Posts Tagged ‘frança’
La indignació europea.
És ben trist adonar-se de lo poc que canvien les coses, sovint per anys que passin, sembla que res es vulgui moure, no hi ha manera. Aquests darrers díes, Europa fa veure que s’indigna pel resultat del darrer referèndum Suís, ho fa tan bé, que casi no notem l’hipocresia de la seva posició. Us recomano l’article del gran periodista de La Vanguardia Rafael Poch de Feliu, és indispensable, com casi sempre.
I mentre fem l’ofès, uns policíes fan servir material antidisturbis per enfonsar a la mar els il.legals, i el que és més trist encara, ens diuen que una comisió investigarà el que ha passat. No cal, com altres vegades, sería millor atacar al que informa del fet, al que aporta les proves del crim, allà hi ha el culpable, no ho dubteu.
Tot això, m’ha fet recordar aquell llunyà 1939, on desprès de la” nit dels vidres trencats”, i la més que clara persecució contra els jueus a l’Alemanya nazi, el món va a demostrar amb claretat el significat de la paraula hipocresia.
El somni de Goebbels (almenys un d’ells), es va fer realitat. Els nazis es volíen treure del damunt tants jueus com fos posible, i la idea de que més de 900 d’ells emigressin a bord del creuer transatlàntic MS St. Louis, els hi va semblar perfecte. Aquell i molts altres creuers sortirien aquells díes d’Alemanya.
Així doncs, el St. Louis va tenir vía lliure per sortir d’Hamburg cap a La Habana. La Cuba d’aquella época no era més que un gobern titella dels Estats Units, i va invalidar tots els visats dels refugiats jueus. De fet més de 40.000 cubans es van manifestar contra els jueus al saber de la arribada del St. Louis. Als passatgers tot i ser en la seva majoría nens dones i ancians, Cuba els hi va exigir a cada un 500$ més, uns diners que no tenien per deixar-los desembarcar. El seu viratge cap els Estats Units tampoc va funcionar, Franklin D. Roosevelt els va ignorar, allà tampoc els volíen. Ni al Canada els van voler acollir, de fet el mateix van fer a França, Belgica, Holanda, Regne Unit, no els volíen a cap país, ningú els hi va estalviar la tornada cap a Alemanya.
Ningú els volía i a ningú li importava gens ni mica la sort d’aquells jueus, ni tampoc la dels que van ser exterminats a l’Holocaust. Així ho va demostrar en Jan Karski, el missatger polonés que va poder parlar amb Winston Churchill y Franklin D. Roosevelt a Washington, amb la missió d’explicar el genocidi que patíen els jueus, en Jan tan sols va poder veure badalls i desinterès per part dels grans mandataris de les democràcies occidentals. Evidentment aquests sabíen el que estava passant a Europa, però com ara mateix passa, és molt més pràctic practicar l’hipocresia.
Dels més de 900 passatgers del St. Louis, tan sols 240 van sobreviure a l’Holocaust. I el gobern nazi va demostrar a tot el món que ells no eren els únics criminals, tan sols van ser els més eficients. Com a mínim fins al llançament de les dues bombes atòmiques sobre població civil japonesa…
Quatre Motors per Europa.
El dilluns 9 de juliol del 2012 el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa en representació d’Artur Mas va marxar cap a Lion. No anava sol, el van acompanyar la Subdirectora General de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola i el delegat de la Generalitat a França en Miquel Vila.
No, no van anar a fer turisme, aquestes altes autoritats tenien una missió encomanada: calia anar al traspàs de la presidència de la extremadament important xarxa “Quatre Motors per Europa”.
No em direu que no heu sentit mai que Catalunya és un dels “Quatre Motors per Europa”?. Jo me’n he fet un tip de sentir-ne parlar, però per si un cas us en faré cinc cèntims.
L’any 1988 van passar moltes coses, Convergència i Unió amb en Jordi Pujol al capdavant guanyava per majoria absoluta les seves terceres eleccions al Parlament de Catalunya. I aquell any també va ser l’any en que Catalunya va signar un acord amb les regions de Baden-Württemberg, Llombardia i Roine-Alps, així es va crear la primera xarxa de cooperació transfronterera a Europa, tota una fita més propagandística que altra cosa per a Catalunya.
Torno al passat dilluns 9 de juliol del 2012, on el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa al seu discurs a Lion afirmava:
- “Els Quatre Motors constitueix una xarxa especial i molt important per Catalunya”.
- “Cal continuar treballant per continuar sent líders, tal i com ho hem estat aquests 25 anys de trajectòria de la xarxa”.
Si, crec que ja podeu imaginar-vos per on vaig, crec que el discurs va ser equivocat, el que calia és dir la veritat, alguna cosa així com:
- “Dintre d’uns dies Catalunya, motor i locomotora d’Europa demanarà el rescat econòmic a Espanya, un dels vagons de la cua d’Europa”.
- “Potser ens cal replantejar-nos la presència a aquesta xarxa que anomenem: ‘Quatre Motors per Europa’, per tant estem negociant l’ingrés a la futura xarxa ‘El Forigol d’Europa’ amb els nostres companys de Múrcia, València, Grècia i algun altre fitxatge”.
Es veu que l’any 1988 no hi havia espoli fiscal, o potser és que amb 24 anys no hem tingut temps d’esmenar-ho?.
Coses de les dretes…
Sovint el cap de setmana mentre vaig cap a la feina amb cotxe, escolto Intereconomia a la ràdio. A aquella hora, de dos quarts de nou del matí fins a les nou fan un programa on “informen” de la situació econòmica d’Espanya, i això sovint té molta conya, sobretot si t’ho escoltes des de una certa distància ideològica.
Aquest dissabte mateix el que explicaven era lo de sempre, que si la prima de risc, que si les eleccions gregues… de fet durant més de mitja hora van tenir el mèrit de parlar de l’economia espanyola sense esmentar per res a Rajoy, el PP, Montoro, Cospedal o de Guindos. Sembla fàcil, però no ho és, el fet de passar-te més de mitja hora parlant de Grècia, Egipte, Alemanya, França, Portugal, els Estats Units i els seus polítics i tan sols parlar d’Espanya per a destacar lo malament que ho han fet els socialistes, l’herència que han deixat i despotricar sobre Rubalcaba és clarament un acte de desinformació difícil de superar.
A la tornada cap a casa, més o menys el mateix, rebo una altra andanada propagandística barrejada amb grans dosis de promoció de les bondats de l’església catòlica i la seva contribució impagable al benestar de les persones.
Total que arribo a casa i em trobo amb un altre exemple de la pluralitat d’aquesta dreta, a casa ha arribat el programa de la Festa Major d’Olesa (força trist per cert…) i amb el programa també hem rebut una revisteta municipal d’aquelles que t’expliquen el que ha fet l’ajuntament durant el darrer any i deixen un espai per a l’opinió de tots els partits amb representació a l’ajuntament. Aquí destaca amb força el PP, mentre tots els partits es dediquen a dir alguna cosa del poble i a criticar-se mutuament, el PP és el més trencador, per començar el seu escrit és en castellà, ben fet, així tothom t’entén i no parla del poble, ni dels seus partits, ni de la Festa Major, el PP va cap a les coses que realment importen, ho he fotografiat perquè crec que realment és tot un exemple de sensibilitat respecte al seu municipi i els seus votants.
..: MadeByMiki :.. 