..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Mariano Rajoy

Mariano “No Comprende”…

with 2 comments

La minimalista i equivocada portada del nou disc de “Low”:

La portada més encertada:

Mariano Rajoy

 

 

La gran banda de Duluth, Low acaba d’anunciar nou disc per al proper 11 de setembre.

La continuació del delicat “The Invisible Way” (2013) portarà el nom de “Ones and Sixes” i arribarà a les tendes a través de *Sub Pop.

La llástima és que no han acabat d’encertar la portada, crec que la segona foto representa molt millor l’esperit del disc.

Anuncis

Written by MadeByMiki

27 Juny 2015 at 8:53 am

Luís María, Mariano i companyia…

with 2 comments

image

Els pebrots de’n Luís María Linde tenen unes dimensions enormes, d’una mida similar a la dels que des de el Gobierno de España es posen medalles per la seva sensacional  gestió de la crisi.

En Luís María s’ha endut aquest any un 5,8% més de salari, ara ja passa dels 176.000€ anuals. Però ell és molt empàtic i sap posar-se al lloc nostre, el dels working-poors i els autònoms putejats. Ell sap que el que ens convè és pagar més IVA, abaratir l’acomiadament, pujar els impostos especials i posar nous impostos mediambientals.

Per donar-nos aquesta recepta copiada a la de la proposada pel FMI, no ens cal pagar-li al president del Banco de España la morterada que cobra. Ni tampoc els 203.400€ que cobra el seu número dos. De fet, tenint en compte el paper que ha tingut el Banco de España els darrers anys, podríem aprofitar l’abaratiment de l’acomiadament per prescindir de tots ells.

Pel que fa a la meravellosa política econòmica del PP, aquella que diuen que ens ha tret de la crisi, doncs passa lo mateix. Cal tenir molts de pebrots per presentar una recepta per a sortir de la crisi. No fer absolutament cap ni una de les teves propostes. Passar pel adreçador d’Europa i el FMI. Aplicar per collons la seva política i les seves mesures  i ara voler vendre’ns la moto.

Escanyar-nos amb infinitat pujades d’impostos i serveis, devaluar un 25% el nostre salari, i retallar serveis i prestacions tampoc em sembla massa meritori. És una recepta que ja coneixem i patim, tan sols cal esperar que la gent se’n adoni de l’evidència i poc a poc tingui un esperit més crític amb els que ens diuen que prenen mesures i tan sols es dediquen a fer lo imposat pel FMi. Si, tal i com abans us deia,  per fer exactament allò que ens imposa el FMI ens podriem estalviar tots aquests intermediaris tan cars ineficients i mentiders.

Written by MadeByMiki

15 Juny 2015 at 6:38 am

Desapareguts en combat.

with 4 comments

Cada dia des de l’inici de la crisi me’n he adonat de la gran quantitat de persones que han anat desapareixent del meu dia a dia sense fer soroll. Com alguns suposo que encara recordeu, tinc una feina de cara al públic i un parell d’hores de viatge en transport públic diari. Això em permet conèixer personalment o de vista a un munt de persones.
En Lalo,  un xilè sempre agradable, amb el que teníem moltes xerrades.  En Jordi,  un informàtic molt friki i poc puntual. Aquell senyor manyo que tenia una botigueta  de manualitats, on hi vivia il·legalment.  La Marta, tota una intel·lectual que en sabia de tot i que treballava a una gestoria.  Aquell paleta ros i baixet que tenia una caseta a una urbanització de Piera i sempre era al bar del costat…
Tots aquests  i molts més ja no hi son,  se n’han anat per sempre.  Han perdut la feina o la seva empresa,  no tornaran més al barri.  Uns han fugit cap el seu país, uns altres han patit una traumàtica reunificació familiar.  Uns miren de sobreviure  del “trapicheo”,  uns altres simplement vegeten com a zombies.
Mentrestant, Espanya es segueix  mantenint com la gran potència de la desigualtat social europea,  el meu caríssim tren de cada dia porta els seus vagons decorats amb propaganda del Decathlon i en Mariano Rajoy diu que té un pla per evitar la consulta.

Written by MadeByMiki

21 gener 2014 at 9:13 am

De rescats, prestigi i altres…

with 4 comments

A aquest blog sempre s’ha parlat d’economia i política, uns temes que han passat de la marginalitat a ser la base de gairebé totes les converses al carrer. Evidentment aquest no és l’únic cas, n’hi ha molts altres que des de fa molt de temps comenten l’actualitat econòmica i política des de un punt de vista personal.

Suposo que a tots amb el “rescat/no-rescat” ens ha passat el mateix, ens hem quedat de pedra davant aquest nivell d’hipocresia i d’intent de manipulació, de fet no ho intenten, sempre se’n surten com a mínim en part. Com a societat no hem après gran cosa des de l’enfonsament del Prestige o des d’aquell trist atemptat del 11-M a Madrid. El govern ha fet servir les mateixes eines per a manipular l’opinió pública i de nou se’n ha sortit prou bé. A l’enfonsament del Prestige van aconseguir que “la marea blanca” predominés sobre “la marea negra” i que la gestió penosa dels esdeveniments no fos l’eix central de totes les discussions. És evident que totes aquestes pífies no han impedit que avui en Mariano Rajoy sigui el President del Govern, ho sigui que al final la seva incompetència no els hi ha passat factura.

Sobre el 11-M, tot i la gravetat del comportament de tot el Govern del PP, la seva estratègia d’emmerdar-ho tot, a la llarga no els hi va anar gens malament. És ben clar que no van enganyar als seus contraris, però el que si van fer és mantenir als seus units, auto-enganyats però units, que al final és el que els interessava.

Tal i com ha passat ara amb el rescat, el PP i els seus mitjans afins han centrat tots els seus esforços en confondre al màxim de gent amb els seus jocs de mans. Això tot i ser una estratègia molt bàsica, els hi funciona de meravella. Des de fa temps ha quedat ben clar que el fet de que tots els mitjans estrangers diguin les coses pel seu nom, ni arriba ni arribarà a les orelles dels que no volen sentir certes coses. Ho sigui que com sempre la qüestió és confondre al poble de mil maneres diferents, i de que la realitat no t’espatlli mai el món de fantasia que t’han creat.

A la resta de la població, ens pot anar semblant que això se’n està anant a la merda per moments, però a qui li importa això?. Aquesta no és una crisi en forma de “V” ni de “W” [salutacions a l’arqueòleg i al seu darrer post], que es tracta d’una crisi en forma de “L” o més aviat de “\”. N’hi ha molts que fa temps que ho saben, però prefereixen seguir manipulant i mentint en benefici propi.

Aquesta manera de fer no és exclusiva del PP, senzillament son els millors fent-ho, tots podrem reconèixer aquest mateix tarannà en el PSOE, CiU i qualsevol altre partit que toqui poder.

Però que importa això, lo veritablement important és que en el fons mentir, manipular i “vendre motos” a aquest país surt gratis.

Written by MadeByMiki

13 Juny 2012 at 11:31 am

Bankia, una enorme pila de merda.

with 15 comments

“Hazte Bankero” ens deien per la tele, als diaris, al metro, per totes bandes. Aquella propaganda fastigosa la van fer en un moment on ser banquer no era lo més ben vist del món, però segur que força gent es va apuntar a això tan modern de obtenir el títol de “Banker” per mil euros.

A aquestes alçades ja tothom sap (o hauria de saber) que els productes financers com més s’anuncien més merda son. Els casos més recents així ho confirmen: “Nueva Rumasa”, “Bons de la Generalitat”, “Bankia”… tot plegat un munt de merda de magnitud descomunal esperant a que hi hagi algú que la compri en petites porcions i més tard ja s’ho trobarà.

És difícil d’entendre com ens cal llegir a un professor d’ESADE com en Robert Tornabell escrivint: “Bankia és un problema per a Espanya, tenim que aprendre que els actius tòxics han de ser netejats, no fusionats en un problema més gran”. Per això ens calen els economistes?, no resulta evident que si ajuntem moltes muntanyes de merda aquesta no desapareixerà, tan sols obtindrem un “Everest” de merda, convertirem molts petits problemes en un de molt gran.

Aquesta sensació de pressa de pèl per part d’economistes i polítics la tinc a diari, ens proposen unes solucions molt senzilles i que no hi ha qui se les cregui, son un desafiament a la lògica. Això sí, així anem fent allò de “qui dia passa any empeny”, però aquesta manera d’actuar no ens surt de franc (si exceptuem a banquers i polítics), el no reconèixer els problemes multiplica per molt el que ens costarà arreglar-los.

I així mentre nosaltres anem anant a treballar, llegim el diari, mirem la tele o perdem el temps amb qualsevol cosa, si ens hi fixem bé notarem com cada dia ens posen la ma a la butxaca i ens van robant els nostres diners per a pagar la seva festa. Aquesta festa l’han fet uns, però la ressaca la patirem uns altres…

*M’encanten les comparatives que fa en Escolar al seu web:

  • “Un trabajador que cobre el SMI tardaría dos siglos y seis décadas en ganar lo que Rato se levantó en 2011”.
  • “José Ignacio Goirigolzarri, se llevó 68,7 millones de euros tras jubilarse con 55 años del BBVA. Para que un empleado con el SMI pudiese cobrar una cantidad así, necesitaría 7.600 años de trabajo.”
http://www.escolar.net/MT/archives/2012/05/el-agujero-de-bankia-en-cinco-cifras-que-se-entienden.html

Written by MadeByMiki

8 Mai 2012 at 11:08 am

Va de Vagues…

with 7 comments

En Mariano Rajoy ens diu que una vaga general no servirà de res, que no hi ha cap cosa a negociar o discutir.

És ben cert, per molta gent que es manifesti, per molts que deixin d’anar a treballar el proper dia 29, aquí no passarà res, res de res, i en Mariano i els seus ho saben perfectament. Ells tenen més memòria que nosaltres, i recorden aquell 2003 amb manifestacions multitudinàries contra la participació espanyola a la guerra, “No a la guerra!” deien els manifestants, un “No a la guerra!” que el carrer i les estadístiques demostraven que era gairebé unànime. I què?, va servir per alguna cosa?, va modificar la política exterior espanyola?. Doncs la veritat és que cal reconèixer que no, i sembla que no ens en adonem encara.

Tot i així crec que hi ha una qüestió en la que Mariano Rajoy s’equivoca greument, no és massa prudent dir-li al poble aquesta veritat, tot i que sigui ben certa. No és massa intel·ligent que el poble descobreixi lo inútil que resulta el fer-se sentir, poc a poc tothom se’n adona que les grans xifres de participació i els èxits de participació son una conya que no serveix per a res més que frustrar les il·lusions dels ciutadans.

Així doncs, potser els ciutadans es veuran obligats a buscar altres maneres de participar i fer-se sentir, potser algú recordarà aquella cançoneta del “en democràcia tot és possible…”, o potser seguirem confiant amb uns sindicats ancorats al segle passat tot esperant que un il·luminat ens vingui a salvar, no seria la primera vegada que això passa…

Written by MadeByMiki

21 Març 2012 at 10:28 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , , ,

¡Esto es democrácia y no lo del Sol!

with 18 comments

La frase amb la que titulo el post, va ser dita per en Mariano Rajoy al final de campanya de les passades eleccions. Per desgràcia no he trobat cap vídeo per documentar-ho, en el seu lloc en poso un amb els seus simpatitzants celebrant la victòria y cridant: “¡Esto es democrácia y no lo de Sol!” y “¡BILDU fuera!”.

Ara que si voleu sentir a alguna cosa amb més substància, mireu els altres dos vídeos, allà hi ha menys fanatisme i més sentit comú. Fins hi tot jo trobo el discurs d’Arcadi Oliveres i de’n Carlos Taibó més demòcrata.

Mariano Rajoy*

Arcadi Oliveres*

Carlos Taibó*

Mariano Rajoy*:  Santiago de Compostel·la, Galícia 1955,  és un polític gallec, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i actual líder de l’oposició al Congrés de Diputats.Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la qual es va llicenciar. Posteriorment aconseguí esdevenir funcionari de l’Estat al guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.

Arcadi Oliveres*: Es llicencià en Ciències econòmiques l’any 1968 a la Universitat de Barcelona. El 1993 es doctorà presentant una tesis sobre el cicle de l’economia de defensa i aconseguí una plaça de professor titular del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa, imparteix també nombroses classes de màsters i postgraus en cooperació i desenvolupament. Col·labora habitualment en diferents moviments socials i cristians i en diverses publicacions solidàries, i participa en nombroses taules rodones i conferències sobre relacions nord-sud i desarmament.

Ja en la seva època d’estudiant demostrà un gran compromís amb la llibertat, la democràcia i l’autogovern de Catalunya, participant en les clandestines assemblees del Sindicat Democràtic d’Estudiants i en la caputxinada del març del 1966, així com en l’Assemblea de Catalunya.

El 1974 començà a participar en l’organització internacional catòlica Pax Christi dedicada a la promoció de la pau i la reconciliació entre els pobles. El 1981 començà a militar en l’ Associació Justícia i Pau de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, organització de la qual n’és l’actual president des del 2001.


Carlos Taibó*: Madrid, 12 de mayo de 1956, es un escritor, editor y profesor Titular de Ciencia Política y de la Administración en la Universidad Autónoma de Madrid. Es firme partidario del movimiento antiglobalización, así como del decrecimiento1 y de la democracia directa.2 Suya es la frase «La globalización avanza hacia un caos que escapa a todo control». Ha criticado duramente la lógica del crecimiento económico, desligándolo del progreso y bienestar. Así, en sus propias palabras: El crecimiento económico afecta a todas las esferas: social, económica, política… El sistema actual asocia este crecimiento con el progreso y bienestar, relación cuestionada habitualmente por los críticos del capitalismo.

Els textos de les biografies son de http://ca.wikipedia.org