Posts Tagged ‘societat’
Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.
En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.
És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.
Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.
La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:
-
1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.
-
2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.
-
3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.
-
4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.
-
5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.
-
I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.
*”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.
*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:
http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html
Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:
http://www.max-neef.cl/inicio.php
Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):
http://www.blip.tv/file/2951120
Obtingut de:
Moviments socials útils.
Una de les bases sobre la que descansa el nostre injust sistema de vida, és la consideració de que no hi ha alternatives viables.
Sovint, quan critiquem -sí, allò que m’agrada tant- qualsevol aspecte de la societat en la que vivim, sempre hi ha algú que diu; “doncs si això no t’agrada, proposa una alternativa!”.
De alternatives no en falten, però el que no hi ha son ganes de canviar. A la nostra societat capitalista, que ha convertit als ciutadans en addictes al consum, és molt difícil viure aliè a tota la enorme pressió de la maquinària propagandística que patim a diari.
El que potser no seria tant difícil és posar-nos petits objectius, uns objectius que ens beneficiïn i que siguin senzills d’assolir per a tothom. Em refereixo a tenir una actitud crítica amb la nostra societat i molts dels valors que ens imposa. No cal combatre aquesta societat cara a cara, això és picar pedra, crec que així avui no s’aconsegueix gran cosa.
Una de les iniciatives que més m’interessa és la “Cooperativa Integral Catalana”, aquest és un
Moneda social.
projecte que veig com dia a dia va agafant més importància, va creixent amb molta força gràcies a la implicació de molta gent. Crec que el gran èxit d’aquesta cooperativa és i serà el seu caràcter obert, per una vegada no cal ser reivindicatiu, no es demana una ideologia concreta i lo més important de tot, cadascú s’implica en el grau que li sembla. Ho sigui, que hi ha des de la gent que s’implica en el seu funcionament i expansió a “jornada complerta” fins a persones sense cap tipus de relació que senzillament compren un quilo de tomàquets per la seva amanida.
Crec que si hi ha alguna possibilitat de canviar el que sigui, aquest és el camí. Esperar que els demés canviïn radicalment o actuïn involucrant-se al 100% és una batalla perduda, el que cal és crear tendències i això ho han fet molt des de de la “Cooperativa Integral Catalana”. Així a la llarga segur que a molta gent li serà més senzill apropar-se a conceptes com la moneda social o la permacultura, d’altra manera els moviments socials quedaran en boniques utopies que al final no van enlloc.
http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/
La Barna si j’y suis.
“La Barna si j’y suis…” és com diu al seu lema “le site des auditeurs modestes, actifs et geniaux de Barcelone”, una rèplica a Barcelona del treball que fan a França de “La bas si j’y suis”, un programa de ràdio de Radio France.
Des de fa 4 anys a uns 150 cafès o locals agradables es fan trobades setmanals de “AMG” (Auditeurs modestes et geniaux). Bàsicament es tracta de ciutadans amb interessos socials que es troben a un cafè a “arreglar el Món”.
També s’hi convida a gent implicada en el tema (o temes) que es tracten en aquella trobada, com polítics, sindicalistes, representants d’ONGs o qui calgui per poder debatre el tema en qüestió.
De moment a Barcelona, aquest grup ja ha fet dues trobades, i es fan amb periodicitat mensual. Tampoc es disposa d’un local fixe, es decideix amb antelació quin és el lloc de trobada i s’anuncia via internet amb antelació.
Mitjançant un amic francès, dissenyador de professió , hem van convidar a la segona trobada, que es va celebrar aquest divendres passat a la Teteria Malea, del barri barceloní de Sants. Allà em vaig trobar amb una vintena “d’AGMs” i mitja dotzena de convidats. El que va passar allà i el que vàrem debatre serà el tema del proper post, ara mateix començo a treballar en ell.
Per cert, tinc que agrair als amics de “La Barna si j’y suis…” el post que van fer sobre MadeByMiki, com veureu els vaig enganyar la mar de be i ara tenen un concepte del blog i de mi mateix que és molt per damunt de la realitat.
..: MadeByMiki :.. 