..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘youtube

Espanya no és Uganda, Catalunya no és Baviera i Jonathan Tepper no fuma crack.

with 7 comments

Alguna vegada ja us he suggerit aquest gran programa que cada setmana mira de fer la feina que altres no fan, ‘Singulars’ és un treball insòlit a la TV pública. No tan sols gaudeix d’una audiència fantàstica a un canal residual (ho dic per l’audiència en general, no per la seva qualitat evidentment) com és el 33, a més gaudeix d’una repercussió enorme per internet i les xarxes socials.

Aquesta setmana els convidats a ‘Singulars’ varen ser el catedràtic de Banca i ex-degà d’ESADE Robert Tornabell, tot un pro-sistema amb pocs arguments més enllà del que ja s’està fent. La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ada Colau, que exercia com a “veu del poble” amb tota la comprensió de’n Tepper i poca empatia amb Robert Tornabell. I per acabar l’ingredient més potent de la xerrada, el ja famós economista i analista financer i col·laborador de la BBC, del canal econòmic CNBC i del diari econòmic Bloomberg Jonathan Tepper amb el seu discurs clar i radical.

Si esteu interessats en aquest debat, us recomano que perdeu una horeta veient-lo, per tant aquí us deixo el vídeo íntegre que hi ha a Youtube, ja que els links de TV3 caduquen al cap de poc temps i crec que aquest tema no caducarà així com així.

 

Per si sou uns viciosos i encara no en teniu prou, us deixo una entrevista recent, (del 06/06/2012) que li van fer a en Jonathan Tepper al memorable programa de ràdio Versió RAC1.

No us servirà de gaire veure el vídeo que us suggereixo, ni escoltar l’entrevista, però com a mínim us possarà lluny, ben lluny d’aquells 3 milions de persones que cada dia veuen coses com “Sálvame”. No sé perquè, la intervenció d’Espanya per part d’Europa, allò que anomenen “el salvament” m’ha fet recordar aquest memorable programa de Tele5 que es dedica a anestesiar cervells a diari.

Per cert, si voleu saber el perquè d’un títol de post tan estrany, tan sols cal que veieu el programa, allà tot queda ben clar.


download.php?file=download.php?file=0606%2017h%20(Dimecres%2006-06-12)%20Economia%20(versio%20%20).mp3

Anuncis

Written by MadeByMiki

14 Juny 2012 at 8:21 am

Julian Assange i Slavoj Žižek.

with 5 comments

Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.

Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).

Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.

El vídeo en qüestió:

Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:

Written by MadeByMiki

8 Juny 2012 at 10:43 pm

El discurs més interessant de la gala “Català de l’any”.

with 19 comments

Aquest vídeo no es va poder veure per la gala “Català de l’any” emesa en fals directe per TV3. Potser alguns ara entendran els motius del canvi de Mònica Terribas per Eugeni Sallent. Aquest vídeo parla per si sol…

Written by MadeByMiki

24 Mai 2012 at 11:33 pm

Point Of Disgust…

with 14 comments

Cada vegada és més difícil gaudir de la música sense artificis o guarniments innecessaris. Al escoltar qualsevol ràdio musical ens en podem adonar que estris com el “vocoder”, son presents en gran part de les cançons que escoltem a diari.

Amb la música passa com amb la cirurgia estètica o amb el “Photoshop”, tot s’unifica, tots fan les mateixes cares i tot sona igual, no hi ha lloc per a la naturalitat ni pels matisos. S’imposa una moda i no hi ha manera de sortir d’aquesta trampa per a l’expressió lliure creativa.

Evidentment, si algú es desmarca massa de les etiquetes prefixades és ignorat i marginat per allò que anomenen “l’industria discogràfica”. Del grup dels exclosos, sense cap mena de dubte us suggereixo l’enorme banda de Duluth (Minessotta) “Low”, compleixen totes les condicions per a ser ignorats pels generadors i distribuïdors de “hits”.

M’agrada molt aquest grup, no son gens guapos ni joves, la seva música és senzilla i directa, no hi ha lloc per a artificis o notes innecessàries, no treuen un disc cada any, les seves lletres son molt treballades i espirituals, que més se’ls hi pot demanar?.

En un moment on la música cada vegada és menys música, quan la pirotècnia triomfa sobre lo essencial, jo us suggereixo que escolteu aquesta bonica i senzilla cançó, és una mostra de com sovint menys és més i el virtuosisme no te res a fer davant la sensibilitat i la contenció.

Point Of Disgust

Once I was lost to the point of disgust
I had in my sight
Lack of vision, lack of light
I have hard, I have fast
Mercy me, never last

Then in the dust, all the things we discussed
Were thrown to the wind
So at last, we begin
‘Cause we fall hard, we fall fast
Mercy me, never last

Written by MadeByMiki

23 Març 2012 at 11:06 pm

Arxivat a Música

Tagged with , , , , , ,

Arnaud Fleurent-Didier i les seves versions.

with 8 comments

Avui no escriure sobre la crisi, crec que tots ens mereixem un descans. Aquest post més aviat és una espècie de minuts musicals. Ja fa temps us vaig parlar d’una jove promesa de la “chanson”, es tracta d’en Arnaud Fleurent-Didier.
Tot voltant pel Youtube, sense voler m’he trobat amb el fantàstic vídeo de la cançó “France Culture”, m’he parat tres minuts i mig a gaudir-lo i aleshores me’n he adonat de que en Arnaud s’ha auto-versionat i ha tret tres versions més del tema. Ha estat interessant el veure el resultat d’aquest experiment, i com sempre m’ha deixat amb ganes de més.
Aquí us deixo la col.lecció de videos , n’estic segur que molts sabreu valorar el talent i les ganes de transmetre de’n Arnaud.


*Pels que preferiu un post sobre la crisi, no us perdeu el retorn del blog “www.ecolnomia.tk“*, al darrer artícle publicat hi hi una reflexió i un aprofundiment en l’estudi sobre les causes de la crisi extremadament interessant, feu-li una visita.

 

De tant en tant el link funciona, aneu provant…

Written by MadeByMiki

28 Novembre 2011 at 11:16 am

La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.

with 6 comments

No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.

Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.

En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la  perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.

No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.

Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns,  divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.

A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de:  “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.

No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos:

Written by MadeByMiki

2 Novembre 2011 at 9:20 am

15-O

with 8 comments

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2011 at 8:40 am