Posts Tagged ‘ETA’
ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.
L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".
Sempre que veia la llista de problemes dels ciutadans (allò que tan li agrada al PP…), al primer lloc hi era ETA. Ells van ser la noticia recurrent a mil i un telediaris, eren en certa manera poderosos gràcies als medis que sovint així els hi feien el joc.
De fet crec que als successius governs els interessava molt que les coses fossin així. Sempre va be tenir un enemic que uneixi el país, amb això, el futbol, la tele i les xafarderies ja no queda lloc per a gran cosa més al nostre cansat cervell.
Però tot caduca, i ETA no és una excepció, des de que van caure del “top 10” de les preocupacions pàtries la cosa estava cantada.
Ells vivíen gràcies a la retroalimentació que rebien del estat i els seús medis, però tot cansa i altres terroristes els hi han fet massa competència.
ETA ha estat com la botiga tradicional, aquell colmado que acaba enfonsat per la pressió de la globalització, no ha pogut amb les grans cadenes de distribució internacionals, els centres comercials, les franquícies terroristes. al final el xiringuito que teníen ha tingut que tancar per manca de clientela.
Era massa evident que el producte que venien ja no tenía sortida, de fet crec que això va quedar ben clar el dia que els hi van perdre el respecte inicial, de cop i volta molts programes de televisió (Polònia, Vaya Semanita…) feien humor amb ETA i els seus membres, en aquell moment crec que es va trencar una cosa molt important.
Ens n’hauríem d’adonar d’això, i fotre conya de tot, del mort i de qui el vetlla,
ETA al "Polònia"...
mostrar-los i parlar-ne és la única manera de començar a solucionar alguns temes enquistats a la nostra societat.
El dia que la justícia va segrestar la memorable portada de “El Jueves” que feia referència al Príncep Felip, la Letízia i la seva més que privilegiada situació i vida futura vàrem poder confirmar la por que senten alguns davant aquell molest costum de l’humor de tocar els tabús de la nostra societat.
Potser aquesta és la diferència entre la dictadura i la democracia, i queda clar sovint a quina banda som.
L’Ajuntament de Barcelona no para de treballar mai.
Sovint hi ha gent que comenta (jo mateix ho he fet alguna vegada…) que les nostres institucions passen de tot, que els alts funcionaris treballen poc i encara menys els festius, però avui vull demostrar que això no és així ni de lluny.
Ahir diumenge, tots sabeu que va haber-hi manifestacions d’indignats per tota Espanya i part de l’estranger. Com que ahir vaig treballar des de ben d’hora, al final vaig fugir de Barcelona i no vaig participar a la manifestació que anava de Plaça Catalunya a la Ciutadella passant per Urquinaona i Via Laietana.
Tot i això tenia molta curiositat per saber quina resposta popular tenia la manifestació, evidentment si fos contra ETA, o una celebració blaugrana, o a favor d’algun objectiu nacionalista en tindriem una generosa retransmisió en directe amb presència de comentaristes i entrevistes als assistents, de tot, no ho dubteu. Però no va ser així, i una vegada a casa vaig intentar visualitzar alguna imatge del que allà passava.
Al cap d’uns minuts de recerca vaig recordar les càmeres públiques que hi ha per saber com va el trànsit per Barcelona. Aquest és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que em podria ser útil. Son les 17:47h, i vaig a la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, sorpresa!, puc veure la capçalera de la manifestació baixar Via Laietana cap avall, però la foto és de les 17:24h i no sembla que hi hagi manera d’actualitzar-la…
Urquinaona / Via Laietana, 17:47h. (click per veure a mida original)
Son les 18:01h, me’n vaig a la càmera de la Plaça Catalunya, que “casualment” porta un mes sense funcionar, i res, segueix amb el logo del Ajuntament i amb aquell missatge: “interrupció temporal de la imatge”.
Catalunya 18:01h. (click per veure a mida original)
Torno cap a Urquinaona, son les 18:05h, i allà tot segueix igual, sembla que no hi ha interès en que es pugui seguir la manifestació de cap manera. Ja hi tornaré al cap d’uns minuts a veure que passa…
Urquinaona / Via Laietana, 18:05h. (click per veure a mida original)
Tornem-hi, son les 18:23h, ja fa una hora de la primera imatge de la Via Laietana i ara sí, les cosen han canviat, ja era hora!. Han canviat a pitjor… algú s’ha pres la molèstia de a la mateixa adreça (http://www.bcn.es/transit/es/cameres_pag_14.html) anem a parar a la pàgina general d’estat del trànsit, que no té res a veure amb les de les càmeres. M’explico, algú ha canviat el codi de la pàgina web de manera matussera i accelerada (amb un cut & paste), i l’ha penjat al servidor, casi res!.
Urquinaona / Via Laietana, 18:23h. (click per veure a mida original)
Això ja està agafant un interès molt més enllà del que jo podia suposar, segueixo navegant i fent captures del que en trobo. Son les 18:40h i ara sembla que ja han modificat convenientment la pàgina perquè quedi com la de Plaça Catalunya, amb el tristament conegut missatge de “interrupció temporal de la imatge”, quedarà així per sempre com passa a Plaça Catalunya?.
Urquinaona / Via Laietana, 18:40h. (click per veure a mida original)
Passen les hores d’aquest llarg diumenge, i miracle!!, a les 23:03h tot torna a la seva normalitat la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, funciona de nou. Ves quina cosa…
Urquinaona / Via Laietana, 23:03h. (click per veure a mida original)
Quantes molèsties, quants de nervis que s’endevinen de lluny. Creieu-me hi ha poques coses que tingui clares a aquesta vida, però una d’elles és que aquest moviment els preocupa molt, i no podem esperar que s’estalviïn cap tipus de maniobra per atacar-lo i a poder ser eliminar-lo.
Sobre la mobilització dels “indignats”.
No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.
Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.
Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:
-
Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.
-
Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.
-
La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.
-
Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.
-
A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.
Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.
Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.
Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…
Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.
El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.
Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.
Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.
El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar entrenats per etarres :
http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html
I una mica de informació des de fora:
..: MadeByMiki :.. 