..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘documental

De nou la Cooperativa Integral Catalana crea alternatives socials.

with 3 comments

Ja fa força temps que segueixo amb molt d’interès i admiració els projectes de la Cooperativa Integral Catalana. La veritat és que amb aquesta gent no guanyes per a sorpreses, es pot estar més o menys a prop de les seves idees, però el que resulta inevitable és reconèixer la seva dedicació i capacitat de creació d’alternatives socials.

Pels que ens ho mirem des de lluny, ara estan fent un documental on ens expliquen amb tot detall les seves més que ambicioses propostes, de moment hi ha disponible una petita part, però crec que val la pena fer-li un cop d’ull i veure com encara hi ha gent amb empenta i idees noves.

UN DOCUMENTAL SOBRE UN CANVI / DRECERES CAP A LA REVOLUCIÓ INTEGRAL

En un sistema en decadència, davant d’una crisi sistèmica, hi ha gent que, fent front a la dificultat, traça línies imaginàries, camins nous, inevitables. Traços orgànics que pretenen desdibuixar els mapes lineals, estàtics i fixes del sistema dominant.

Conscients d’aquesta realitat i esperonada per difondre-la, volem fer un documental sobre els processos de canvi de persones que han escollit desvincular-se del sistema capitalista i optem per d’altres maneres de relacionar-se, de viure, de consumir i d’usar el temps.

Aquest documental s’esmuny dins les vides de persones que s’han atrevit a desafiar les estructures d’aquest sistema, per dibuixar camps a través, rutes més coherents amb la realitat que vivim, aconseguint endinsar-se ens els somnis i els anhels d’aquest personatges.

Creiem que aquesta crisi va molt més enllà, que en realitat és una oportunitat per replantejar-nos la manera de fer les coses. Sabem que hi ha gent que està duent a terme la seva lluita quotidiana per a crear el món en el que vol viure i aquest documental, de fet, és la nostra manera de contribuir en aquesta lluita.

Perquè, en lloc de preocupar-nos, volem auto-ocupar-nos i motivar-nos en trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir o qualsevol drecera que ens guiï cap a una altra realitat.

En definitiva, des del nostre llenguatge –que és l’audiovisual–, volem participar en la creació de nous referents i subratllar la importància de retratar aquestes noves alternatives, encara embrionàries, però carregadíssimes de futur.

LES HISTÒRIES DEL DOCUMENTAL

Ca LaFou – La Colònia Industrial Post-Capitalista
La col·lectivització d’una antiga colònia industrial per a crear un projecte de vida i de producció sostenibles, relacionats amb la sobirania tecnològica i l’activisme creatiu.

L’Albada – Replantejar el nou model educatiu
Una iniciativa que integra diferents propostes educatives, alternatives a la convencional, per a generar un projecte d’educació viva, basat en l’acompanyament als processos de vida en la infantesa i l’adolescència.

Sistema de Salud Cooperativista – Una altre salut és possible!
Un projecte basat en l’autogestió de la salut, com alternativa al model de salut pública estatal, on es tracta la salut integral de les persones i no només les malalties.

La Torre de Pujarnol – Som Comunitat
La creació d’un projecte cooperatiu de producció alimentària artesana i ecològica, basat en l’autoocupació i l’economia local.

Tots aquests projectes i molts més, estan enxarxats en la Cooperativa Integral Catalana, el marc d’actuació des del que expliquem la nostra història.

La Cooperativa Integral Catalana (CIC) És una xarxa de projectes descentralitzats, que pretén articular un teixit social que cobreixi totes les necessitats bàsiques de la vida: habitatge, treball, alimentació, salut, educació, energies…i que es dirigeixi cap a la creació de nous llenguatges, de noves formes de relacionar-se.

Una revolució integral, que empoderi les persones i que succeeixi en paral·lel allà on s’estigui donant aquest canvi.

La cooperativa integral catalana (CiC) és un projecte amb més de 2 anys de vida i amb acció concreta al territori de Catalunya. El seu model d’actuació, replicable i multiplicable, s’està començant a estendre a nivell global.

Per acabar, comentar-vos que, tot seguint la mateixa línia dels projectes i alternatives que volem mostrar-vos, creem aquest documental sota llicència Creative Commons, perquè es difongui lliurement i pugui inspirar altres iniciatives transformadores.

El projecte es finança amb petits donatius, allò que ara anomenen crowdfunding. Si en teniu interès podeu fer una ullada al link:

http://www.verkami.com/projects/1554-dreceres-la-revolucio-integral

Anuncis

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2012 at 7:24 am

He rebut un mail força interessant: “The Story of Broke”.

with 4 comments

Suposo que molts encara recordeu a Annie Leonard, si, aquella de la alaridora “Historia de las cosas”  (Story of Stuff). Doncs ara als que estem subscrits a la seva llista de correu hem rebut la seva darrera creació: “Story of Broke”.
Per si a algú li interessa, faig un copy-paste del mail.

Dear miki,

This morning we released our new movie,  The Story of Broke: Why There’s Still Plenty of Money to Build a Better Future.

If you’ve ever wondered why there’s money for bank bailouts but none for schools, or think it’s nuts to give tax breaks to oil companies swimming in record profits, this movie’s for you !

In just seven minutes, Annie busts the big lie that the United States – the wealthiest country in the world and a country in which the wealthiest among us are doing exceptionally well – is incapable of paying our bills, let alone investing in a more sustainable and fair economy.

The truth is, our country’s not broke! But we  are making some pretty dumb choices.

In the new movie, Annie lays out a common sense argument for shifting billions in government spending away from the ailing ‘dinosaur economy’ and  toward investments in the 21st Century green economy.

You know, the things we all want and almost every candidate promises us: great schools, a healthy environment, clean energy and good jobs.

Wresting our money away from the dinosaur economy and winning investments in a better, more sustainable future is going to require some serious citizen muscle.

That’s why we’re also launching a Community of Action  today to recruit tens of thousands of us to speak up for smart government investments – in renewable energy, safer materials, zero waste, and more. Once a month, we’ll throw our weight behind an important campaign, or visit our Representatives or even make a public art project. Then we’ll let you know what we accomplished together.

Sign up to participate right now.

People like you, all around the world, make our movies go. You spread them to the far reaches and everywhere in between, reaching millions. We know you’ll do the same with  The Story of Broke.

So please, watch the movie,  sign-up to make your voice heard and spread the news:  We’re Not Broke!

Sincerely,

Annie, Michael, Allison, Christina, Renee and Naomi
The Story of Stuff Project Team

http://www.storyofstuff.org/movies-all/story-of-broke/

Written by MadeByMiki

10 Novembre 2011 at 9:15 am

La Noruega més fosca.

with 15 comments

Feia temps que a aquest blog no feia un post sobre algun documental i les meves sensacions al respecte, per tant, ja toca. En aquest cas us parlaré sobre un impressionant (en tots els sentits) documental sobre el moviment del “Black Metal Norueg”, es tracta de “Until The Light Take Us”, i veure’l és una experiència inoblidable, us ho puc ben assegurar.

L’estil musical anomenat “Black Metal” va ser nèixer amb el disc del mateix nom de la banda britànica “Venom”, ells van ser els inventor d’una estètica, unes lletres i una manera de tocar que ràpidament va trobar infinitat de seguidors a tot el món.

Allò era anar un pas més enllà, de els Beatles fins a Ozzy Osbourne passant per Led Zeppelin i The Doors ja habien explorat el camí del mal sovint inspirats en la vida

i miracles d’Alister Crowley (aquest senyor que va néixer l’any 1875 i que mereix 200 posts, és tot un personatge…), però fins arribar a “Venom” no s’habia donat el pas definitiu, el pas de la total devoció pel satanisme sense cap mena de complexe i amb una música fosca, brutal.

El que va ser realment inesperat és la devoció i importància que va adquirir aquest moviment a Noruega, allà és on realment esvadesenvolupar durant molts anys i es va fer veritablement important com a moviment artístic i com a filosofia de vida.

El que a altres països va ser una espècie de joc, una provocació, a Noruega va adquirir una magnitud enorme. Allà va trobar tots els ingredients necessàris per fer-se gran, un pais avançat i acomodat però molt americanitzat i consumista, una societat cristiana i molt tradicional. I exactament és això el que va ser més odiat per aquest moviment, ells volien destruir aquesta societat i tornar als seus origens, o sigui eliminar el cristianisme (que veien com alié) i tornar a la religió politeista, a la mitologia nòrdica, i tornar a una societat pre-capitalista, ho sigui que en el fons eren uns nacionalistes radicals escandinaus.

Així doncs aquest estil musical i estètic a Noruega es va tornar un moviment social amb força seguiment. Entre varis dels grups i seguidors es va crear el “Inner Circle”, una espècie d’organització secreta que tenia com a objectiu erradicar totalment el cristianisme de Noruega. Entre el 1992 i el 1998, 52 esglésies van ser totalment cremades per tota Noruega i es van profanar més de 15.000 tombes. A més va haber-hi una espiral d’assessinats i suicidis enorme, sobretot entre els propis membres de les bandes, entre això i l’empresonament de molts dels integrants d’aquests grups, el moviment cap a finals dels anys 90 va anar desapareixent, per acabar donant pas a una nova generació de músics més comercials i menys radicals.

El “Black Metal Norueg” a part d’un munt de cendres i molts discs (força semblants) ens ha deixat un munt de fotos memorables i el millor “corpse-paint” (sí, allò de pintar-se la cara per fer més por…) que mai s’hagi vist.

No és casual que molta gent tingui interès per aquest tipus de música i estètica, la veritat és que ha estat un moviment artístic i creatiu molt important, que al fer-se famós a tornat amagar-se i tornar a la marginalitat. Això és el que va captar el fotògraf de New York Peter Beste que va passar 7 anys a Noruega fent unes increibles fotos que van ser exposades a un munt de galeries d’art, i que més eddavant van sortir el seu llibre True Norwegian Black Metal, una antologia de 216 pàgines que parlen de la seva immersió a la part més fosca d’aquestes bandes.

John Pilger, “la guerra que vostè no veu”.

with 15 comments

Ja fa força temps que no parlo de cap documental, ho sigui que avui ja toca tractar sobre el prolífic documentalista australià John Pilger. En John porta més de 50 anys de carrera periodística, ha estat corresponsal a multitud de guerres i això l’ha impulsat a intentar comunicar allò que ell ha viscut en primera persona. Ha produït 56 documentals per a la televisió, un parell més orientats al cinema (el darrer va inclòs integre a aquest post) i ha escrit un munt de llibres.

Si en Thomas Jefferson va dir “La informació lliure és la moneda de canvi de la democràcia” en John Pilger és autor d’una altra sentència intel·ligent “Jo sé quan Bush menteix, se li mouen els llavis”, potser amb això us podreu fer una idea de quin tipus de personatge és i quina ideologia professa.

Al documental que avui us presento, “La guerra que vostè no veu”, hi trobareu molta informació sobre el món on vivim i el tracte periodístic que se li dóna, de fet aquesta és la qüestió, quina és la informació que rebem i quina intenció oculta porta.

La veritat, en John Pilger a aquest documental fa la crítica més àcida i punyent al periodisme occidental i les seves servituds. És un veritable plaer veure les cares de pànic de molts periodistes i polítics entrevistats davant les preguntes incòmodes de’n John.

Aquest documental és molt dur, quedeu avisats els més sensibles, el seu contingut és en el fons i en la forma absolutament esgarrifós. Tot i així, val la pena veure’l i sortir-ne una mica tocat però amb una nova perspectiva.

Per cert, l’accent anglès amb el que parla en John és sensacional, em fa molta gràcia…

Els prudents, les veritables víctimes ocultes de la crisi.

with 23 comments

Hi ha poques coses que em semblin més desesperants que la situació d’una bona part de la nostra ciutadania, no estic parlant tal i com s’acostuma a fer habitualment dels desnonats, arruïnats i endeutats de per vida. Aquests tot i la seva desgràcia tenen el seu lloc als medis de comunicació, la seva situació és coneguda i en certa manera utilitzada per totes bandes, se’ls posa com a exemple de la crisi i com a justificant de l’endeutament de totes les nostres institucions.

És ben senzill fer sentir a tothom partícip d’aquella bogeria de l’endeutament, un endeutament que ara no es pot pagar sense uns sacrificis descomunals. Però és molt cansat el sentir mil i una vegades allò de “el govern s’ha endeutat per sobre de les seves possibilitats tal i com ho han fet les famílies”, o “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Intencionadament s’oblida que una part més que significativa dels ciutadans ni s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats, ni s’han comprat grans cotxes i cases, ni han anat de vacances demanant diners a crèdit per a pagar-les.

Les coses per molt que insisteixin no han anat així, molta gent ha viscut perfectament d’acord amb els seus ingressos, no s’han sobre-endeutat i ara veuen amb desesperació com els hi cau al damunt tota la merda que ells no han ajudat a crear. Ara les retallades i els problemes son per tots, aquests prudents ciutadans no han especulat, no han demanat més del que podien tornar, no han gaudit de luxes innecessaris, però avui viuen amb el malestar de veure com els responsables de la situació actual, els ineptes que van deixar que això passes i els bancs que van estafar de manera premeditada i criminal a milions de ciutadans envejosos i cobdiciosos no tal sols no paguen pel que han fet, sinó que son rescatats amb els diners dels més prudents i sacrificats.

La sobre-taxació dels habitatges, la corrupció generalitzada, les hipoteques al 120%, els swaps, la especulació, la des-regulació, tot això els ha sortit gratis. I a sobre ens hem de callar quan sentim que “tots” hem especulat, ens hem endeutat massa i vivíem per sobre de les nostres possibilitats.

Molts ciutadans anònims i sense gaires coneixements d’economia han gestionat molt millor les seves economies que totes les seves institucions presumptuoses i carregades d’experts que tan sols han demostrat la seva trista ineficàcia. Això si, aquests personatges son els que ens administren la recepta per sortir de la crisi, la cosa te conya.

I desprès d’aquest discurs no me’n puc estar de recomanar-vos un documental, es tracta de “Inside Job”. Aquest indispensable documental ens explica com aquesta crisi que avui patim hauria estat perfectament evitable, però des de els anys 80 se la anat fent créixer de manera premeditada amb una des-regulació que ha resultat criminal pels pobres ciutadans. Aquesta enorme crisi on ningú dimiteix per la seva incompetència, on ningú és empresonat tot i el frau creat. I així anem avui, veient cada dia com el pes de la crisi cau sobre els ciutadans mentre empreses com S&P l’any passat va tenir un increment dels beneficis de un 38%.


Written by MadeByMiki

30 Març 2011 at 8:26 am

Slavoj Žižek !!!

with 24 comments

Quedareu hipnotitzats !!!

Quedareu hipnotitzats !!!

Una de les capitals més boniques d’Europa és Ljubljana, la capital d’Eslovènia. O com a mínim això és el que he sentit sempre que m’hi he passat uns dies. Doncs a Ljubljana va néixer en Slavoj Žižek, un interessantíssim filòsof i psicoanalista d’allò més original i divertit d’escoltar i llegir.

En Slavoj Žižek sempre fuig dels convencionalismes imperants i s’ha convertit en un important divulgador del pensament crític-analític (terme que crec que m’acabo d’inventar…). Tan sols ell és capaç de parlar sobre temes tan diversos com els ous kinder, David Lynch, el 11-S, Jacques Lacan, George Bush i la realitat virtual per dir uns exemples, i a sobre donar-ne una visió inèdita i ben formada i desenvolupada.

Evidentment les seves conferències universitàries tenen assegurat un enorme èxit de públic. A una de les seves habituals estades als Estats Units el “The New York Times” el qualificava com a un acadèmic Rock Star de la filosofia, pel munt de fans incondicionals que el segueixen faci el que faci i publiqui el que publiqui.

Els seus llibres son trencadors des de el títol, qui es pot resistir davant d’un “En defensa de la intolerància” o un “Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan i nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock”, reconeixereu que son títols potents i que inciten com a mínim a fer-li un tast.

No us vull enredar més, tan sols us demano que si voleu un divertit però profund exemple del seu discurs, agafeu una bona cadira, us còmodes i relaxats, i gaudiu d’aquests 11 minuts estel·lars que us proposo.


Si us heu quedat amb ganes de més, hi ha un parell de documentals sobre en Slavoj Žižek molt interessants i aclaridors, es tracta de Žižek!” i “The pervert’s guide to cinema”. Aquest últim documental és indispensable per a tots els amants del cinema, és fantàstic veure a Žižek psicoanalitzant les pel·lícules i els seus personatges.

Potser us passarà com a mi, i després de l’interes per en Slavoj Žižek passeu cap el seu sempre admirat Lacan, però potser això ja és malaltia…

Un tast de “The pervert’s guide to cinema”:


Slavoj Žižek

La doctrina del shock, Naomi Klein.

with 18 comments

Ja fa uns dies vaig rebre un mail d’en Jordi!, aquell col·laborador de luxe que de tant en tant ens regala posts d’alta volada. Sabent la meva addicció als documentals socials en Jordi me’n suggeria un, es tracta de “La doctrina del shock” basat en el llibre de la activista canadenca Naomi Klein.

M’ha costat uns dies trobar-lo en versió íntegra i amb uns subtítols de qualitat, (el meu nivell d’anglès no em permet veure’l en V.O.), i com acostuma a passar amb la majoria de coses que costen molt, ha valgut la pena.

Anem a lo veritablement important, aquest documental fa una precisa dissecció dels mètodes aplicats per les potències occidentals per imposar el lliure mercat a molts països. Evidentment el saqueig, la privatització salvatge i les reformes financeres. Aquestes mesures no es poden aplicar a la població “per les bones”, per tant calia aplicar-li al poble “La doctrina del shock”, varis sistemes molt estudiats i que en principi ens passen per alt.

El documental aprofundeix en els orígens intel·lectuals del capitalisme més salvatge, aquí trobem al gran ideòleg d’aquest tipus de política econòmica, el Premi Nobel d’Economia Milton Friedman. Això ens farà viatjar per diferents escenaris de tot el món on s’han aplicat aquestes teories neoliberals.

És molt interessant veure com els anys van passant i aquests mètodes cada vegada s’apliquen més i “millor”. Prefereixo que els que esteu interessats en els entrellats de la geopolítica mundial des de un punt de vista altermundista, mireu el documental i en traieu les vostres pròpies conclusions. El que us puc assegurar és que aquest documental m’ha fet viure una de les immersions més profundes que recordo. Tot i així els darrers cinc minuts son veritablement prescindibles, es tracta de la apologia del poder transformador d’Obama, sincerament crec que els anys no li han donat la raó i la decepció ha estat enorme.

Aquí teniu el documental íntegre en V.O.S.:

Actualització important!!

Feu-vos un favor i aneu al blog de Kuka, allà hi trobareu una visió molt diferent del documental i les seves contradiccions al post:

Quin és el gat amagat al “The shock doctrine”!?

http://kukarosello.wordpress.com/2011/01/25/quin-es-el-gat-amagat-al-the-shock-doctrine/

Written by MadeByMiki

23 gener 2011 at 2:55 pm