..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘CIU

Letització política catalana.

with 4 comments

leticia-sabater--575x323La nova política ja és aquí, el que ara es porta és el “sistema Letícia” o la Letització política”. I no us parlo de la nova Reina, no, aquesta no aporta res. Us parlo de la Gran Diva, la Letícia Sabater, aquesta catalana universal que és la principal inspiradora del moment polític actual.

La senyora Sabater, va anar cap a Miami a solucionar un problema crònic, als seus 48 anys necessitava eixamplar-se la vagina. Un problema que ha arrossegat durant 5 relacions estables, i alguna altra que no ho ha estat tant. Han sigut anys de patiments i llargs silencis, però avui en dia la ciència ho cura gairebé tot.

Una vegada arribada a la Clínica Saint Saint Paul de Miami, va canviar de parer, i va afegir a l’eixamplament una altra interessant operació, la de recuperar la seva virginitat. Les seves declaracions posteriors han estat memorables: Ahora soy diferente, me siento a estrenar”.

1433101484_161692_1433101576_noticia_normalDoncs sí, aquesta és la llum que han seguit a ICV-EUIA per exemple, com si això de ser a l’Ajuntament de Barcelona fos una novetat per a ells. Així doncs ben be a última hora  van fer una macro-aposta amb Guanyem, Equo, Podem i Procès Constituent. I així s’ha forjat el miracle, i com unes innocents donzelles virginals tornen a ser a l’Ajuntament de Barcelona. Una maniobra molt arriscada, però amb un éxit més que considerable, ara tornen a tocar poder i remenar les cireres.

 

untitledAquesta mateixa setmana s’han apuntat al “Sistema Letícia” la parella de fet CiU. Dos partits en un que com a característica en comú tenen la corrupció ( Banca Catalana, Caric, Adigsa, Ferrocarrils, Pretòria, Palau i l’espectacular cas Pujol), i l’endeutament crònic, tan sols UDC ja deu més de 16 milions d’euros, una xifra absolutament impagable.

Però clar, tot te solució amb la cirurgia adequada, i per començar canviar-li el nom al partit i refundar-se, és una bona manera de recuperar una falsa virginitat i puresa de cara a eleccions vinents.

Amb això i moltes altres coses som molt avançats a Catalunya. Qui practica l’immovilisme acaba escaldat, això han patit Izquierda Unida, el PP o el PSOE.  Cal seguir la llum, tal i com va pasar a la trancisió ara toca canviar l’estètica com a mínim.

Anuncis

Written by MadeByMiki

19 Juny 2015 at 11:38 pm

*Ereccions generals 2012.

with 8 comments

Ahir va ser un gran dia, a un mes de Nadal els catalans han anat a votar de manera massiva, i això és l’únic que els medis mostren per igual. Els medis majoritàriament ens mostren una foto del que consideren una derrota sense precedents. Uns ho fan perquè el seu protegit (o potser amo) no ha tret el resultat que volien, i uns altres per seguir cagant-la amb les sumes i optant per seguir mentint de manera compulsiva (perquè no fer-ho?, si fins ara els hi ha anat prou bé).

Ho sigui, que la foto que han deixat les eleccions no ha estat la desitjada pels que manen de veritat a Catalunya ni a Espanya. No els hi pot agradar de cap manera que al contrari que a Galícia aquí s’hagi castigat una mica al que maltracta al poble. Tampoc els hi pot agradar gens que tot i la participació i la manipulació diària els sobiranistes son una clara majoria, i no en les proporcions que havien dissenyat. Tampoc pot ser ben vista la poteta que han posat al parlament aquests assemblearis de la CUP, un partit petit però que pot fer molta nosa i ser un “mal exemple”.

El que no cal és enganyar-nos massa, que això ja ho fan prou la majoria de partits. Sigui com sigui CiU ha tret uns resultats que el mantenen a una distància enorme dels segons. El PP i el PSC han sabut acollonir a molta gent i treure uns resultats acceptables. El paper de ICV ha estat digne, però no ha sabut capitalitzar el descontent, sembla que no acaben de saber vendre el seu producte, cosa que els de C’s fan d’una manera exemplar, i ara ja son un partit a tenir en compte.

Però les grans alegries venen per un altra banda, que els Pirates tinguin més vots que UpyD, i que el projecte de PxC no s’hagi consolidat son per a mi un parell de notícies molt bones.

Per cert, el que queda clar és que si algú vol tenir una imatge mínimament objectiva del que ahir va passar, més val que faci un cop d’ull a la premsa estrangera. Aquí els medis es dediquen en la seva majoria a vendre la seva realitat sense miraments.

Tal i com es va demostrar el fatídic 11-M les coses es veuen millor des de la distància…

http://www.businessinsider.com/catalan-election-2012-11#ixzz2DIAuPVTU

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2012 at 9:38 am

Marques de confiança.

with 11 comments

Diumenge vinent la cosa és seriosa, fins ara quan ens deien que teníem que anar a votar, ho deien de broma. Ara sí que decidim alguna cosa, una cosa ben grossa, la nostra autodeterminació, i això ho farem mitjançant unes marques ben conegudes per a tothom, res de marques blanques que no son de fiar, que si CUP, que si Pirates… res d’això!, ara toca donar-li la confiança a aquelles marques de sempre, les que surten per la tele, les que tothom coneix.

Seguint l’estela del gran blog del “Arqueòleg Glamurós”, em disposo a fer-vos cinc cèntims del que diuen i volen els nostres partits, no sigui cas que no voteu el que realment voleu, ja se sap que sovint vas a buscar patates al super i tornes amb de tot menys el que anaves a buscar. Amb el vot passa el mateix, hi ha molta confusió i això no pot ser. Abans de decidir el vostre vot feu-li una ullada al meu detallat estudi exhaustiu sobre els nostres partits de confiança:

CiU: Que podem dir d’aquesta renovada marca, son lo millor de lo millor, quan sembla que perden vendes treuen un nou producte per vendre que és tot un èxit. I això és el que cal, una marca consolidada que desprès de provocar una diarrea generalitzada a tot el país torna amb un nou sabor, diuen que ara sí, després d’anys i anys de recerca ara han trobat el producte definitiu.

Son com la “Fanta”, una merda de producte que a base de publicitat torna amb força i a més es fa un enorme forat al mercat com si fos una cosa nova.

PSC: Aquesta marca està patint un procés de degeneració temporal tant agut, que molts es pregunten si se’n sortirà a aquest mercat tan competitiu. Son el “Pan’s & Company” català, van començar amb entrepans acceptables a bon preu i amb grans ofertes però ara s’han complicat la vida massa. Que si “pan de olivas”, que si “pan de cebolla”… al final el consumidor no sap per on van i acaba marxant cap a altres ofertes més definides. També l’aliança amb “El pollo campero” descentra una mica més als seus clients. Però segur que amb un bon treball de màrqueting i amb uns anys de crisi al final tornen a ser on sempre, que per això parlem d’un altra marca de confiança.

PPC: Això és una gran marca en expansió, ningú es pregunta quins son els ingredients, però tenen el públic ben consolidat i amb una fidelitat a prova de bomba. Son la “Mutua Madrileña” de la política, la seu ens queda una mica lluny, però el que cal és que tots junts i feliços cantem i ballem a l’hora i això ens farà obtenir uns beneficis fantàstics. Perquè?, perquè canten i ballen junts, i junts tot va millor, que importa que cantis i ballis en mig de la merda si ho fas en companyia de tots?. Canta, balla i no pensis gaire, que això et pot fer mal.

ERC: La marca més nostrada, i ara amb un líder que no és guapo però que sap parlar i té discurs!. Tal i com passa amb la “llet nostra” tampoc cal plantejar-se gran cosa, és nostra i per tant és millor. Aquí el producte que venen és el contrari al del PPC, resulta que lo millor és “la república independiente de mi casa”, amb ells ballarem en mig de la merda, però aquesta merda serà nostra i si és nostra i tal com deia abans tan sols per això és millor.

ICV: Aquesta marca és la més “cool”, ens venen un producte molt ben embolicat, amb un bon disseny, un regalet d’aquells amb el que sempre quedes bé. Això sí no li busquis gaire utilitat ni coherència, és la quadratura del cercle, els inventors del “creixement sostenible” (un oxímoron com un piano…) també ens volen vendre una versió light de la ecologia, evidentment per a tots els públics.

C’s: Aquesta nova marca no té complexes, utilitza qualsevol idea presumptament transgressora per fer-se notar. Son el “Red Bull” de la política catalana, han vist una nova possible clientela i han fet un producte a mida. Un producte que provoca taquicàrdies i poca cosa més, però que es ven molt bé i això és el que compta. Com tants altres productes la gent el compra i no sap ben bé perquè, però sovint lo important és consumir i no saber el perquè.

Written by MadeByMiki

19 Novembre 2012 at 10:02 pm

Al rescat, però amb il·lusió!

with 9 comments

Com demanen el rescat de Catalunya els nostres governants? Doncs evidentment “amb il·lusió”, així mateix ens hem acollit a totes les línies de crèdit que hi ha, no ens en hem deixat ni una. Som uns addictes al deute, visca la rauxa.

Som el viu retrat d’aquelles famílies que al no poder pagar l’hipoteca varen tirar de la tarja de crèdit, al esgotar aquesta van reunificar el deute i més endavant van fer una trucadeta a “Cofidis”. A quina fase estem ara?, encara ens podem vendre l’or i les joies?, o potser ni això.

Els ciutadans som una mica justets, per això us votem de tant en tant. Però no crec que ho siguem tant com per no entendre que si no pots pagar el que deus, el fet d’anar demanant crèdits i més crèdits tan sols serveix per allargar i empitjorar el teu destí final.

Algú té a Catalunya o a Espanya els pebrots suficients com per sortir i dir la veritat?, algú s’atreveix a afirmar el que tots sabem?, que el problema no és ni la manca de crèdit ni la prima de risc, l’economia no és ni confiança ni un estat d’ànim, senzillament tenim un problema: no podem pagar el que devem. És ben senzill, i molt entenedor, a més, quan més triguem a acceptar-ho més endeutats estarem.

Per això i per moltes altres coses, cada vegada que escolto als nostres polítics dir segons quines coses no sé si riure o plorar, els seus “España va bién”, o “amb il·lusió”, per posar un parell d’exemples, son absolutament nocius per a la nostra societat. Deixem-nos de vaguetats i intents de manipular al votant i diguem tots a l’hora en veu alta la veritat, ho repeteixo: no podem pagar el que devem. Una vegada fet i acceptat això per part nostra i pels que ens han deixat els diners, ja podrem passar a la següent fase, a fer la gran pregunta: estimats països prestataris, que voleu cobrar?, el 30% del que us devem o el 100% de no res?. Això ens farà pobres però honestos, clar que de pobres ja ho som ara mateix…

Written by MadeByMiki

25 Juliol 2012 at 8:52 am

Al país del “trapicheo” un lladre és el rei.

with 9 comments

Hi ha notícies que clarifiquen les coses, si és que això cal a aquestes alçades de la pel·lícula. Els de sempre, ho sigui PSOE, PP, CiU i PNV s’han tornat a posar d’acord amb una cosa, i quan això passa és perquè es tracta d’un assumpte important, com a mínim per a ells.

Resulta que el Plè del Congrés dels Diputats (així, amb majúscules per a destacar la seva importància) ha demostrat a qui serveix, tan sols ha calgut una proposta d’ICV que plantejaba unes iniciatives per a “posar l’economia al servei de les persones” per crear la unió del front abans esmentat, si el de PSOE, PP, CiU i PNV s’han oposat a actuar contra les 659 grans fortunes espanyoles sense declarar que van ser localitzades a Suïssa i fer públic el llistat dels denunciats.

L’autora de la proposta ha esta la diputada de ICV Núria Buenaventura, aquesta bona senyora pretenia que la lluita contra el frau tributari afectés a tothom per igual, i lluitar contra la impunitat de molts. La idea és bona, però pel que sembla és irrealitzable perquè “els nostres representants” tan sols volen que paguin impostos alguns, concretament els de sempre, que com que ja hi estem acostumats no ens vindrà d’aquí.

Si a aquesta notícia li sumem l’escandalosa “nova oferta” de blanqueig de diners que ha fet el govern, n’hi ha per enviar-ho tot a la merda. Que ara els que tenen diner negre puguin blanquejar aquests diners pagant per la part que vulguin, obtinguin la promesa de no ser inspeccionats de cap manera, i tot el diner negre anterior al 2008 sigui blanquejat gratis és el no va més de les ofertes.

Si els que prediquen allò tant conegut i nostre de: “tu el seu lloc faries lo mateix”, necessitaven alguna cosa per a justificar-se ja ho tenen, de part del govern i per escrit. Mentrestant per a tots els altres això és certificat del que ja sabíem des de fa un munt de temps, som uns imbècils, a aquesta merda de país tan sols van bé els que estafen, especulen, menteixen i exploten als altres… ho sigui allò que aquí es coneix tristament com a “espavilats” i per altres senzillament son lladres.

Written by MadeByMiki

5 Juliol 2012 at 9:42 am

L’Aeri d’Esparreguera-Olesa tanca i no per vacances precisament…

with 23 comments

Suposo que la notícia no ha anat gaire lluny ni generará cap mena de soroll, però en el fons em sembla força interessant: l’aeri dels FGC que connecta Esparreguera amb Olesa de Montserrat tanca. Tècnicament el seu tancament és temporal, però tots sabem que això tan sols és una manera de suavitzar la notícia.

Resulta que aquesta infrastructura genera un déficit pressupostari d’uns 500.000 euros cada any. Això tampoc seria massa important, però resulta evident que el veritable problema és la més que discreta utilitat d’aquest aeri.

Aquest “bonic i pintoresc” aeri és una perfecta mostra de la estupidesa dels nostres dirigents, les dades son aquestes:

-La construcció de l’aeri va ser obra d’un ajuntament de CiU d’Esparreguera, que va incloure al seu programa electoral aquesta obra i que sempre ha defensat la seva utilitat (Esparreguera avui segueix amb CiU a l’ajuntament).

-Es tracta del primer aeri no turístic d’Europa, o som molt més llestos que ells o uns ineptes…

-Un estudi fet el 2001 per la Generalitat ja va avisar que aquesta infrastructura ni era prioritària ni resultaria mai rendible.

-El pressupost inicial era de 400 milions de pessetes, però l’obra va acabar “costant” 800 milions.

-Els 42.000 tickets venguts l’any passat van donar una recaptació de 80.000 euros, menys d’un 20% de la despesa per manteniment de l’aeri.

-Ara des de la Generalitat i l’Ajuntament d’Esparreguera ens diuen que anar amb bus és molt més eficient i barat…

I ara us explico lo millor de tot, en Joan Paül Odina actual alcalde d’Esparreguera ha afirmat que l’any 2013 quan torni a obrir (no s’ho creu ni ell) l’aeri amb la doble vía a l’estació d’Olesa* augmentarà de manera “considerable” el número d’usuaris de l’aeri…

*Diuen que el 2013 l’estacio dels FGC a Olesa formarà part del presumpte metro de Barcelona amb la seva doble vía i els seus 60 minuts de viatge per fer 30 quilòmetres. Ara li diem “metro” a un servei tan eficient que porta 100 anys sense millorar el temps del trajecte.

Si en voleu més dades podeu anar a:

http://aeriesparreguera.blogspot.com

https://madebymiki.wordpress.com/2009/06/03/proxima-parada-aeri-desparreguera/

Written by MadeByMiki

9 Desembre 2011 at 8:57 am

Artur Mas, el governant valent.

with 11 comments

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Encara no eren les tres de la tarda, i ahir vaig poder sentir al nostre president explicant-nos la nova tanda de retallades. La veritat és que em costa molt descriure el que vaig sentir al escoltar els valents plantejaments d’aquest gran polític.

Us penseu que és fàcil sortir i explicar-li al poble aquell paquet de mesures?. Doncs no, no ha de ser gens senzill pujar el transport públic i l’aigua i voler vendre això com una mesura de solidaritat per a sortir de la crisi.

Anar directament a pels productes bàsics té molt de mèrit, és més, crec que hauríem d’aprofundir en aquest camp i posar noves taxes al pa, la llet, la sal, l’oli, l’electricitat, el gas… hi ha tant de camp per recórrer, hi ha tant camí per fer…

Benvolguts patriotes, us animo a tots a passar de la dutxa al bany diari, Catalunya (i la A.C.A.) us necessita. És més, no estaria malament que les classes altes d’aquesta societat féssin un esforç i deixessin aparcats els seus cotxes per baixar al metro, allà ens trobaran a la resta de la societat col.laborant amb les nostres T-10 al sosteniment de l’economia catalana.
Espero amb il.lusió la tanda de pujades que aviat ens arribarà des de el nou govern del PP, friso per veure fins on arribarà l’IVA… serà al 21%?. El camí ja està marcat, Artur Mas va el primer obrint pas i deixant les fites perquè en Mariano no es perdi i ho tingui tot més fàcil.
Apa doncs, com diuen per moltes bandes: “disfruten de lo votado”, per si algú en tenia dubtes avui ja podem fer-nos una idea de qui ha de pagar la crisi.

Aquestes son les dues línies de la proposta convergent, parlar del pacte fiscal com a gran solució i excusa (sempre va be tenir un culpable a prop) per portar a terme mil i una retallades “universals”. Tots sabem que les mesures “universals” son dures pels més desafavorits i pràcticament imperceptibles pels que més tenen.

Us deixo, que tinc que anar a escoltar RAC1* i veure com entrevisten [bàsicament li llepen el cul] al portaveu del Govern Francesc Homs.

Merda!, ja m’han superat a RAC1, acaben de dir que en Mas amb aquestes mesures és a l’alçada d’un autèntic estadista, a l’alçada de’n Winston Churchill!!. No hi ha qui els superi, “sang, suor i llàgrimes”, i tot, tot i tot pels més desafavorits.

Written by MadeByMiki

23 Novembre 2011 at 9:29 am