..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘frança

La indignació europea.

with one comment


És ben trist adonar-se de lo poc que canvien les coses,  sovint per anys que passin,  sembla que res es vulgui moure,   no hi ha manera. Aquests darrers díes,  Europa fa veure que s’indigna pel resultat del darrer referèndum Suís,  ho fa tan bé,  que casi no notem l’hipocresia de la seva posició. Us recomano l’article del gran periodista de La Vanguardia Rafael Poch de Feliu,  és indispensable,  com casi sempre.
I mentre fem l’ofès,  uns policíes fan servir material antidisturbis per enfonsar a la mar els il.legals,  i el que és més trist encara,  ens diuen que una comisió investigarà el que ha passat.  No cal,  com altres vegades,  sería millor atacar al que informa del fet,  al que aporta les proves del crim,  allà hi ha el culpable,  no ho dubteu.
Tot això,  m’ha fet recordar aquell llunyà 1939, on desprès de la” nit dels vidres trencats”,  i la més que clara persecució contra els jueus a l’Alemanya nazi,  el món va a demostrar amb claretat el significat de la paraula hipocresia.
El somni de Goebbels (almenys un d’ells),  es va fer realitat.  Els nazis es volíen treure del damunt tants jueus com fos posible,  i la idea de que més de 900 d’ells emigressin a bord del creuer transatlàntic MS  St. Louis,  els hi va semblar perfecte. Aquell i molts altres creuers sortirien aquells díes d’Alemanya.
Així doncs,  el St.  Louis va tenir vía lliure per sortir d’Hamburg cap a La Habana.  La Cuba d’aquella época no era més que un gobern titella dels Estats Units,  i va invalidar tots els visats dels refugiats jueus.  De fet més de 40.000 cubans es van manifestar contra els jueus al saber de la arribada del St. Louis.  Als passatgers tot i ser en la seva majoría nens dones i ancians,  Cuba els hi va exigir a cada un 500$ més,  uns diners que no tenien per deixar-los desembarcar.  El seu viratge cap els Estats Units tampoc va funcionar,  Franklin D. Roosevelt els va ignorar,  allà tampoc els volíen.  Ni al Canada els van voler acollir,  de fet el mateix van fer a França,  Belgica,  Holanda,  Regne Unit,  no els volíen a cap país,  ningú els hi va estalviar la tornada cap a Alemanya.
Ningú els volía i a ningú li importava gens ni mica la sort d’aquells jueus,  ni tampoc la dels que van ser exterminats a l’Holocaust. Així ho va demostrar en Jan Karski,  el missatger polonés que va poder parlar amb Winston Churchill y Franklin D. Roosevelt a Washington,  amb la missió d’explicar el genocidi que patíen els jueus, en Jan  tan sols va poder veure badalls i desinterès per part dels grans mandataris de les democràcies occidentals. Evidentment aquests sabíen el que estava passant a Europa,  però com ara mateix passa,  és  molt més pràctic practicar l’hipocresia.
Dels més de 900 passatgers del St. Louis,  tan sols 240 van sobreviure a l’Holocaust. I el gobern nazi va demostrar a tot el món que ells no eren els únics criminals, tan sols van ser els més eficients.  Com a mínim fins al llançament de les dues bombes atòmiques sobre població civil japonesa…

Grietas en el distrito del Rin, Rafael Poch

Written by MadeByMiki

21 febrer 2014 at 9:04 am

Quatre Motors per Europa.

with 16 comments

El dilluns 9 de juliol del 2012 el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa en representació d’Artur Mas va marxar cap a Lion. No anava sol, el van acompanyar la Subdirectora General de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola i el delegat de la Generalitat a França en Miquel Vila.

No, no van anar a fer turisme, aquestes altes autoritats tenien una missió encomanada: calia anar al traspàs de la presidència de la extremadament important xarxa “Quatre Motors per Europa”.

No em direu que no heu sentit mai que Catalunya és un dels “Quatre Motors per Europa”?. Jo me’n he fet un tip de sentir-ne parlar, però per si un cas us en faré cinc cèntims.

L’any 1988 van passar moltes coses, Convergència i Unió amb en Jordi Pujol al capdavant guanyava per majoria absoluta les seves terceres eleccions al Parlament de Catalunya. I aquell any també va ser l’any en que Catalunya va signar un acord amb les regions de Baden-WürttembergLlombardia i Roine-Alps, així es va crear la primera xarxa de cooperació transfronterera a Europa, tota una fita més propagandística que altra cosa per a Catalunya.

Torno al passat dilluns 9 de juliol del 2012, on el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa al seu discurs a Lion afirmava:

  • “Els Quatre Motors constitueix una xarxa especial i molt important per Catalunya”.
  •  “Cal continuar treballant per continuar sent líders, tal i com ho hem estat aquests 25 anys de trajectòria de la xarxa”.

Si, crec que ja podeu imaginar-vos per on vaig, crec que el discurs va ser equivocat, el que calia és dir la veritat, alguna cosa així com:

  • “Dintre d’uns dies Catalunya, motor i locomotora d’Europa demanarà el rescat econòmic a Espanya, un dels vagons de la cua d’Europa”.
  • “Potser ens cal replantejar-nos la presència a aquesta xarxa que anomenem: ‘Quatre Motors per Europa’, per tant estem negociant l’ingrés a la futura xarxa ‘El Forigol d’Europa’ amb els nostres companys de Múrcia, València, Grècia i algun altre fitxatge”.

Es veu que l’any 1988 no hi havia espoli fiscal, o potser és que amb 24 anys no hem tingut temps d’esmenar-ho?.

http://www.4motors.eu/?lang=ca

Coses de les dretes…

with 11 comments

Sovint el cap de setmana mentre vaig cap a la feina amb cotxe, escolto Intereconomia a la ràdio. A aquella hora, de dos quarts de nou del matí fins a les nou fan un programa on “informen” de la situació econòmica d’Espanya, i això sovint té molta conya, sobretot si t’ho escoltes des de una certa distància ideològica.

Aquest dissabte mateix el que explicaven era lo de sempre, que si la prima de risc, que si les eleccions gregues… de fet durant més de mitja hora van tenir el mèrit de parlar de l’economia espanyola sense esmentar per res a Rajoy, el PP, Montoro, Cospedal o de Guindos. Sembla fàcil, però no ho és, el fet de passar-te més de mitja hora parlant de Grècia, Egipte, Alemanya, França, Portugal, els Estats Units i els seus polítics i tan sols parlar d’Espanya per a destacar lo malament que ho han fet els socialistes, l’herència que han deixat i despotricar sobre Rubalcaba és clarament un acte de desinformació difícil de superar.

A la tornada cap a casa, més o menys el mateix, rebo una altra andanada propagandística barrejada amb grans dosis de promoció de les bondats de l’església catòlica i la seva contribució impagable al benestar de les persones.

Total que arribo a casa i em trobo amb un altre exemple de la pluralitat d’aquesta dreta, a casa ha arribat el programa de la Festa Major d’Olesa (força trist per cert…) i amb el programa també hem rebut una revisteta municipal d’aquelles que t’expliquen el que ha fet l’ajuntament durant el darrer any i deixen un espai per a l’opinió de tots els partits amb representació a l’ajuntament. Aquí destaca amb força el PP, mentre tots els partits es dediquen a dir alguna cosa del poble i a criticar-se mutuament, el PP és el més trencador, per començar el seu escrit és en castellà, ben fet, així tothom t’entén i no parla del poble, ni dels seus partits, ni de la Festa Major, el PP va cap a les coses que realment importen, ho he fotografiat perquè crec que realment és tot un exemple de sensibilitat respecte al seu municipi i els seus votants.

Written by MadeByMiki

18 Juny 2012 at 10:38 pm

Petits incidents sense importància.

with 11 comments

Marcoule?, Marcoule?, de que em sona Marcoule?… és veritat, ara ho recordo, allà a Marcoule a la extremadament nuclearitzada França ara fa més o menys un parell de mesos va passar un incident sense importància. Va ser un petit incident que no podem ni anomenar “incident nuclear”, total si va ser un accident de nivell 1, el més baix que hi ha a l’escala INES. No sé com amb tan poca importància va arribar a ser notícia, n’hi ha que son alarmistes i tot el que sigui parlar malament de la més que neta i segura energia nuclear els hi agrada, coi de fanàtics!.

De fet els estats estan aquí per a cuidar-nos i no se’ls hi acudiria mai mentir-nos o minimitzar malintencionadament qualsevol fet que ens pugui afectar. A ningú se li pot acudir que l’estat menteixi per defendre a l’empresa elèctrica EDF a costa de mentir-nos a nosaltres. Unes empreses energètiques com Endesa, que son tan bones que fan cistelles de bàsquet pels nens avorrits, que sempre ens donen “idees per estalviar energia”, si el món avui és un lloc idílic no ho dubteu, això és gràcies a tota aquesta gent que es preocupa per nosaltres.

És més, per que quedi ben clar, ahir a alguns diaris, no tots, que tampoc cal, podíem veure com se li dedicaven quatre línies d’alguna pàgina interior a una qüestió sense cap mena d’importància. Resulta que aquell petit incident d’aquella petita empresa industrial (tampoc cal dir-li nuclear, que sempre estem estigmatitzant!) de Marcoule, ara se’n han adonat que, tampoc era tan petit.

No té cap mena d’importància, però un parell de mesos més tard han vist que el nivell de radioactivitat provocat per l’accident no va ser el que van dir, va ser lleugerament superior a lo declarat, més o menys unes 500 vegades superior. No patiu, evidentment això no va suposar cap problema per a ningú, és més l’únic hospitalitzat que hi ha no pateix cap mena de contaminació radioactiva.

Ara a l’accident se li ha canviat el nom, se’l ha declarat “accident industrial greu”, abans quan parlaves amb un paleta sovint et deia que ell era “empresario de la construcción” avui els petits incidents nuclears son accidents industrials greus. No hi ha problema, tant fa que siguin 500 com 5000 o 50000 vegades més gran l’importància de l’accident, el que no falla gairebé mai és el resultat final, si ja el coneixeu, com sempre: si no hi ha una pila de morts que no deixi veure el Sol, “no hi ha cap mena d’afectació per a la població”.

De fet la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat va activar la prealerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per l’explosió  de Marcoule el dia 12 de setembre, i va quedar desactivada l’endemà mateix… 

Us deixo una cançó dedicada a les nostres exemplars i netes empreses energètiques i als governs que sempre tenim al nostre servei:

 

Written by MadeByMiki

4 Novembre 2011 at 9:04 am

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

with 13 comments

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada



Una Barcelona més activa.

with 10 comments

Properament a les seves pantalles...

Properament a les seves pantalles...

Aquest passat diumenge (ahir) a Barcelona va ser un dia de mobilitzacions i d’una certa provocació social. Mentre a la Plaça de Catalunya els indignats (amb molts menys efectius que la setmana passada) feien un munt d’activitats, debats i conferències. Allà estàvem els AGM de “La Barna si j’y suis”, fent una xerrada precisament sobre el moviment del 15M i la seva repercusió internacional, sobretot pel que respecta a França. L’ambient era gairebé d’eufòria, diumenge passat es va grabar la trobada amb Daniel Mermet i aquesta va ser emesa i comentada a tota França, el primer “Café Repaire” de fora de França va ser reconegut i donat a conèixer de la millor manera possible.

Així docs, va quedar clar que una de les motivacions de “La Barna si j’y suis”, era el fer de connexió entre el que està passant a Barcelona i Catalunya, com ho estem visquent en primera persona i que n’expliquem fora.

El fet de ser un dels pocs catalans del grup és molt enriquidor, és molt interessant veure-ho tot des de un punt de vista molt diferent, els referents seus i els meus son uns altres i això fa que tot sigui ben curiós.

El seu nivell de politització i participació en general, és molt més gran que el meu. Mentre jo assisteixo a molt poques trobades com la d’ahir, molts d’ells venien de la manifestació contra les nuclears que va acabar davant la seu de Endesa. Pel que em van dir van ser més de cinc mil participants, el que no es pot considerar ni un gran éxit ni un fracás total…

I la darrera mobilització que vaig veure va ser la més espectacular, mentre erem xerrant a la Plaça de Catalunya un enorme escàndol venia de les rambles, i sorpresa!, un grup força gran de ciutadans despullats o mig despullats feien una espècie de desfilada festiva i provocativa infringint de manera evident les noves normatives municipals que controlen com s’ha d’anar pel carrer.

Els que diuen que aquestes coses fan mal al turisme no saben el que es diuen. Si jo fos un turista ahir al cor de Barcelona me’n hauria emportat una impressió molt millor que ara fa un mes. La nostra societat sembla avui una mica més viva, participativa i espontània. A la ràdio que escolto (RAC1), deien que era una protesta dels indignats, però no va ser així, aquella gent ni tan sols va entrar a la plaça i van enfilar Passeig de Gràcia amunt.

Per cert, tot i això, crec que ja és hora de marxar de la Plaça de Catalunya i fer unes protestes més imaginatives. Per això estic molt d’acord amb el que avui s’ha decidit a la plaça, espero que tot plegat serveixi per fer un pas més enllà i no desgastar-se en acampades eternes.

 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/article-cafe-repaire-17-pla-a-catalunya-75691191.html 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/

 

I ara… uns minuts musicals.

with 5 comments

I ara mentre acabo d’enllestir un nou post que m’està portant un munt de feina, us deixo amb el per mi fantàstic Arnaud Fleurent Didier, tot un descobriment.

I disculpeu-me, que segueixo treballant en el proper post espero que valgui la pena…

Written by MadeByMiki

25 Mai 2011 at 11:49 am