Posts Tagged ‘terrorisme’
ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.
L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".
Sempre que veia la llista de problemes dels ciutadans (allò que tan li agrada al PP…), al primer lloc hi era ETA. Ells van ser la noticia recurrent a mil i un telediaris, eren en certa manera poderosos gràcies als medis que sovint així els hi feien el joc.
De fet crec que als successius governs els interessava molt que les coses fossin així. Sempre va be tenir un enemic que uneixi el país, amb això, el futbol, la tele i les xafarderies ja no queda lloc per a gran cosa més al nostre cansat cervell.
Però tot caduca, i ETA no és una excepció, des de que van caure del “top 10” de les preocupacions pàtries la cosa estava cantada.
Ells vivíen gràcies a la retroalimentació que rebien del estat i els seús medis, però tot cansa i altres terroristes els hi han fet massa competència.
ETA ha estat com la botiga tradicional, aquell colmado que acaba enfonsat per la pressió de la globalització, no ha pogut amb les grans cadenes de distribució internacionals, els centres comercials, les franquícies terroristes. al final el xiringuito que teníen ha tingut que tancar per manca de clientela.
Era massa evident que el producte que venien ja no tenía sortida, de fet crec que això va quedar ben clar el dia que els hi van perdre el respecte inicial, de cop i volta molts programes de televisió (Polònia, Vaya Semanita…) feien humor amb ETA i els seus membres, en aquell moment crec que es va trencar una cosa molt important.
Ens n’hauríem d’adonar d’això, i fotre conya de tot, del mort i de qui el vetlla,
ETA al "Polònia"...
mostrar-los i parlar-ne és la única manera de començar a solucionar alguns temes enquistats a la nostra societat.
El dia que la justícia va segrestar la memorable portada de “El Jueves” que feia referència al Príncep Felip, la Letízia i la seva més que privilegiada situació i vida futura vàrem poder confirmar la por que senten alguns davant aquell molest costum de l’humor de tocar els tabús de la nostra societat.
Potser aquesta és la diferència entre la dictadura i la democracia, i queda clar sovint a quina banda som.
Noruega, 22 de juliol del 2011.
Aquest juliol serà recordat per a molts pel que aquest trist divendres 22 de juliol ha passat a Noruega. Tenint en compte lo molt que s’ha escrit sobre aquest dramàtic fet, jo em quedo amb les paraules de’n Rafael Poch, suposo que molts el recordareu per la memorable entrevista que ens va concedir, en Rafael ha estat enviat per “La Vanguardia” per cobrir aquest desgraciat esdeveniment in situ.
Com que joc incapaç de fer-ho millor, us deixo (per si no l’heu llegit) un fragment del seu article del passat dimarts 26 de juliol:
“Integradas en el marco ideológico “neocon” del “conflicto de civilizaciones”, las grandes carnicerías en nombre del Islam devoran todo el panorama europeo, mientras la guerra benéfica de Europa en países remotos como Libia, Yemen, Pakistán o Afganistán, con horribles masacres de civiles, perfectamente equivalentes a las de Londres, Madrid o Noruega, aunque mucho más frecuentes, se pierden en la crónica de una guerra convertida en rutina.
En países como Alemania, donde los neonazis han matado a un centenar en los últimos años, y donde el mayor atentado de la historia reciente, el de la fiesta de la cerveza en Munich, con 13 muertos en 1980, fue neonazi, nunca hubo un gran atentado islámico, aunque la ciudadanía se desayuna diariamente con su inminente amenaza en los medios. En ese contexto, “no hay duda de que la amenaza del terrorismo islámico es válida” –la guerra se encarga de alimentarla- dice el portavoz de Europol, Seuren Pedersen, “pero tenemos señales de que los ultraderechistas se están haciendo más agresivos, más profesionales y están atrayendo a más adeptos”, advierte.”
Sincerament, crec que en Rafael encerta plenament amb el diagnòstic de la situació i ens deixa unes dades molt interessants per fer-nos pensar una estona. Les matances que els occidentals infringim a Líbia, Iemen, Pakistan, Afganistan… serien equiparables a les que hem patit a occident per part dels islamistes, l’única diferència és que “nosaltres” ho fem més i millor. I per altra banda hi ha un gran interès en fer-nos creure en el perill de l’enemic exterior (a poder ser musulmà…), quan queda ben clar que a Europa i als Estats Units sovintegen molt més els atemptats fets per la població autòctona.
La veritat és que poc més puc afegir a aquest fet, s’ha escrit molt sobre aquests atemptats, i per la meva banda em quedo amb les paraules que us reprodueixo de’n Rafael Poch, tot un mestre.
Fahrenheit 451, hi ha coses que mai canvien.
Anthony Shaffer.
Hi ha escriptors que tenen molta sort, Anthony Shaffer, tinent coronel dels EEUU és un d’ells. Aquest militar va participar en operacions secretes a l’Afganistan, va ser durant la primera part de la invasió que avui encara dura, sota el mandat de George W. Bush.
Tal i com deia abans, aquest militar i escriptor ha estat de sort, ja que tan sols sortir a la venda el seu llibre, la primera edició s’ha esgotat de cop. La gràcia de l’assumpte és que “el client” ha estat el Pentàgon i no volia els llibres precisament per llegir-los.
El llibre “Operation Dark heart”, ha seguit una tradició molt antiga a totes les dictadures del món i ha esta incinerat. El Pentàgon s’ha posat en contacte amb l’escriptor i li ha assegurat, que no pateixi, que pot tornar a publicar una nova edició del llibre sense problemes… sempre que alguns fragments siguin eliminats.
El Pentàgon ja va ser informat prèviament de la publicació d’aquest llibre, i ho va aprovar sempre que l’escriptor censurés el que allà explica. Al no fer-ho, els agents de la CIA “es van veure obligats” a actuar per defendre ocults interessos que valen més que la veritat i la llibertat d’expressió.
El que aquest alt oficial explica al llibre afecta massa a la versió oficial sobre el
11-S, i sembla que hi ha un gran interès a evitar tota informació que no surti de les fonts autoritzades. Anthony Shaffer, va formar part de la unitat d’espionatge que va identificar i controlar a en Mohammed Atta i a tres terroristes més abans de l’atemptat del 11-S. De fet ell afirma que controlaven dues de les tres cèdules que van participar dels atemptats del 11-S. Aquesta unitat d’intel·ligència, va informar puntualment als seus caps sobre els terroristes, i en Anthony al seu llibre, explica com d’estrany va ser el comportament dels seus caps a mesura que anaven sabent més i més dels terroristes.
Una altra part del llibre que no tenia que veure la llum, era l’entrevista amb el director executiu del Comitè dels atemptats del 11-S, en Philip Zelikow. A aquesta entrevista en Philip confirma que un any abans de l’atemptat les autoritats ja tenien coneixement d’una més que possible amenaça a les torres bessones.
Curiosament l’informe final de la Comissió del 11-S. publicat el 22 de juliol del 2004, va concloure que “les agencies de intel·ligència dels EEUU ignoraven l’existència del senyor Mohammed Atta fins el dia dels atacs”.
El Pentàgon aplica el codi penal militar al llibre, i ha pressionat molt a en Shaffer, avui convertit en un incòmode oficial de reserva. Tot i així, no tots els llibres ha estat destruïts, en Shaffer va fer arribar una còpia a Wikileaks, i treballa en una nova edició del llibre més complerta, amb moltes més dades.
Avui algun dels llibres que no han pogut ser incinerats es troben a e-bay a un preu de sortida de 2000$.
http://www.executivegov.com/2010/09/dia-moves-to-block-controversial-afghan-war-book/
http://en.wikipedia.org/wiki/Anthony_Shaffer_%28intelligence_officer%29
..: MadeByMiki :.. 