Archive for Agost 2009
La Champions fa pudor
Des de fa unes quantes temporades, els enfrontaments entre Barça i Chelsea han esdevingut gairebé un ‘derbi’ europeu. El perquè d’aquest fenomen rau, probablement, en la ràbia que algunes declaracions de Mourinho van provocar, en aquell moment, entre l’afició blaugrana. Deixant de banda això, però, no es pot negar que, si el partit entre l’equip català i el londinenc es va convertir en un partit molt tens, va ser gràcies a que ambdós equips es van enfrontar durant un parell o tres de Champions consecutives. En aquell temps vaig sentir a dir, alguna vegada (poques), que això de la Champions feia una mica de pudor, ja que era massa casualitat que un sorteig oferís com a resultat un partit Barça – Chelsea durant tantes temporades seguides. Era massa complicat que un sorteig dongués el mateix resultat durant tres anys seguits.
LLlavors, però, no en vaig fer cas. No desconfiava dels senyors de la UEFA. Ara, uns anys després, veig que potser vaig ser molt inocent.
Els rumors, com a mínim en el meu entorn, van reaparèixer després del famós gol d’Iniesta (“Lo Puto Crac”) a Stamford Bridge en les semifinals d’aquesta competició durant la darrera temporada. Alguns deien que l’àrbitre tenia un únic objectiu que ‘des de dalt’ li havien exigit: la final no podia repetir-se, per tant, el Chelsea no podia arribar de cap manera a la final de Roma, ja que llavors s’hagués repetit la final de l’any anterior (Chelsea – Manchester United), i això, senzillament, no interessava: era poc atractiu repetir la final, i més si tenim en compte que eren dos equips anglesos (la Champions és una competició celebrada a nivell europeu, no només a nivell britànic). 
Llavors, però, tampoc m’ho vaig voler creure. Pensava que eren comentaris que llançaven alguns ‘merengues’ gelosos i alguns aficionats diversos amb un denominador comú: el de ser antibarcelonista. Estava content pel gol d’Iniesta, que, per cert, vaig celebrar intensament. Vaig ignorar, per segon cop, els rumors que sorgien en el meu entorn sobre la rigurositat d’aquesta competició.
Aquest any, tornant-me a fixar de nou en el sorteig (que divideix tots els equips participants en diversos grups de quatre), i sense haver-ho parlat encara amb ningú del meu ‘entorn’, declaro que no m’ho crec. No em crec aquest sorteig (el de la Champions). Aquest cop ha estat descarat. És massa casualitat que el Barça i l’Inter, dos equips que han intercanviat els seus respectius devanters centre (Ibrahimovic i Eto’o) aquest estiu, hagin coïncidit en el mateix grup. A més, no cal oblidar que això suposa el retorn d’un personatge molt odiat (tot i que alguns culers el volien en el lloc de Pep Guardiola…) al Camp Nou (Mourinho). També és massa casualitat que el brasiler Kaká (un dels fitxatges més cars de l’estiu i de la Història del futbol, després del fitxatge del prepotent C.Ronaldo, és clar, que va declarar fa poc que ell no ha de demostrar res a ningú en això del futbol) s’hagi d’enfrontar al seu ex-equip (Milan) vestint la samarreta blanca.
Tot plegat em fa pensar que això és només una manera d’intentar vendre en temps de crisi. Vendre entrades, vendre tele, vendre samarretes, vendre bufandes, vendre il·lusió i, en definitiva, vendre futbol. Dit d’una altra manera, el que està fent la UEFA amb la Champions League és vendre morbositat: Mourinho tornarà a parlar del Barça, la cel·lebració d’un gol d’Eto’o al Camp Nou vestint la samarreta de l’Inter, la possibilitat de que Ibra marqui a Milà, la manera amb què el públic culer rebrà al camerunés, l’ambient amb què es trobara Kaká quan jugui a Itàlia contra el seu ex-equip, el retorn de Ronaldinho al Bernabéu (on va fer el millor partit de la seva vida fa unes quantes temporades), etc. En part, tot això és divertit i està molt bé, perquè anima la competició. Però tenint en compte aquestes ‘casualitats’ i aquests ‘resultats tant curiosos i sorprenents’ que ofereix el sorteig de la Champions, aquesta competició perd credibilitat, seriositat, professionalitat.
El fútbol és un gran negoci, d’acord. I nosaltres no som res més que una petita part dels clients d’aquest enorme negoci, d’acord també. Però a cap client (cap ni un) li agrada sentir que li prènen el pèl. I malgrat tot, que consti, faré tots els possibles per no perdrem el Barça – Inter.
Jordi Pallarès
Jolicloud, el futur ja és aquí.
JoliCloud
Ara fa uns dies gràcies a un post de’n Oriol Farré vaig descubrir que hi havia una innovadora distribució anomenada Jolicloud. Aquesta distro (així les anomenem al “mundillo”) parteix d’una base UBUNTU 9.04 i te una aparença semblant en principi a UBUNTU NETBOOK REMIX, però en el fons és molt diferent.
Hi ha moltes coses que fan que de Jolicloud una experiència diferent. Per començar es tracta d’un sistèma operatiu que actualment es troba en fase “Private alpha developer version”, tot i que us puc assegurar que és totalment funcional. Porto dies fent-lo servir i de moment no tinc cap queixa.
De moment no es pot descarregar directament, cal demanar una invitació via mail a http://www.jolicloud.com i al cap d’uns dies t’envien un link cap a un arxiu ISO de 600 MB. Una vegada descarregat podem provar-lo, a veure que en treiem de bó.
La primera sensació és que no sembla Linux, ni Windows, ni Mac. Tot funciona de manera extremadament visual, i l’integració i sincronització del sistèma operatiu amb els serveis d’internet és increible. No hi ha dubte que aquest és el camí cap on apunta el futur dels sistèmes operatius, la fusió amb internet.
Al cap d’una horeta com a usuari de Jolicloud queda clar que els programadors i dissenyadors han fet una cosa semblant a un miracle. Actualitzar, instal·lar, desinstal·lar, navegar, tot absolutament tot és molt fàcil, intuitiu i funciona a la primera.
Se’m oblidava, tot funciona a la primera, el wifi, la connexió 3G, la webcam, el 100% de l’ordinador i sense fer res ni problemes.
He tingut una sensació semblant a la que vaig tenir al provar el Spotify. Amb lo senzill que sembla i la revolució que suposa.
Avui Linux ha fet 18 anys.
Un 25 d’Agost de 1991 en Linus Torvalds donava a conèixer per internet el seu projecte amb aquest missatge:
Hola a tots aquells que feu servir Minix.
Estic creant un sistema operatiu (lliure) (per pur hobby, no serà tan gran ni professional com GNU) per clons AT 386 (486). Porto treballant en això des de l’abril i ja comença a estar llest. M’agradaria rebre comentaris sobre el que a la gent li agrada / desagrada de minix, ja que el meu SO se li sembla una mica (mateixa disposició física del sistema de fitxers (per motius pràctics) entre d’altres).
Fins al moment he portat bash (1.08) i gcc (1.40), i les dues utilitats semblen funcionar. Això vol dir que tindré alguna cosa funcional dins d’uns mesos i m’agradaria saber quines característiques voldria tenir la majoria de la gent. Qualsevol suggeriment és benvingut, però no puc prometre que les posi totes en pràctica 🙂
Linus Benedict Torvalds
PD. Sí – està lliure de codi de minix i té un sistema de fitxers multi-fil. NO és portable (utilitza la commutació de tasques del 386, etc.), I probablement mai no funcionarà en una altra cosa que no siguin els discs durs AT, perquè és tot el que tinc 😦
El 5 octubre 1991 Torvalds anunciava finalment la primera versió del codi font, que es podia descarregar, compilar i executar:
¿Trobes a faltar els dies de minix-1.1, quan els homes eren homes i escrivien els seus propis controladors de dispositius? Estàs sense cap bon projecte entre mans i tens ganes de ficar-li mà a un sistema operatiu que puguis modificar segons les teves necessitats? (…) Pot ser que aquest missatge us interessi.
Com esmenta fa més o menys un mes estic treballant en una versió lliure d’alguna cosa semblant a minix per a ordinadors AT-386. Ja estic a la fase en què es pot utilitzar (encara que pot no ser-ho, depenent del que vulguis fer) i vaig a començar a publicar el codi font per que es distribueixi més àmpliament. Actualment està en la versió 0.02 +1 petit pegat, però he pogut executar correctament bash / gcc / gnu-make / gnu-sed / compress entre altres coses.
El codi font d’aquest petit projecte casolà és a nic.funet.fi (128.214.6.100) al directori / pub / OS / Linux (…)
Aquí teniu el fil que va iniciar tot això:
Mes informació a:
..: MadeByMiki :.. 