Posts Tagged ‘EEUU’
Manufacturant opinions.
Ahir vaig poder gaudir d’un sensacional article a “La Vanguardia”, l’autor d’aquesta joia és en Rafael Poch, un periodista sempre compromés i que per cert vàrem tenir ocasió d’entrevistar a aquest blog fa uns mesos.
En Rafael ens explica amb tot detall allò que molts ja sabeu o intuiu, com s’ho fa un estat amb l’ajuda dels seus medis de comucicació per manipular l’opinió pública i fer-li acceptar el que mai hauria d’acceptar. És allò que alguns escriptors anomenen “manufacturar el consentiment”, ho sigui que ens parla de com els estats fabriquen mentides per que aquestes siguin propagades pels medis i el poble resulti enganyat per totes bandes i accepti això com a real. Evidentment hi ha qui no creu en la “veritat oficial”, però serà ignorat o neutralitzat com sigui.
L’article de’n Rafael Poch ens parla de l’intervenció alemanya a la Guerra de Iugoslàvia, però no dubteu ni un segón en extrapolar-ho a qualsevol altre àmbit, resulta evident que aquesta és una eina que sempre s’ha fet servir per part del poder.
Si aprofundim una mica més entendrem les fortes ganes que tenen els estats de controlar internet, aquella interferència que tant els hi fa la punyeta. En aquest cas l’excusa és la lluita contra la pirateria, però no cal ser molt viu per veure que el que realment els hi provoca una enorme preocupació és el fet de que qualsevol pugui publicar el que vulgui. Als estats i a les grans empreses els hi convè molt tenir un internet inofensiu, i aquest és el seu camí des de fa un munt d’anys, fims i tot ara als EEUU volen prohibir que els usuaris dels telèfons mòbils “rootegem” els nostres terminals, evidentment tot en nom de la seguretat, la seva seguretat.
Així doncs, no us perdeu l’enorme article de’n Rafael Poch, un article que hauriem d’imprimir (jo ho he fet) i tenir en lloc ben visible com a “obra de consulta”.
Us deixo uns fragments de l’article i si voleu podeu consultar-lo íntegre:
- “Henning Hensch… actuó como perito en Rachak y Rugovo, dos localidades albanesas en las que su gobierno, socialdemócrata, engañó a la opinión pública escenificando dos masacres que no lo fueron. La primera guerra con participación de Alemania desde Hitler, comenzó con esas mentiras.”
- Cerca de Rachak y de Rugova varias decenas de guerrilleros albaneses cayeron en emboscadas ante el ejército. Hensch estuvo allí. Vio a los guerrilleros muertos con sus armas, carnets y emblemas de la UCK cosidos en sus guerreras. En Rugovo, los yugoslavos juntaron los cadáveres en el pueblo y los observadores de la OSCE hicieron fotos. “Esas fotos, convenientemente filtradas de todo rastro de armas y emblemas de la UCK, hicieron pasar lo que fue un enfrentamiento militar con grupos armados, por pruebas de una masacre de civiles”.
- “El 27 de abril el entonces ministro socialdemócrata de defensa alemán, Rudolf Scharping, presentó en rueda de prensa aquellas fotos en las que se veía los cadáveres de los guerrilleros amontonados en el papel de civiles inocentes masacrados. Al día siguiente, el diario Bild publicaba una de ellas en portada con el titular: ‘Por esto hacemos la guerra’ “.
- “El relato del conjunto de la guerra en los Balcanes se basó en una fenomenal sarta de mentiras, amnesias y omisiones. Primero los croatas, luego los bosnios y finalmente el UCK, utilizaron los servicios de la misma empresa de relaciones públicas norteamericana, Ruder Finn, que entre los años sesenta y los noventa había sido contratada por Philip Morris para enturbiar la evidencia de los nocivos efectos del tabaquismo. La opinión pública europea fue intoxicada.”
- “Todo ello se hizo para justificar más de 6000 ataques de la OTAN sin mandato de la ONU cuyo sentido era demostrar que la OTAN tenía razón de ser y aprovechar las violencias –agravadas por la intervención de las potencias – para disolver Yugoslavia, un estado anómalo en el nuevo orden europeo posterior al fin de la guerra fría. Ningún político y medio de comunicación se ha disculpado y la misma constelación actúa, y está preparada para actuar, en los conflictos del presente y el futuro.”
Jean-Marie Bigard, humorista francès.
Porto uns dies de massa feina i massa poca inspiració, per tant aquí us deixo un post poc treballat però crec que força interessant per fer una mica de reflexió.
Jean-Marie Bigard, és un humorista francès, us deixo una sèrie de petits vídeos sobre un tema extremadament polèmic, els atemptats del 11 de setembre del 2001.
“Body Count”, i no estem parlant de música…
Sempre que es parla sobre la guerra del Vietnam es dóna per fet que aquesta va ser perduda pels Estats Units. Crec que aquesta idea va sortir dels propis nord americans, el fer-se passar per perdedors i aquell missatge tan repetit de “la Guerra del Vietnam va ser una errada”, sembla que els ha ajudat molt a no assumir el que allà van fer.
Hi ha coses que no canvien mai, i una d’elles és la manca de dades sobre els que s’enfronten als “amos del imperi”, tot i així es calcula que no van morir menys de 2 milions de vietnamites durant aquella devastadora guerra. Per l’altra banda l’exercit dels EEUU va perdre 58.200 homes, un de cada 150 del total de soldats que hi va participar va morir allà.
No sé si coneixíeu el concepte “Body Count”, però per si un cas us ho explico, es tracta del recompte de baixes de l’enemic que practicaven els EEUU, per convèncer a la seva opinió pública de que la guerra anava bé s’anaven contant els morts de la banda del Viet Cong, de fet tots els morts eren automàticament apuntats a la llista de guerrillers rebels.
La teoria dels estrategues nord americans deia que amb el temps l’enemic seria derrotat amb el “desgast” diari al que eren sotmesos. Els oficials anàvem rebent més i més medalles gràcies al “Body Count”, tots eren apuntats a aquelles llistes i hi havia una dita molt popular que deia: “si és mort, és Viet Cong”, per tant es va matar a molts que es volien rendir, a dones, nens i tot el que respirava, calia sumar i augmentar el “Body Count”. De fet dels 100.000 presoners capturats més de 20.000 van ser executats de manera sumaria.
Els bombardejos de pobles alguna vegada eren qualificats com a accident, però l’accident no venia del fet de bombardejar civils, tan sols es considerava errada el bombardejar el poble equivocat… els “partes” de guerra dels EEUU eren pura fantasia, el 14 de febrer de 1966 en un dels atacs habituals s’afirmava que varen ser morts 386 guerrillers del Viet Cong i capturades 161 armes. El propi “The New York Times” es preguntava “qui eren aquells 225 guerrillers desarmats?”.
Thich Nhat Hanh, director de l’Escola d’Estudis Socials a la Universitat Budista de Saigon afirmava que de cada 600 morts que feien els nord americans com a màxim s’hi podien trobar 10 guerrillers. El que va quedar clar és que els que realment patien la guerra eren el poble vietnamita, cap comandant ni alt càrrec del Viet Cong va caure, tots ells van sobreviure a la guerra, pels nord americans lo important era el “Body Count”.
Els EEUU han aprés la lliçó, i ara ja no fan les coses com fa 45 anys. Ara ja no s’ensenyen els “enemics” morts, de fet ni tan sols se’n parla d’ells, lo únic que sabem del cert és la seva xifra de víctimes. I a més controlen molt millor la informació que es dóna de les seves “activitats” en favor de la democràcia.
..: MadeByMiki :.. 