..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘vacances

No ens podem queixar…

with 15 comments

No sé quina ha de ser exactament la funció de les vacances, hi ha vàries opinions al respecte i la veritat és que crec que (pel meu gust) ho he fet força bé.
.
Es suposa que cal desconnectar, i ho he fet, sense esforços, sempre m’ha sortit millor el desconnectar que el connectar, això ve de sèrie. També he llegit un parell de llibres (ben diferents per cert) i n’he deixat un altre parell a mitges que no son èpoques per a fer sacrificis. M’he desendollat sense problemes de tota la tecnologia que acostumo a fer servir habitualment, el meu consum ha estat pràcticament residual.
.
Potser lo millor de tot és el no parar d’aprendre coses, ara ja sé el que vol dir “taboll”, una pubilleta li va dir a un pubillet mentre assistíem al concert de les Bandes Musicals a la Plaça Major. Al sopar de germanor vaig aprendre tot el que calia sobre un “ribell” i fins aquí he volgut arribar, amb un parell de paraules per vacances ja faig, que si vull assimilar-ne més acabo per oblidar-les totes.
.
I més o menys així m’han anat les vacances, per tercera vegada seguida he anat al mateix lloc i com era d’esperar encara no en tinc prou, m’he deixat un munt de coses per fer, i ara m’esperen onze llargs mesos de treball i de Barcelona, casi res.
.
Ja hi tornem a ser, dilluns, son, mandra, tren a les set del matí i cap a treballar. Això sí, tal i com deia el vell acudit de’n Eugenio “no ens podem queixar”, literalment “no ens podem queixar”.

Written by MadeByMiki

27 Agost 2012 at 10:34 am

Arxivat a Uncategorized

Tagged with , , , ,

Coses que he fet aquestes vacances…

with 20 comments

Coses que fan als pobles per civilitzar...

Coses que fan als pobles per civilitzar...

Evidentment llegir el totxo (per a mi més de 300 pàgines son un totxo…) “En Ausencia de lo Sagrado”, de’n Jerry Mander, i aquest llibre com a mínim dóna per a un post llarg, tot es farà. També han estat unes vacances dedicades a voltar pels Ports (Els ports de Tortosa-Beceit en diuen…), descobrir pobles fantàstics més o menys perduts a les muntanyes i amb molts pocs habitants i visitants, però d’aquells en els que t’hi quedaries a viure sense pensar-ho i al cap d’un any marxaries per potes al no congeniar amb els altres 16 habitants… I unes vacances de molta platja (sota la “sombrilla” i llegint…), a les platges sempre quietes de Sant Carles de la Ràpita, amb els seus peixets nedant, les seves gavines cleptòmanes i uns dinars de peixets, paelles i musclos sensacionals… Unes vacances sense tele (ni tan sols hi havia la instal·lació feta!!), i amb un internet gratis a una velocitat meravellosa, meravellosa i tan sols aprofitada per veure algun capítol de “Mujeres Desesperadas”, de la setena temporada per a ser exactes… Unes vacances envoltats de gats, gossos, algun ” macho” remugant de tan en tant i un munt de gent que cada nit “treu les cadires” fins a més enllà de l’una de la matinada xerra i xerra sense parar de tot, és com un telenotícies però més local i amb molts “mecagondeu”, més o menys a cada frase… Un estiu amb dinars a l’una del migdia i sopars a les nou de la nit o abans, amb “bandos” pels altaveus del poble on se’t informa de tot a diari, que si avui hi ha peix de La Ràpita acabat de portar pel “peixater Manel”, que si demà es pot caçar però sense armes de foc al terme municipal, que si l’associació de joves ha muntat una excursió, i tot en rigorós directe… Un estiu a una casa tipus “Port Aventura” on hi ha emocions fortes a viure, un bany tipus venecià, permanentment mig inundat per infinitat de fugues d’aigua de totes bandes (a la que queden dos dies per a marxar ja funciona tot), una rentadora que no funciona (però decora molt i perd aigua…), una cisterna misteriosa, moltes habitacions on és millor no entrar, una cuina força experimental, un llit trenca esquenes i molt alt, balcons per a tafanejar, ho sigui tot un paradís per a la gateta…

Si ja m’ho van dir a Amposta, “no t’ho prenguis malament, però aquell poble està encara per civilitzar”, “això que feu, son vacances salvatges”

Com podeu veure tot ha estat perfectament dissenyat per a facilitar la total desconnexió de la vida monòtona que tots més o menys patim, i la veritat és que no recordo una desconnexió semblant ni una tornada a la feina tan traumàtica…  

Written by MadeByMiki

30 Agost 2011 at 12:29 pm

Coses que no he fet…

with 17 comments

Potser aquestes vacances que avui han acabat d’una manera que m’ha semblat més sobtada que mai, podrien ser considerades per a mi com a les vacances de “les coses que no he fet”. Tinc la impressió que aquests 29 dies han resultat ben diferents gràcies a l’absència total de certes rutines que tinc molt interioritzades i que faig gairebé a diari.

Aquestes vacances no he llegit mails, ni posts de ningú, ara mateix tinc a la bústia uns 150 missatges que potser aniquilaré per “començar de nou” sense motxilles. Espero que sigueu comprensius amb aquesta decisió, però creieu-me, son massa missatges i massa posts per a poder assumir-los de cop.

El que tampoc he fet és pujar a cap tren, potser és que amb dues hores diàries ja en tinc prou… ni he escoltat a Arnaud Fleurent-Didier, ni m’he llevat cap vagada a les 6:44h., he viscut en una certa desconnexió dels esdeveniments que han passat aquests dies i també com alguns haureu notat no he ni escrit ni publicat cap post.

Cap d’aquestes coses han estat de cap manera premeditades, senzillament m’he deixat portar pel que el cos em demanava, i per primera vegada en molts anys m’he alliberat de molts hàbits que gairebé son rituals diaris, tot per que les vacances siguin més vacances, cosa que ha passat. Les vacances han estat molt més vacances i la tornada a la feina està resultant molt més que una senzilla tornada a la feina… i a sobre ara plou…

Ara mateix vaig al tren, al seient de sempre, escolto a Arnaud Fleurent-Didier, escric aquest primer post de la temporada i torno cap a treballar amb una “il·lusió indescriptible”. 

Written by MadeByMiki

29 Agost 2011 at 10:44 am

Arxivat a Internet, Uncategorized

Tagged with , , ,

MadeByMiki se’n va de vacances.

with 19 comments

Sembla que ara ja començo a veure les vacances ben a prop, fins ara no havia volgut ni pensar-hi, no soc d’aquells que van restant dies al calendari, però ara que tan sols falten un parell de dies, ja ho veig a tocar.

Encara que sembli difícil de creure, no sé exactament quants dies serè “fora” de vacances, hem llogat una casa (sense veure-la) i l’estada és variable, serà tota una experiència nova això de tenir un dia fixe d’anada però no de tornada.

Quan la gent em pregunta on vaig de vacances, sovint no sé que contestar, si els hi dic que al Montsià la majoria no sap on para això, si dic al Delta de l’Ebre menteixo, ja que no és ben bé allà on vaig… per tant normalment els hi dic una cosa més aviat genèrica tipus “entre el Delta de l’Ebre i els Ports” amb lo que no en tenen ni idea de on vaig però queden més satisfets. I si dic la veritat al 100% tan sols en Samox sap de quin poble parlo, ja que ell és d’aquella poc poblada comarca (65.000 hab.) que sembla ser tan desconeguda pels barcelonins i gent del voltant.

Aquest any he trobat una manera de que aquesta gent que em demana de manera persistent on vaig de vacances (es veu que això desperta un gran interès) sàpiga de quin lloc parlo, és fàcil tan sols cal pensar perquè surten als diaris per aquells pobles i ja està, problema solucionat. Ho

Ni xalets ni mandangues, pedra de la bona.

Ni xalets ni mandangues, pedra de la bona.

sigui que ara responc una cosa semblant a això: “Me’n vaig de vacances allà on li posen foc a les banyes dels toros”, no dic bous ,que a Barcelona cal vigilar amb el català que fas servir, és millor que sigui de baixa intensitat, que si no, igual no t’entenen. La resposta de la gent és casi perfecta, d’una tirada els hi parles d’alguna cosa que saben, ja no pregunten res més i si hi ha tema, la cosa deriva cap el salvatgisme “d’aquella gent”. M’ho passo tan bé que ni me’n adono i ja estic en el paper de defensor dels correbous, el bou capllaçat, el bou a la mar i de passada l’embolat que és el més mediàtic.

Tampoc cal que la gent sàpiga el que no té cap interès en saber, és ben evident que hi ha alguna cosa més enllà del que es veu per la tele i llegeix als diaris. Tal i com molt sabiament diu una amiga meva la Joana d’Alcanar: “a Alcanar no som el últim poble de Catalunya, som el primer”. Quina mania que hi ha amb el centralisme dels barcelonins…


Written by MadeByMiki

28 Juliol 2011 at 10:19 pm

A la recerca d’un llibre. Versió 2.0

with 26 comments

En Jerry té un aire una mica Punset...

En Jerry té un aire una mica Punset...

Normalment quan compro llibres ho faig de manera gairebé aleatòria, no negaré que alguna vegada vaig a buscar algun autor o llibre en concret, però m’ho passo millor deixant-me portar i equivocant-me sovint per la meva elecció. Això sí, com que no disposo de massa diners per gastar acostumo a anar a llibreries de segona mà. Era fantàstic sortir del carrer Rector Centena, allà a la Creu Alta de Sabadell i tot passejant anar cap el carrer Gràcia a passar l’estona regirant llibres vells i no tan vells a la botigueta de’n Tato, tot un plaer que acabava amb tres o quatre llibres sota el braç i sis o set euros menys… Ara que visc a Olesa ja no puc fer aquestes escapades, com a màxim puc anar a la biblioteca (molt digna per cert) i allà fer una mica el tastaolletes, però no és el mateix, no hi ha la possibilitat de trobar posem per cas “El guardián entre el centeno” per un euro, això ja justificava tot un cap de setmana.

Però tampoc soc tan metòdic com això, i alguna vegada he anat a la recerca d’algun títol en concret i sense mirar massa el preu a pagar. Aquest és el cas de “En ausencia de lo sagrado”, de Jerry Mander, un llibre que em va aconsellar una persona que admiro molt i que considero extremadament intel·ligent. Així doncs em trobava en aquella altra situació amb la que de tant en tant ens trobem els que som de poble, podem demanar el llibre al poble mateix i ja ens el portaran o ens en anem cap a Barcelona a fer el circuït habitual: Happy Books-FNAC-Bertrand-Laie, ho sigui les llibreries que et deixen tafanejar sense pressió dels dependents, per normalment acabar comprant el llibre al Bertrand gràcies al seu descompte pels que tenim carnet de la biblioteca. Però aquesta vegada no seria tan fàcil… a totes bandes es repetia la mateixa conversació:

‘Que teniu un llibre de’n Jerry Mander anomenat “En ausencia de lo sagrado”?,

Doncs no, de’n Jerry Mander tan sols tenim “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”.

Per sort o per desgràcia soc força conformista, i vaig pensar: “això deu ser una senyal”, per tant al lloc més barat em vaig quedar “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”, que per cert era mol econòmic, tan sols 9,90€ més un 5% de descompte, de conya. I amb això ja tenia el “llibre de vacances”, això és una mania més meva, però resulta que sempre que puc li dono aquest títol al llibre que em fa molta il·lusió de llegir i que acabarà sent recordat junt amb els paisatges del lloc de vacances de torn. En aquest cas aquest llibre va lligat al record dels Ports fins a les platges del Delta del Ebre, de l’Ermita de la Pietat fins a Fredes. Un gran record del llibre i de les vacances, sense cap mena de dubte.

I com que el llibre em va agradar molt, molt més del que el seu títol sembla suggerir, aquest any amb molt de temps em vaig posar a la recerca del nou “llibre de vacances”, i sí ho heu endevinat, es tractava de “En defensa de lo sagrado”, el llibre difícil de trobar però segur que amb la ajuda del meu amic Google me’n sortiria.

I la veritat és que no va ser gens difícil, el trobava de seguida, omplia les meves dades i al cap de deu o quinze dies rebia… una resposta més o menys com aquesta: “lo sentimos mucho, su libro dejó de editarse el año 2006 y no disponemos de ningún ejemplar”. I com és que el tenen al catàleg?, no entenc res, tan sols en fan perdre el temps i la paciència, això sí, cada vegada tinc més ganes de tenir el llibre a les meves mans, ja gairebé “el necessito”.

No em vull fer gaire més pesat, just abans de perdre tota esperança vaig trobar-lo a una espècie de pàgina web de col·leccionistes i no m’ho vaig pensar gens, faig la transferència bancària (quina por això de pagar per avançat…) i al cap d’una setmaneta rebo el llibre tot perfecte a casa, no m’ho puc creure, i m’ha costat al mateix preu que teòricament valia, fantàstic.

Ara tinc el llibre ben desat, tot esperant el seu moment, aquell moment de tranquilitat per gaudir plenament de la seva lectura, aquestes vacances que s’apropen poc a poc, aquestes vacances que no tinc ni idea de on aniré, però que com a mínim sé quin llibre llegiré, i això no és poc.


Vacances!!

with 20 comments

Ja ho va dir el conseller d’educació més controvertit i discutit de la història de Catalunya, Ernest Maragall: “Si no saben que fer amb els nens que els portin a esquiar”. No sé si ho recordeu, però es referia al nou calendari escolar, aquell que deixa lliures els nois i noies de 5 a 16 anys i penjades a les famílies, ja que resulta impossible per a molts conciliar amb la feina les setmanes del 27 de febrer al 5 de març del 2011 i del 6 al 12 de març del 2011.

Ara he pogut veure quins son els plans que ens ofereixen per aquests dies, de moment han derivat el problema a una conselleria de les més relaxades, la Conselleria de Joventut.

Aquesta conselleria ocupa un enorme espai entre els carrers Rocafort i Calàbria de Barcelona, recentment he pogut veure els SEUS nous cotxes oficials (molt bonics, per cert) aparcats als SEUS aparcaments reservats mentre la resta de mortals son perseguits per la policia.

Aquesta Conselleria és una d’aquelles on quan entres te’n adones del relax que hi ha, és una “Conselleria Zen”, i regna la pau i la tranquil·litat. De tant en tant els funcionaris s’apunyalen els uns als altres per l’esquena, però no ho fan de mala fe, ho fan per avorriment.

Però be, a lo que anava, que ens proposen des de la Generalitat?, doncs ho han fet fàcil, sota el bonic títol de “vacances de febrer i març” a http://www.xanascat.cat/shownode.tjc?id=1100755 trobem el “menú” proposat, unes estades als seus albergs de joventut amb activitats:

Estades d’anglès
Estades d’arts escèniques
Estades d’arts plàstiques
Estades d’astronomia
Estades de música
Estades esportives
Estades de neu

Vaja quin munt d’estades!, no ens podem queixar. Per qui no pugui atendre aquests dies als seus fills te una opció per aparcar-los als desaprofitats albergs de la Generalitat. I els preus?, docs res, un petit esforç econòmic i a gaudir de les vacances!!

Anglès: 251,00 euros IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Anglès per a nens i nenes de 5 a 7 anys: 198,00 euros IVA inclòs. (4 dies, 3 nits)

Arts escèniques: 280,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Arts escèniques per a nens i nenes de 5 a 7 anys: 329,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Arts plàstiques: 270,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Arts plàstiques per a nens i nenes de 5 a 7 anys: 335,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Astronomia: 276,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Música: 330,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Esportives: 262,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Neu: 355,00 IVA inclòs. (6 dies, 5 nits)

Doneu-vos pressa, que les places son limitades, si hi ha massa gent apuntada es farà un sorteig de on sortiran els afortunats.

I així son les coses a l’estat del benestar, aquest món feliç on vivim. Nens que esquien i aprenen arts escèniques, pares que van sobrats de diners i funcionaris que aparquen els SEUS cotxes oficials als SEUS aparcaments reservats.

Escrit un 16-9-10 a Catalunya, motor d’Europa.

Written by MadeByMiki

16 Setembre 2010 at 9:11 am

Low, tan sols Low…

with 4 comments

Vull compartir amb vosaltres el que per a mi és el millor grup de l’univers, Low. Espero que el vostre bon gust us permeti gaudir d’aquesta experiència sonora.

I fins aquí la col·lecció de posts “patilleros” de les vacances del 2010.

Written by MadeByMiki

18 Agost 2010 at 9:45 pm

Arxivat a Música

Tagged with , , , , ,