest engendre.

El meu escriptori avui per avui...

El meu escriptori avui per avui…

Written by MadeByMiki

8 Mai 2013 at 8:26 am

L’animal més dèbil.

with 5 comments

Aquesta setmana he tingut una d’aquelles sorpreses que t’alegren la vida, el meu amic “transgeneracional” (potser aquest “palabro” no existeix, però m’agrada), en Jordi Pallarès m’ha regalat un llibre, el seu llibre. Doncs si, resulta que s’ha pagat una edició extremadament limitada (10 exemplars) de “l’animal més dèbil” un llibre amb 19 històries curtes que ha estat tota una sorpresa, una molt agradable sorpresa.

Aquest jove periodista compleix amb les tres sagrades condicions per a ser un bon periodista, té una passió i bon gust literari, la seva curiositat és universal i una modèstia a prova de bomba. L’únic que ari li manca és el poder treballar d’allò que tant li apassiona, treballar-hi i si pot ser cobrar per fer-ho, que aquest és el problema avui mateix.

Ara estic en el procés de fer-li veure que ja que ha escrit alguna cosa, no li costaria gaire compartir-la de manera lliure amb tot aquell que vulgui llegir-la. Que hi farà un arxiu de “Word” (si, a aquest tampoc he aconseguit passar-lo a Linux…) perdut a un trist disc dur. Compartir és estimar, i si me’n surto ben aviat deixaré el llibre al blog perquè qui vulgui el llegeixi. De moment sense cap mena de permís per la seva banda us deixo un fragment del epíleg on en Jordi es presenta i em fa pensar: perquè coi tinc tants maníacs compulsius al meu voltant??…

“Em dic Jordi Pallarès Llobet. Si ningú no m’ha enganyat, vaig néixer el 13 d’octubre de 1989 a Reus. He estudiat periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, que no està a Barcelona. He trepitjar les instal·lacions de Barça TV i Ràdio Sant Vicenç durant uns mesos, i he pogut publicar alguna coseta al Diari de Tarragona i a La Vanguardia. Poca cosa més. Bé, m’agrada escriure. Especialment si és de nit i està plovent.

No puc anomenar cap títol de cap llibre que hagi publicat perquè mai he publicat cap llibre. No puc esmentar el nom de cap premi que hagi guanyat perquè no he guanyat mai cap premi. Tampoc puc dir a quantes llengües han estat traduïts els meus textos perquè cap dels meus textos no ha estat mai traduït a cap altre llengua. Però, ei, també puc dir coses positives sobre mi: sóc capaç de patir fins hi tot quan no té gaire sentit fer-ho, i tinc el cap més gros que la majoria de les persones que conec. Ah!, i també sé tornar a casa per assegurar-me que he tancat la porta amb clau encara que prèviament ho hagi comprovat dues vegades.”

Written by MadeByMiki

9 Novembre 2012 at 12:21 am

Arxivat a Premsa

Tagged with , ,

Diaspora*, una xarxa social lliure i respectuosa amb les teves dades.

with 14 comments

Potser ja us en heu adonat de que no soc massa amic de les xarxes socials, les he tastat gairebé totes, però no m’hi enganxo. Potser lo més semblant que faig és això que fem molts d’anar per WordPress relacionant-me amb blogs i bloggers que admiro.

Tot i això no perdo la curiositat i si hi ha alguna novetat a priori atractiva, no me’n estic de fer-li una ullada. Això és el que vaig voler fer amb la xarxa social Diaspora, per començar el nom em va semblar atractiu, a més és una xarxa totalment lliure i respectuosa amb les teves dades, tot en principi tenia bon aspecte.

Així doncs, ara fa uns mesos m’hi vaig apuntar i sorpresa!, no hi ha alta immediata, rebs un mail que et diu que ja s’ho miraran… i més o menys cada mes et trobes un altre mail que et recorda que encara son vius, no pateixis…

I aquest passat divendres he rebut la confirmació de l’alta a Diaspora, per començar la sensació és molt bona, he estat acceptat!, han trigat mesos però ja soc un dels escollits, potser que ara faci resum del que és i les sensacion a aquesta xarxa tan alternativa.

Aquesta xarxa ha estat creada per quatre estudiants de entre 19 i 22 anys, Dan Grippi, Max Salzberg, Raphael Sofaer i Ilya Zhitomirskiy, tots quatre, estudiants de l’Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York. La seva intenció va ser crear una xarxa social que respectés la intimitat dels seus usuaris i en el caràcter obert de la plataforma.

Diaspora compta amb una interfície en català i el seu disseny és més semblant a Google+ que no pas a Facebook. Admet l’ús de pseudònims, no inclou anuncis publicitaris i en cap cas es venen les dades que hi introdueixen els usuaris. Diaspora és una xarxa distribuïda en què ordinadors del tot separats es connecten entre si directament, i això permet als usuaris d’intercomunicar-se sense perdre el control de la intimitat. Els usuaris tenen el control total de les dades personals que vulguin compartir a la xarxa i la possibilitat de desar-les, si volen, en un servidor propi i no als de Diaspora.

De moment els pocs minuts que he passat a Diaspora han estat agradables i interessants, és una xarxa on la població masculina és abrumadora, amb una presència enorme de gent alternativa amb uns interessos molt orientats cap el software lliure, ecologia, ciència, natura, idiomes…

Si voleu, us puc enviar invitacions per aquesta xarxa, entenc que això de les xarxes socials ja cansa, però Diaspora és un altre història.

Us deixo amb la dedicatòria que li van fer a en Ilya Zhitomirskiy, un dels fundadors de Diaspora prematurament desaparegut.

Ilya Zhitomirskiy, 1989 – 2011

Ilya

This weekend we lost one of the brightest minds of the technology world, and one of our best friends. Ilya Zhitomirskiy was a crusader—or, as he called himself, a Dragonslayer—for freedom, privacy, and openness on the Internet. He believed in the power of technology to make the world a better place. And through the creation of Diaspora, he did.

His passions were infectious. His parties epic. He “dreamed a better, freer future, and threw himself completely into building what he dreamed.”[1] The thousands of tweets and hundreds of news articles reporting his passing are a testament to the influence of his words and the strength of Diaspora’s vision. “Every time I saw Ilya, he had a new plan to save the world. He was optimistic without irony.”[2]  It pains us greatly that we will no longer be graced by the bright-eyed idealist in the American flag shirt making us all believe in the open web.

As Ilya himself said, “There’s something deeper than making money off stuff, being a part of creating stuff for the universe is awesome.”

While his life ended, his vision and passion live on. The world needed his voice. We’ll miss you Ilya.

There are memorials planned for Friday, Nov. 18  in San Francisco, and Sunday, Nov. 20 in Philadelphia. In life, Ilya brought people together. In death, he would have wanted the same thing. Everyone is welcome.

If you would like to speak, share a memory, or anything else, please email us at remembering_ilya@joindiaspora.com 

Written by MadeByMiki

5 Desembre 2011 at 9:09 am

L’efecte 11/11/11 contra MadeByMiki.

with 15 comments

I mira que es veia a venir, el 11/11/11i a part de servir perquè molta gent perdi la fe amb la sort i deixar de ser pobre, també era un de tants dies on se celebrava la fi del Món. Jo no acostumo a fer cap mena de cas a aquestes qüestions tan “esotèriques”, però aquesta vegada he de reconèixer que des de aquesta data alguna cosa semblant a la fi del Món estic patint. Per ser més exactes m’he quedat sense servei d’internet a casa, i això m’ha fet veure la llum. No he tingut mai un internet decent, sempre he anat tirant amb algun imternet mòvil d’aquests baratets i amb un límit de descàrrega, però tot i així la meva addicció és considerable. Ara resulta que soc addicte als vostres posts, als comentaris, i a tres o quatre pàgines que visito a diari. No és que no pugui viure sense això, però no hi ha cap eina que em faci desconnectar de tot com ho fa una estoneta de navegació.Queda clar que he tornat a caure en allò de creure’m el que em diuen, i soc reincident. Al voler canviar de companyia (aquella mania que tenim molts de canviar el nom de qui ens roba…), em van dir allò de: “No pateixis, no et quedaràs ni 5 minuts sense connexió”, i evidentment porto des de el passat 11 pel matí.

Ocasionalment m’he connectat de manera ràpida des de la feina o algun d’aquests espais amb la WIFI oberta, però això no és comparable de cap manera amb la navegació relaxada casolana.

Finalment ahir per la tarda vaig caure a la temptació i -si, ho confeso-, vaig agafar una de les moltes connexions qie arriben a casa i amb la distribució Linux “Backtrack 5” en 10 minuts em vaig connectar a una d’aquestes xarxes i vaig poder consultar els mails i fer uns quants
comentaris a blogs amics.

Avui em barallaré de nou amb els proveidors d’internet i tornaré a preguntar-me allò de: perquè coi pago una cosa que puc obtenir de manera senzilla totalment gratis?.

Written by MadeByMiki

14 Novembre 2011 at 10:11 am

Steve Ballmer, penseu en ell quan feu servir Windows.

with 7 comments

Steve Ballmer el més famós dels CEO de Microsoft, s’ha afegit a la llarga i sospitosa llista de personatges que ataquen el sistema operatiu Android. En certa manera puc entendre que ho facin des de Apple (aquella empresa que va començar copiant el nom i el logo de “Apple Records” però que s’emprenya molt quan els altres fan lo mateix), però Microsoft?, el gran perdedor de la batalla dels mòbils i tablets fa el ridícul al criticar el sistema de Google.

Doncs en Steve Ballmer ha afirmat en una conferència a San Francisco (California) que: “Cal ser un cientific en informàtica per fer servir Android”.

Naturalment en Ballmer es deu a la seva empresa, i cal que vengui el seu sistema Windows Phone, o com a mínim fer que algú en parli, ja que la seva quota de mercat és ridícula, i encara més si tenim en compte el seu absolut domini per no dir monopoli en el camp dels ordinadors portàtils i de sobretaula.

L’amic Ballmer també ha gosat a criticar l’altre gran rival que se li menja el mercat, segons ell el iPhone t’obliga a “navegar per un mar d’icones per a fer qualsevol cosa”, evidentment tot això i molt més queda superat pel seu sistema.

Mentre Android ha significat el gran éxit i popularització de Linux, Windows Phone  és tot un desconegut que ha de pactar i pagar per obtenir dispositius que l’equipin tal i com ha passat amb la decadent Nokia. Cal destacar que el primer dispositiu mòbil parit per aquestes dues empreses portarà el  encertat nom de “Nokia Lumia” que en castellà significa “Nokia Puta”, més que un nom és tota una declaració de principis.

Apple mana entre els tablets de gama alta amb els seus iPhone i iPad ,i Android té pràcticament copat tot el mercat de telèfons i tablets de gama mitja i baixa. Poc forat li queda a Windows per ocupar, per tant, els hi toca el no saber perdre i seguir despotricant dels altres.

Us deixo un recull de frases pronunciades per en Steve Ballmer, que  més que el director executiu de Microsoft sovint sembla del “Club de la comèdia”:

– Linux és una joguina (2001)

-Cal reutilitzar i no inventar (2004)

– Linux viola 275 patents (2006)

– No, no faig servir un iPod. Tampoc els meus fills. Els meus fills, en molts aspectes estan tan malcriats com molts altres nens, però com a mínim amb això no els hi he rentat el cervell: ano feu servir Google i tampoc un iPod.

– La comunitat que desenvolupa software lliure son una nova classe de comunistes.

– Si Google deixa a Android com a lliure i gratuït, no entenc la seva estratègia.

———————————————————————————

Una gran interpretació:

Adorant a la secta:

Written by MadeByMiki

28 Octubre 2011 at 11:35 am

Ubuntu Tour, prova l’Ubuntu 11.10 des de el teu navegador web.

with 26 comments

Ubuntu Tour és una pàgina web que permet provar Ubuntu 11.10 des de el navegador. La solució és certament enginyosa i funciona molt bé.

Ja ho saps Montse ara no hi ha excuses per fer una ullada a la distribució Linux més usada al món, i pensa que en cas d’instal·lar-te’l, podràs gaudir-lo en un perfecte català al 100%.

Gaudiu de la senzillesa d’estil d’Ubuntu, una interfície intuïtiva, feu click a la imatge:

Written by MadeByMiki

16 Octubre 2011 at 12:05 pm

Richard Stallman,

with 18 comments

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

Written by MadeByMiki

14 Octubre 2011 at 10:27 am