..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘terrorisme

ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.

with 7 comments

L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".

L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".

Sempre que veia la llista de problemes dels ciutadans (allò que tan li agrada al PP…), al primer lloc hi era ETA. Ells van ser la noticia recurrent a mil i un telediaris, eren en certa manera poderosos gràcies als medis que sovint així els hi feien el joc.

De fet crec que als successius governs els interessava molt que les coses fossin així. Sempre va be tenir un enemic que uneixi el país, amb això, el futbol, la tele i les xafarderies ja no queda lloc per a gran cosa més al nostre cansat cervell.

Però tot caduca, i ETA no és una excepció, des de que van caure del “top 10” de les preocupacions pàtries la cosa estava cantada.

Ells vivíen gràcies a la retroalimentació que rebien del estat i els seús medis, però tot cansa i altres terroristes els hi han fet massa competència.

ETA ha estat com la botiga tradicional, aquell colmado que acaba enfonsat per la pressió de la globalització, no ha pogut amb les grans cadenes de distribució internacionals, els centres comercials, les franquícies terroristes. al final el xiringuito que teníen ha tingut que tancar per manca de clientela.

Era massa evident que el producte que venien ja no tenía sortida, de fet crec que això va quedar ben clar el dia que els hi van perdre el respecte inicial, de cop i volta molts programes de televisió (Polònia, Vaya Semanita…) feien humor amb ETA i els seus membres, en aquell moment crec que es va trencar una cosa molt important.

Ens n’hauríem d’adonar d’això, i fotre conya de tot, del mort i de qui el vetlla,

ETA al "Polònia"...

ETA al "Polònia"...

mostrar-los i parlar-ne és la única manera de començar a solucionar alguns temes enquistats a la nostra societat.

El dia que la justícia va segrestar la memorable portada de “El Jueves” que feia referència al Príncep Felip, la Letízia i la seva més que privilegiada situació i vida futura vàrem poder confirmar la por que senten alguns davant aquell molest costum de l’humor de tocar els tabús de la nostra societat.

Potser aquesta és la diferència entre la dictadura i la democracia, i queda clar sovint a quina banda som.

Written by MadeByMiki

26 Octubre 2011 at 8:21 am

Noruega, 22 de juliol del 2011.

with 12 comments

Aquest juliol serà recordat per a molts pel que aquest trist divendres 22 de juliol ha passat a Noruega. Tenint en compte lo molt que s’ha escrit sobre aquest dramàtic fet, jo em quedo amb les paraules de’n Rafael Poch, suposo que molts el recordareu per la memorable entrevista que ens va concedir, en Rafael ha estat enviat per “La Vanguardia” per cobrir aquest desgraciat esdeveniment in situ.

Com que joc incapaç de fer-ho millor, us deixo (per si no l’heu llegit) un fragment del seu article del passat dimarts 26 de juliol:

Integradas en el marco ideológico “neocon” del “conflicto de civilizaciones”, las grandes carnicerías en nombre del Islam devoran todo el panorama europeo, mientras la guerra benéfica de Europa en países remotos como Libia, Yemen, Pakistán o Afganistán, con horribles masacres de civiles, perfectamente equivalentes a las de Londres, Madrid o Noruega, aunque mucho más frecuentes, se pierden en la crónica de una guerra convertida en rutina.

En países como Alemania, donde los neonazis han matado a un centenar en los últimos años, y donde el mayor atentado de la historia reciente, el de la fiesta de la cerveza en Munich, con 13 muertos en 1980, fue neonazi, nunca hubo un gran atentado islámico, aunque la ciudadanía se desayuna diariamente con su inminente amenaza en los medios. En ese contexto, “no hay duda de que la amenaza del terrorismo islámico es válida” –la guerra se encarga de alimentarla- dice el portavoz de Europol, Seuren Pedersen, “pero tenemos señales de que los ultraderechistas se están haciendo más agresivos, más profesionales y están atrayendo a más adeptos”, advierte.”

Sincerament, crec que en Rafael encerta plenament amb el diagnòstic de la situació i ens deixa unes dades molt interessants per fer-nos pensar una estona. Les matances que els occidentals infringim a Líbia, Iemen, Pakistan, Afganistan… serien equiparables a les que hem patit a occident per part dels islamistes, l’única diferència és que “nosaltres” ho fem més i millor. I per altra banda hi ha un gran interès en fer-nos creure en el perill de l’enemic exterior (a poder ser musulmà…), quan queda ben clar que a Europa i als Estats Units sovintegen molt més els atemptats fets per la població autòctona.

La veritat és que poc més puc afegir a aquest fet, s’ha escrit molt sobre aquests atemptats, i per la meva banda em quedo amb les paraules que us reprodueixo de’n Rafael Poch, tot un mestre.

http://www.lavanguardia.com/mobi/internacional/20110725/54191227295/los-noruegos-descubren-el-meticuloso-plan-del-autor-de-la-masacre-del-viernes.html

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2011 at 8:47 am

Fahrenheit 451, hi ha coses que mai canvien.

with 17 comments

 

Anthony Shaffer.

Anthony Shaffer.

 

Hi ha escriptors que tenen molta sort, Anthony Shaffer, tinent coronel dels EEUU és un d’ells. Aquest militar va participar en operacions secretes a l’Afganistan, va ser durant la primera part de la invasió que avui encara dura, sota el mandat de George W. Bush.

Tal i com deia abans, aquest militar i escriptor ha estat de sort, ja que tan sols sortir a la venda el seu llibre, la primera edició s’ha esgotat de cop. La gràcia de l’assumpte és que “el client” ha estat el Pentàgon i no volia els llibres precisament per llegir-los.

El llibre “Operation Dark heart”, ha seguit una tradició molt antiga a totes les dictadures del món i ha esta incinerat. El Pentàgon s’ha posat en contacte amb l’escriptor i li ha assegurat, que no pateixi, que pot tornar a publicar una nova edició del llibre sense problemes… sempre que alguns fragments siguin eliminats.

El Pentàgon ja va ser informat prèviament de la publicació d’aquest llibre, i ho va aprovar sempre que l’escriptor censurés el que allà explica. Al no fer-ho, els agents de la CIA “es van veure obligats” a actuar per defendre ocults interessos que valen més que la veritat i la llibertat d’expressió.

El que aquest alt oficial explica al llibre afecta massa a la versió oficial sobre el 11-S, i sembla que hi ha un gran interès a evitar tota informació que no surti de les fonts autoritzades. Anthony Shaffer, va formar part de la unitat d’espionatge que va identificar i controlar a en Mohammed Atta i a tres terroristes més abans de l’atemptat del 11-S. De fet ell afirma que controlaven dues de les tres cèdules que van participar dels atemptats del 11-S. Aquesta unitat d’intel·ligència, va informar puntualment als seus caps sobre els terroristes, i en Anthony al seu llibre, explica com d’estrany va ser el comportament dels seus caps a mesura que anaven sabent més i més dels terroristes.

Una altra part del llibre que no tenia que veure la llum, era l’entrevista amb el director executiu del Comitè dels atemptats del 11-S, en Philip Zelikow. A aquesta entrevista en Philip confirma que un any abans de l’atemptat les autoritats ja tenien coneixement d’una més que possible amenaça a les torres bessones.

Curiosament l’informe final de la Comissió del 11-S. publicat el 22 de juliol del 2004, va concloure que “les agencies de intel·ligència dels EEUU ignoraven l’existència del senyor Mohammed Atta fins el dia dels atacs”.

El Pentàgon aplica el codi penal militar al llibre, i ha pressionat molt a en Shaffer, avui convertit en un incòmode oficial de reserva. Tot i així, no tots els llibres ha estat destruïts, en Shaffer va fer arribar una còpia a Wikileaks, i treballa en una nova edició del llibre més complerta, amb moltes més dades.

Avui algun dels llibres que no han pogut ser incinerats es troben a e-bay a un preu de sortida de 2000$.

http://www.executivegov.com/2010/09/dia-moves-to-block-controversial-afghan-war-book/

http://en.wikipedia.org/wiki/Anthony_Shaffer_%28intelligence_officer%29

Written by MadeByMiki

13 Octubre 2010 at 10:47 pm

Arabian American Oil Company, SAUDÍ ARAMCO.

with 12 comments

Ara fa uns 18 anys, n’hi ha que ja som grandets…, amb un parell d’amics vàrem anar a l’expo de Sevilla. Es suposava que allò era el que calia visitar aquell estiu del 1992, una vegada allà doncs la veritat és que va resultar força decebedor.

Les dues úniques coses de profit que en vaig treure de la visita van ser, les macro festes nocturnes al pavelló d’Austràlia on repetíem moltes vegades: “One kalimotxo please” i les visites a pavellons de països musulmans, que sempre destacaven per la seva amabilitat, generositat (et donaven de tot) i no tenien les maleïdes cues que et trobaves per totes bandes.

Al pavelló d’Aràbia Saudita, magnífic per cert, a part d’estar descansant a un d’aquells llocs plens de catifes i coixins mentre et donen dàtils, pastissos i té vaig omplir un prospecte de subscripció gratuïta (no podia ser d’altra manera) a una revista anomenada ARAMCO WORLD.

ARAMCO WORLD és una revista en anglès editada de manera meravellosa, amb unes fotos i reportatges de molta qualitat. La revista és ben clara, tan sols tracta temes musulmans de tot el món. De fet per aquella època van fer una edició especial en castellà parlant de la influència islàmica a Espanya.

Avui encara rebo puntualment cada dos mesos el meu fantàstic exemplar de ARAMCO WORLD, i jo sempre em preguntava, qui paga aquesta revista que m’envien des de els EEUU tan puntualment?, em servirà d’alguna cosa quan l’islam domini el món?.

La primera resposta és ben senzilla de respondre, ARAMCO WORLD és una publicació pagada per la empresa més gran del món, Microsoft al seu costat és un “xiringuito”. Saudí Aramco és una empresa que es dedica a extreure i manipular petroli i gas, tenen el camp de petroli de Ghawar, el més gran del món i un 20% de les reserves mundials. Amb un valor estimat de 781.000 milions de dòlars, controla un 90% de la riquesa nacional d’Aràbia Saudita.

Curiosament Aràbia Saudita no forma part del “Eix de mal”, allà es viu en plena tirania, la seva monarquia imposa la versió més extrema del wahabisme islàmic, les dones no poden anar soles pel carrer, han de anar amb el cabell cubert i tenenprohibida l’entrada a la majoria de locals públics.

Aràbia Saudita no va proporcionar cap informació sobre els 15 Saudites (de un total de 19 segrestadors) que van participar al 11-S, el país que produeix més del 60% del petroli mundial no pateix cap tipus de problema pel seu extremisme o per ser un règim dictatorial, fins hi tot n’estic segur que en Sarko no te cap problema de racisme amb els saudites. ..

http://www.saudiaramcoworld.com/about.us/subscriptions/

http://www.webislam.com/?idt=444

Written by MadeByMiki

19 Setembre 2010 at 3:38 pm

Iraq, cronologia d’un saqueig impune.

with 7 comments

A "servir" a la pàtria...

A "servir" a la pàtria...

Iraq va ser una colònia anglesa durant 38 llargs anys (del 1920 fins el 1958), naturalment el 100% del petroli durant aquells anys va passar a mans estrangeres. El nivell de vida i d’educació d’Iraq eren totalment humiliants, es patia una pobresa extrema generalitzada i entre un 80 i un 90% de la seva població no estava alfabetitzada. Això si, els enormes beneficis que donava el país anaven cap a mans angleses, holandeses, franceses i nord-americanes.

La revolució de 1958 va aconseguir expulsar els colonitzadors, nacionalitzar el petroli i posar-lo sota control del país. Naturalment el poble va gaudir d’un enorme progrés i una espectacular millora de vida generalitzada.

Entre 1980 i 1988 Iraq va estar en guerra contra Iran, varen morir més d’un milió de persones i dos milions van quedar ferides. Iraq va rebre recolzament tècnic i armes dels EEUU, de fet gràcies als materials subministrats per els EEUU i Alemanya va produir armes químiques amb les que va matar a més de 50.000 soldats iranians. L’any 2002 el diari britànic “The Independent” va divulgar la llista de les 22 companyies nord-americanes que varen donar suport al règim de Saddam en la fabricació d’armes químiques.


L’any 2003 Iraq va tornar de nou al seu estatus de país colonitzat o ocupat,
la invasió anglesa i nord-americana ha tornat a desnacionalitzar el petroli i ha obert les portes a les corporacions transnacionals, un bon sistema per espoliar el país i tornar-lo de nou cap a la misèria més absoluta.


Des de l’any 2003 han mort 4.300 soldats dels EEUU,
però ben poc es parla dels 1.200.000 iraquians morts (300 iraquians per cada americà mort) o els milions de ferits i refugiats. De moment aquesta guerra ja ha costat més de 700.000 milions de dòlars.
Una bona mostra de com funcionen les coses és la recent notícia que confirma que: “la oficina del Investigador Especial dels EEUU per a la reconstrucció d’Iraq ha publicat un informe on s’afirma que el Pentàgon no pot donar explicacions de on han anat a parar un 95% dels més de 9.100 milions de dòlars dels fons iraquians confiscats per les forces nord-americanes al conquerir Iraq i desmantellar el seu govern l’any 2003”. Més de 8.700 milions de dòlars del “Fons de Desenvolupament per l’Iraq” han desaparegut sense deixar rastre, potser son allà on s’amagaven les armes de destrucció massiva, o potser son una petita mostra del que es va anar a fer a aquell país, un saqueig generalitzat i un retorn als temps colonials.

Written by MadeByMiki

19 Agost 2010 at 11:53 pm

Tolerància zero amb la corrupció (això és el que diuen mentre fan el contrari).

with 5 comments

Tropes Anti-Corrupció.

Tropes Anti-Corrupció a l'atac!!!

Sovint els països “democràtics” creen lleis totalment antidemocràtiques. Sempre hi ha una bona excusa per a saltar-se les normes, habitualment es fa servir com a pretext l’excepcionalitat, i així l’estat es dota d’eines per exercir el seu control sense mesura.

Als EEUU, s’han fet a mida la ja famosa llei “Patriotic Act”. Això permet a l’estat empresonar a qui vulgui, sense judici previ i per un temps il·limitat i a no tenir que respondre davant cap tribunal si ells consideren (aquí no cal donar més explicacions) que el tema afecta a la “seguretat nacional”. De fet, és una llei que dona poders infinits a l’estat sense tenir que donar comptes a ningú.

A Espanya també tenim la nostra particular “Patriotic Act”, però la diferència és que aquí s’ha passat d’eufemismes i el nom que se li ha donat es molt clar: “Llei Antiterrorista”. Es tracta d’una llei feta totalment a mida per lluitar contra ETA de manera antidemocràtica, però com abans s’empara en l’excepcionalitat per fer servir tots els mètodes que es vulguin sense control democràtic. Aquesta llei s’ha fet servir sovint contra persones que no tenen res a veure amb el terrorisme, però l’estat es pot permetre l’ús i abús d’aquesta llei sempre que vulgui.

Jo no soc partidari d’excepcions com aquestes, perquè naturalment el ciutadà sempre acaba rebent de manera directa o indirecta (per si sola la llei ja és una amenaça que tens al damunt) l’agressió dels seu estat.

Però com que no hi ha cap perill de que ningú derogui aquesta injusta llei, proposo que aquesta s’adapti plenament a les necessitats del país. Avui el que ens neguiteja als ciutadans és la corrupció generalitzada, l’atracament organitzat per part de molts dels nostres polítics i empresaris als fons públics. És intolerable l’abús que aquests fan de la presumpció d’innocència i de la inexplicable (això és ironia…) tolerància dels nostres jutges i representants polítics.

Per tant, contra la corrupció podem fer servir la “Llei Antiterrorista”, si convé li canviem el nom i l’anomenem “Llei Anticorrupció”, això si, amb les mateixes premisses:

  • Accés als domicilis privats sense autorització judicial, n’hi ha prou amb que existeixin “sospites”.
  • Augment de penes fins a 40 anys.
  • Política de dispersió amb l’allunyament màxim del domicili familiar.
  • Classificació automàtica de pres de “primer grau”.
  • Impossibilitat d’avançament de la llibertat provisional, compliment integre de les condemnes.
  • Arrest incomunicat de fins a 13 dies sota secret de sumari. La defensa no obtindrà cap resultat de les investigacions que s’hagin fet durant aquests dies.
  • Durant l’instrucció judicial, els detinguts no tenen dret a contractar un advocat. La defensa sempre serà encarregada a un advocat de “torn d’ofici”.
  • Prohibició d’entrevistar-se en privat amb el seu advocat en cap moment.

Si cal podem afegir-hi alguna clàusula més, però de moment amb l’aplicació d’aquesta llei els corruptes com a mínim farien un altra cara al ser detinguts.

*Un afegit d’última hora al post:

Sobre la llei antiterrorista als E.U.A.:

El seu nom real és “U.S.P.A.T.R.I.O.T.A.C.T”, coneguda popularment com el “acta patríotica”, però realment vol dir “Uniting and Strengthening America by Providing Appropriate Tools Required to Intercept and Obstruct Terrorism Act”. O sigui, que és un exercici de propaganda política SUBLIM, per treure’s el barret.

Fa un parell de mesos vaig assistir a unes jornades sobre multinlingüisme i la clausura era a càrrec d’un professor d’Espanyol a una universitat de Chicago. Es va referir al nom d’aquesta llei com “anem a veure quina frase absurda trobem que ens permeti formar l’acrònim PATRIOTIC en el nom”.

Gràcies a Jordi per la seva info suplementària:

http://www.despiertos.net/

Written by MadeByMiki

10 Abril 2010 at 8:42 am

El software lliure és terrorisme, microsoft és democràcia.

with 7 comments

International Intellectual Property Alliance.

International Intellectual Property Alliance.

Per a els Estats Units, queda molt clar qui és l’enemic de la “seva democràcia” i del capitalisme que imposen, l’enemic a aniquilar és el software lliure. La Aliança Internacional per a la Propietat Intel·lectual (IIPA), que tan sols pel nom ja sona a feixista i no enganya, ja fa uns dies que va incloure a Espanya a la seva llista de països pirates (quins collons, ara hi han països pirates i tot).

Doncs aquesta “aliança”, ha demanat al seu govern, concretament a l’Oficina del Representant pel Comerç dels EEUU, que vigili a varis països per la promoció que fan de l’ús del software lliure. De fet, sembla que podrien passar a formar part d’una llista tipus la “llista 301” (http://www.iipa.com/2010_SPEC301_TOC.htm), com els grups terroristes.

Aquesta nova llista de països enemics, acusats del delicte d’utilitzar software lliure, de moment l’encapçalen l’India i Brasil, es veu que a aquests països criminals es promou el software lliure a les seves administracions públiques. També es troben al “top ten” Indonèsia (aquests a sobre son un país islàmic), Tailàndia, Filipines i el comunista Vietnam.

Business Software Alliance.

Business Software Alliance.

Sembla que ens trobem davant d’una espècie d’eix del mal del software, és imperdonable que governs com el tailandès hagin comprat 1,4 milions de portàtils equipats amb linux. Curiosament, fins ara per a la IIPA el problema a tots aquests era la pirateria, i ara que utilitzen software lliure és quan realment han saltat totes les alarmes.

Tant Vietnam com Tailàndia davant les amenaces de la IIPA, porten anys migrant del software privatiu cap el lliure, la resposta de la IIPA i la BSA (Business Software Alliance ) ha estat ben clara: “l’aprobació de lleis que promoguin el software lliure podrien questionar la llibertat d’us del software i, en última instancia, podrien enfonsar l’industria informàtica dels seus països.

N’estic ben segur que hi ha una cosa que no preocupa ni a la IIPA, ni a la BSA, ni als governs que tenen als seus peus. Es tracta del document intern de Microsoft que ha estat publicat pel web: http://cryptome.org/, en aquest document secret (ara ja no tant, perquè circula per totes bandes) es detalla com Microsoft enmagatzema dades privades dels internautes que accedeixen a MSN Messenger, Windows Live y Xbox Live, i d’altres serveis per entregar aquestes dades a les autoritats dels EEUU quan aquestes vulguin. De fet el document suggereix que les autoritats poden accedir a molta mes informació de la que necessiten i explica de quina manera poden obtenir aquestes dades més fàcilment.

Microsoft.

Microsoft.

En principi Microsoft va fer tancar el web http://cryptome.org/ però davant l’escàndol muntat ha fet marxa enrere i només ha pogut fer retirar el molest document. Aquestes coses no passen amb el software lliure, i aquest és el problema, massa llibertat, massa coses gratuïtes i massa democràcia autèntica.

Open Office, Firefox, Linux, WordPress… Aquests son els nous terroristes que amenacen l’ordre establert. En Richard Stallman, l’inventor i defensor del copyleft i el software lliure és l’objectiu d’aquests defensors de la “seva llibertat”. La qüestió és tenir-nos ben agafats i controlats pel nostre bé és clar.

Written by MadeByMiki

1 Març 2010 at 12:28 pm