..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Santiago Niño Becerra

Anticipació o esoterisme?.

with 11 comments

Hi ha economistes, que dediquen molt de temps i esforços a desprestigiar a alguns dels seus companys. Els motiu és ben senzill, el fet de que alguns gosin a fer prediccions del que pot passar no els hi agrada gens, i insisteixen a dir que això no es pot fer, ja que ningú pot saber que és el que passarà en un futur.

En Xavier Sala-Martín és sense cap mena de dubte el líder del sector anti-prediccions, ell sempre considera que aquesta no és la feina dels economistes, i que a més, qui fa això menteix premeditadament a qui se’l escolta. Per l’altra banda hi ha el sempre agosserat Santiago Niño Becerra, aquest economista sempre ha estat estremadament valent, i no li ha fet cap por, ni li ha costat cap esforç el donar mil i una xifres per escrit explicant cap on va l’economia a cinc anys vista.

Així doncs, qui té raó?, a qui hem de fer cas?. Doncs probablement la solució la trobarem si mirem l’orientació política de cada economista. És més lògic del que en principi sembla, la filosofia dels economistes neo-lliberals no va gaire més enllà del benefici immediat, tot el que sigui preveure el que passarà amb les seves decisions a mig i llarg termini gairebé mai es contempla. De fet, si ens hi fixem veurem com aquest fet és clarament el que ens ha portat a la situació que avui patim.

Els economistes més crítics, els que sempre han pensat que cada acció acaba tenint moltes conseqüències, a curt, mig i llarg termini. Que moltes dicisions que en principi son bones a curt plaç, a la llarga son un autèntic desastre. Així es va crear aquella monumental bombolla immobiliària que va esclatar l’any 2007, o així hem gestionat el turisme, encara avui la primera “indústria” de l’estat.

Us deixo amb un article de’n Santiago Niño Becerra d’agost del 2007, que ho disfruteu:

“Entre Septiembre del 2007 y Octubre del 2009 se producirá la fase previa a los años más duros de la crisis: 2010, 2011 y 2012. Se irán implementando medidas enfocadas a evitar ‘ir a peor’. En este decorado se producirá el choque entre todo aquello que brinda seguridad y la pura supervivencia debido a que al ser ésta lo fundamental, el mantenimiento de la protección social entorpece las actuaciones necesarias para lograrlo.

Por ello, las políticas y actuaciones se centrarán en ‘lo básico’, lo que dará lugar a que se instalen concepciones minimalistas, y que gran número de servicios básicos -sanidad, educación, …- entren en crisis, lo que afectará de lleno al modelo de protección social que empeorará ostensiblemente la calidad de su funcionamiento -falta de recursos financieros, de profesionales, de material- así como su grado de cobertura, generalizándose, además, el pago de los menguantes servicios recibidos por parte de sus perceptoras y perceptores como ya sucede en varios países europeos.

La manifestación de esta problemática hasta ahora soterrada, supondrá problemas muy serios en el empleo ya que se irá produciendo un cierre paulatino de empresas; de hecho, tan sólo las muy pequeñas, las de tamaño mínimo o las auténticamente gigantescas, acabarán sobreviviendo; las primeras debido a su gran flexibilidad y adaptabilidad, las segundas, por sus enormes recursos aunque a costa de ir realizando constantes recortes. Todo ello repercutirá negativamente en la renta de las personas, de hecho, tan sólo la población activa altamente especializada en tareas verdaderamente útiles tendrá garantizado el acceso a un empleo.

El resultado será de desconcierto, entre otras razones porque faltará un plan a largo plazo que, por otra parte, será imposible elaborar al no servir las políticas hasta ahora utilizadas debido a la transición sistémica en que se hallan la economía y la sociedad. En consecuencia, tan sólo se irán diseñando medidas cortoplacistas a falta de una estrategia estructurada a largo plazo. En otras palabras, y literalmente, no se sabrá qué hacer.

En contra de lo que podría pensarse, la población aceptará bastante bien el paso de un mensaje en el que todo apuntaba a un mundo maravilloso, a otro tachonado de problemas. Al margen de que las ciudadanías de los diferentes países percibirán esos problemas, es posible que ciertas estadísticas, que algunos datos, puedan llegar a ser manipulados y falseados a fin de inyectar ciertas dosis de optimismo en la población; a la vez, el creciente control sobre la libertad de expresión encuadrado en la ‘lucha contra el terrorismo’, facilitará las intervenciones en y la censura de, los temas considerados sensibles.”

Santiago Niño Becerra.

Catedratic d’Estructura Econòmica. Facultat d’Economia IQS. Universitat Ramon Llull.

Written by MadeByMiki

12 Març 2012 at 10:12 am

“Singulars” torna al 33 amb Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres

with 5 comments

Vaja!, dos economistes barbuts a MadeByMiki!. Doncs sí, aquí teniu aquest parell d’economistes emprenyadors per a molts i molt instructius per a altres.

No puc dir gaire més, si us interessa saber on som i cap on podem anar mireu-vos aquesta entrevista.

Aquesta és la promo del programa:

“Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d’anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.”

http://www.tv3.cat/videos/3709490/Cara-a-cara-Arcadi-Oliveres-i-Santiago-Nino-Becerra 

http://www.4shared.com/embed/807137028/875c47fa

Written by MadeByMiki

29 Setembre 2011 at 6:06 pm

El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1”.

with 10 comments

Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.

El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.

Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.

Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.

Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.

Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:

http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC

Altres links sobre el programa:

http://rac1.org/versio/versio-rac1/

http://rac1.org/versio/

Santiago Niño Becerra a Ràdio l’Hospitalet.

with 4 comments

Torno a parlar de’n Santiago Niño Becerra, he trobat uns vídeos molt interessants gravats a Ràdio l’Hospitalet ara fa un any, i crec que és molt educatiu el que allà ens diu.

Potser lo més interessant és quan parla del futur del sistema de protecció social, vosaltres mateixos.

Espero que ho gaudiu molt:

Written by MadeByMiki

27 Desembre 2010 at 11:12 pm

Dues crítiques a en Santiago Niño Becerra.

with 10 comments

Els lectors veterans d’aquest blog, saben que des de fa anys aquí es parla sobre en Santiago Niño Becerra i les seves negres prediccions per a l’economia espanyola i mundial.
Normalment estic força d’acord amb les seves teories, em sembla un bon economista que te en compte des de sempre conceptes com l’esgotament de matèries primes al món, el “peak oil”, la superpoblació mundial i altres problemes sovint ignorats pels economistes neo-lliberals. De fet és ben coneguda l’enorme animadversió que provoca en Santiago en cercles conservadors on se’l acusa de futuròleg i tremendista.
Tot això em sembla perfecte, però hi ha un parell de punts amb els que sempre discrepo amb en Santiago, es tracta de l’idea de no culpabilitzar a ningú de l’estat de l’economia actual i de la possible deriva futura d’aquest món cap a un govern íntegrament format per tecnòcrates.
Naturalment que hi ha responsables clars de la situació actual, per desgràcia son els mateixos que ara diuen que ho estan solucionant, uns son els polítics amb la seva visió a curt plaç, aquells que ara ens diuen que això era “imprevisible” i que tots som responsables de la situació actual. Per l’altre banda hi ha els banquers i les empreses, aquests coincideixen amb un punt, tan sols serveixen per guanyar i no socialitzar ni una part dels beneficis, si la cosa es gira d’esquena aleshores ens toca a tots salvar-lis el cul.
Respecte al govern feixista disfressat de grup d’especialistes, ho sigui allò que anomenem tecnocràcia, aquest és un punt no negociable, no me’n refio gens del que es pugi gestar en un règim d’aquest tipus. Prou amputada està ja l’actual “democràcia” com per a empitjorar les coses encara una mica més.
Això que escric no treu que n’estigui ben segur que en Santiago l’encerta de nou, amb la visió d’un futur sense responsables i governat per tecnòcrates.

Això segurament ens serà imposat com a última possibilitat de salvament d’una economia i una manera de produir i viure que ens ha portat cap el col·lapse actual.

Written by MadeByMiki

13 Setembre 2010 at 3:10 pm

Economistes sospitosos.

with 6 comments

Avui a diari podem llegir, escoltar per la ràdio o veure per la tele tota una enorme col·lecció d’economistes, que ens descriuen fantàsticament els mil problemes de la nostra economia. Tots son molt crítics amb el que ha passat els darrers anys, tots diuen que ja porten temps amb aquest discurs, tots preveuen un futur molt dur i tots ens diuen les mateixes obvietats.

Ara no recordo quin economista va dir una gran i encertada frase: “Tothom hauria de saber economia, bàsicament perquè els economistes no t’enganyin”. I això és el que estan fent, ens estan enganyant. Hi ha una gran demanda d’informació sobre economia, i una necessitat de saber el “que, qui i com” i els encarregats d’explicar això, per norma general, son els mateixos que fa un parell d’anys no havien previst aquesta “turmenta perfecta” de l’economia.

Ara tan sols fa un parell o tres anys, quan escoltava pel “Versió RAC1” a Santiago Niño Becerra, i jo pensava: “això és molt lògic, aquest senyor està dient coses terribles però totalment coherents”. Aleshores feia un tomb pel “google” a veure qui recolzava aquestes afirmacions i la veritat és que era molt escassa la gent que preveia alguna cosa semblant a això.

Havia algun economista proper a la filosofia anti-sistèma o altermundista que ja parlava de la “perfect storm” que s’anava gestant dia a dia, però els qui més ho veien a venir eren els activistes pel decreixement, els contraris a la globalització i els que parlaven d’una cosa estranya anomenada “peak oil”, que curiosament al aprofundir resultava d’una lògica inqüestionable.

Tots aquests predicaven un parell de coses matemàticament indiscutibles, que no es pot créixer eternament i que els recursos no son inesgotables. Amb aquestes senzilles premisses quedava clar cap a on anàvem de manera inexorable. Potser el problema, és que a tots aquests grups se’ls havia primer ignorat i desprès criminalitzat durant anys des de uns medis de comunicació, que casualment son propietat de les grans empreses interessades en seguir sempre igual i no disposades a permetre cap tipus de veu crítica que trenqui el pensament únic.

Per a mi, tots aquests economistes oportunistes que ens diuen el que els hi és

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

dictat, el que molts volen sentir i que difonen la veritat que convé a uns pocs, tenen credibilitat zero. Ells segueixen sent tant autistes ara com fa un parell d’anys, l’únic que fan és adaptar-se a les situacions i a les opinions majoritàries. Ens cal gent valenta i amb idees i propostes diferents, on és l’esperit crític?. Vull un economista o un polític que digui la veritat, i s’atreveixi a dir que molta gent a Seattle l’any 1999 ja va preveure cap on anirien les coses i que no se’ls va fer cap cas perquè aquí a l’escala de prioritats els interessos d’uns pocs passen per damunt de la majoria.

Written by MadeByMiki

16 Juny 2010 at 12:13 am

Algú ens pot explicar, en realitat, qué està passant?

with 2 comments

Economistes a Igualada.

Economistes a Igualada.

Aquests propers dies, a  l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (m’agrada anomenar-lo amb noms i cognoms), es celebrara un cicle de conferències d’economia, amb el més que interessant títol:

Algú ens pot explicar, en realitat, qué està passant?

Com podeu veure per la foto, els convidats son:

Joaquím Solé-Vilanova, Doctor en Economia i professor de la UB.

Marc Vidal, economista, emprenedor i famós blogger.

Santiago Niño Becerra, Catedràtic d’Estructura Econòmica i professor de la  Facultat d’Economia IQS.

El Cicle de conferencies d’economía està  organitzat pels grups Iguland i Innovàrea d’Igualada.

Possiblement no hi ha a tota Catalunya un lloc millor on portar aquests economistes. Igualada, fa més d’una dècada que és en crisi i cada dia s’hi endinsa una mica més. El diari “Expansión” en un article d’ara fa un any i mig, l’anomenava “El Detroit del textil”, i fa un parell d’anys, el diari britànic “Financial Times” a l’article:  “Spain sees credit surge brought to rude halt, posava la ciutat d’Igualada com a paradigma de la crisi immobiliària i econòmica que, d’ençà l’esclat de l’escàndol de les “subprimes”, afecta l’Estat espanyol.

Sembla que ara, com a mínim la “societat civil” igualadina cada dia es mobilitza més  i crea plataformes i projectes a la recerca de noves idees per retornar la vitalitat a la comarca més profundament deprimida de Catalunya.

Pels que tingueu intenció d’anar-hi, podreu gaudir de l’Ateneu Igualadí, un edifici històric i molt popular. Que a més de ser entitat acollidora d’altres entitats i associacions, ha anat configurant amb els anys una programació pròpia de propostes, idees i projectes que han fructificat i s’han anat consolidant.

Innovàrea Igualada.

Innovàrea Igualada.

· Innovàrea vol esdevenir una plataforma independent per generar propostes -dins de l’ampli món de la innovació- que puguin esdevenir projectes en ferm per a la millora del teixit productiu de la comarca de l’Anoia i els seus municipis.

Iguland, la nova Igualada.

Iguland, la nova Igualada.

·Iguland és la nova igualada.

·Una ciutat on tot és possible.

·Un espai on reflectir quines coses salvaríem de la nostra ciutat i quines creiem que hi fan falta.

·Idees boges i projectes en ferm que ajudin fer realitat la igualada del futur. la del 2030.

·Es tracta d’actuar.

·Participa-hi! entre tots la farem realitat!

(perquè no quedin dubtes, aquest és un grup d’acció social independent i sense cap vincle amb cap formació política).

http://blogs.anoiadiari.cat/pvalls

http://ca-es.facebook.com/group.php?gid=206171541899

http://www.facebook.com/group.php?gid=447093915253