..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘societat

Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.

with 15 comments

En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.

És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.

Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.

La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:

  • 1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.

  • 2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.

  • 3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.

  • 4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.

  • 5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.

  • I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.

    *”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.

*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:

http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html

Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:

http://www.max-neef.cl/inicio.php 

Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):

http://www.blip.tv/file/2951120

Obtingut de:

http://elpezcuezo.wordpress.com/2011/04/28/manfred-max-neef-premio-nobel-alternativo-de-economia-el-mundo-en-rumbo-de-colision-una-conferencia-que-deja-mucho-para-pensar/ 

Anuncis

Moviments socials útils.

with 12 comments

Una de les bases sobre la que  descansa el nostre injust sistema de vida, és la consideració de que no hi ha alternatives viables.

Sovint, quan critiquem -sí, allò que m’agrada tant- qualsevol aspecte de la societat en la que vivim, sempre hi ha algú que diu; “doncs si això no t’agrada, proposa una alternativa!”.

De alternatives no en falten, però el que no hi ha son ganes de canviar. A la nostra societat capitalista, que ha convertit als ciutadans en addictes al consum, és molt difícil viure aliè a tota la enorme pressió de la maquinària propagandística que patim a diari.

El que potser no seria tant difícil és posar-nos petits objectius, uns objectius que ens beneficiïn i que siguin senzills d’assolir per a tothom. Em refereixo a tenir una actitud crítica amb la nostra societat i molts dels valors que ens imposa. No cal combatre aquesta societat cara a cara, això és picar pedra, crec que així avui no s’aconsegueix gran cosa.

Una de les iniciatives que més m’interessa és la “Cooperativa Integral Catalana”, aquest és un


Moneda social.

projecte que veig com dia a dia va agafant més importància, va creixent amb molta força gràcies a la implicació de molta gent. Crec que el gran èxit d’aquesta cooperativa és i serà el seu caràcter obert, per una vegada no cal ser reivindicatiu, no es demana una ideologia concreta i lo més important de tot, cadascú s’implica en el grau que li sembla. Ho sigui, que hi ha des de la gent que s’implica en el seu funcionament i expansió a “jornada complerta” fins a persones sense cap tipus de relació que senzillament compren un quilo de tomàquets per la seva amanida.

Crec que si hi ha alguna possibilitat de canviar el que sigui, aquest és el camí. Esperar que els demés canviïn radicalment o actuïn involucrant-se al 100% és una batalla perduda, el que cal és crear tendències i això ho han fet molt des de de la “Cooperativa Integral Catalana”. Així a la llarga segur que a molta gent li serà més senzill apropar-se a conceptes com la moneda social o la permacultura, d’altra manera els moviments socials  quedaran en boniques utopies que al final no van enlloc.

http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/

http://cooperativa.ecoxarxes.cat

www.podem.cat/cooperativa

Written by MadeByMiki

21 Octubre 2010 at 8:52 am

La Barna si j’y suis.

with 10 comments

La Barna si j'y suis.

“La Barna si j’y suis…” és com diu al seu lema “le site des auditeurs modestes, actifs et geniaux de Barcelone”, una rèplica a Barcelona del treball que fan a França de “La bas si j’y suis”, un programa de ràdio de Radio France.

Des de fa 4 anys a uns 150 cafès o locals agradables es fan trobades setmanals de “AMG” (Auditeurs modestes et geniaux). Bàsicament es tracta de ciutadans amb interessos socials que es troben a un cafè a “arreglar el Món”.

També s’hi convida a gent implicada en el tema (o temes) que es tracten en aquella trobada, com polítics, sindicalistes, representants d’ONGs o qui calgui per poder debatre el tema en qüestió.

De moment a Barcelona, aquest grup ja ha fet dues trobades, i es fan amb periodicitat mensual. Tampoc es disposa d’un local fixe, es decideix amb antelació quin és el lloc de trobada i s’anuncia via internet amb antelació.

Mitjançant un amic francès, dissenyador de professió , hem van convidar a la segona trobada, que es va celebrar aquest divendres passat a la Teteria Malea, del barri barceloní de Sants. Allà em vaig trobar amb una vintena “d’AGMs” i mitja dotzena de convidats. El que va passar allà i el que vàrem debatre serà el tema del proper post, ara mateix començo a treballar en ell.

Per cert, tinc que agrair als amics de “La Barna si j’y suis…” el post que van fer sobre MadeByMiki, com veureu els vaig enganyar la mar de be i ara tenen un concepte del blog i de mi mateix que és molt per damunt de la realitat.

Written by MadeByMiki

1 Desembre 2009 at 8:48 am

2010: S’acaba la recessió !!!

with 10 comments

Santiago Niño Becerra

Santiago Niño Becerra

Doncs si, això mateix ha estat confirmat per en Santiago Niño Becerra. Exactament ha dit:

“A mitjans del 2010 s’acaba la recessió( fins ara continguda per les intervencions varies dels governs), i comença una brutal crisi sistèmica en la qual es va a ajustar el mode de producció: es modificarà la manera com es fan les coses: més control, cerca de l’eficiència, final del malbaratament de recursos i del diner fàcil”.


Mes o menys el calendari de les previsions de’n Santiago va així:

1. Caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010,
2. Des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012,
3. Estancament fins al 2015,
4. Sortida lenta a partir d’aquest moment i
5. Acceleració de la sortida una mica més accelerada des del 2018.

Podria ben be ser com deien al diari “The Economist”: “El pla de rescat pot no evitar la recessió, però frenarà el pànic”. I el que fins ara s’ha fet és això, però que ens queda per fer si en Santiago Niño Becerra no s’equivoca?

Google

Traducción de texto, documentos y páginas web

Introduce texto o la URL de una página web o sube un documento.
Traducción: español (detectado automáticamente) » catalán
//
1. caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010,
2. des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012,
3. estancament fins al 2015,
4. i sortida lenta a partir d’aquest moment i
5. una mica més accelerada des del 2018.
Detectar idioma—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochinocoreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish > catalán—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochino (simplificado)chino (tradicional)coreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish cambiar
// Proponer una traducción mejor
Tus sugerencias nos servirán para mejorar la calidad de las traducciones en futuras actualizaciones de nuestro sistema.

//

Written by MadeByMiki

9 Novembre 2009 at 10:19 pm

La globalització i els altermundistes.

with 2 comments

Els moviments antiglobalització van començar a fer-se sentir a mitjans de la dècada dels 90,
el nom de grups d’antiglobalització o antisistema va ser bàsicament un invent politico-
periodístic. La veritat es que aquest moviment social no es homogeni i prefereixen
ser anomenats altermundistes (per allò d’un altre mon es possible), així s’evita tota
connotació negativa.

Que es el que ens porten dient des de fa 15 anys els altermundistes?, doncs que la globalització accentua el treball precari, una economia injusta amb els mes dèbils, un model econòmic abocat al col·lapse i totalment insostenible.

Naturalment com passa amb totes les ideologies, hi trobem idees amb les que estem d’acord i
altres discutibles, però com a mínim val la pena repassar les seves propostes:

  • La famosa tasa Tobin, un impost sobre les transaccions financeres internacionals per frenar

l’especulació.

  • Perdó del deute extern dels països pobres.
  • Lliure circulació de les persones.
  • Eliminació de aranzels agrícoles per afavorir la renda dels països menys desenvolupats.
  • Introducció d’una democràcia participativa, consultes ciutadanes sobre com gastar els diners públics.
  • Critica a les grans institucions financeres internacionals, que tan sols es preocupen pel benefici del capital privat i del control sobre els polític i la societat.
  • Reducció del poder de la banca i les multinacionals, que amb el seu poder minven la independència dels partits polítics i de retruc dels ciutadans.
  • Promoció de la llibertat del coneixement i del software lliure.

Han passat molts anys, i sembla que aquests grups tant criminalitzats per politics i premsa
tenien força raó, tot i que sembla que els ciutadans estem molt ben anestesiats i manipulats.

Com podem explicar que el nivell de pobresa a Espanya (20% de la població) sigui el mateix
ara que fa 20 anys,on es tot aquest gran progres economic que diuen que hem gaudit durant
els últims anys?.  Possiblement l’únic que tenim es un endeutament familiar insostenible gracies a l’especulació i un consumisme brutal.

Written by MadeByMiki

11 Novembre 2008 at 8:00 am

Els polítics del segle XXI

leave a comment »

Desprès de llegir que els polítics es congelaran el salari com a gest devant la crisi…

He estat dissenyant un nou sistema per a que els polítics puguin recuperar el prestigi social que han perdut. Es tracta basicament de apropar els polítics al poble, així ens podran demostrar la seva vocació.

Com mes es semblin les condicions dels polítics a les nostres, mes entendran els nostres problemes, per tant:

  • Jornada partida de 40 hores sense dietes.
  • Transport public obligatori.
  • Cal que visquin a barris obrers en pisos normals.
  • Salari ponderat.(Entre el salari mínim i el triple, segons posició del polític).
  • Qualsevol promesa incompleta serà considerada com a estafa.
  • Aplicació de la llei anti-terrorista per els delictes dels polítics.
  • Dedicació absoluta.

Si algú em recolza muntarem un partit polític per que aquestes mesures s’apliquin, s’accepten suggerències pel nom.

Written by MadeByMiki

9 Setembre 2008 at 7:28 am

Arxivat a Política

Tagged with , , ,