Ens em endeutat massa poc.

El sr. Neuhaus.

La ciència ficció sempre m’ha agradat, tant en llibres, pel·lícules o en còmics. Dintre d’aquest gènere i trobem tot tipus d’històries, unes més creïbles i unes altres no tant. Ara fa temps que no llegeixo res d’aquest gènere, sembla que no em cal, ja que com diu el tòpic “la realitat sempre supera a la ficció”, i això és el que m’ha tornat a passar.

Resulta que aquest dilluns ha arribat a les meves mans el diari “El Economista”, i això és el que m’ha fet recordar aquells gloriosos temps d’evasió, quan llegia a Asimov, Bradbury o Huxley. Qui ha aconseguit aquesta regressió?, doncs es tracta d’Alfredo Neuhaus [Alfred Casanova en català?], director general de MasterCard per a Espanya i Portugal.

Doncs si, a aquest diari hi ha una enorme entrevista a aquest directiu, i sincerament el que hi diu és espectacular:

“Se nota una recuperación general,está habiendo más confianza en el sistema… la gente empieza a consumir un poco más”

“creo que el parque de tarjetas va a consumir más este año”

“En un país con la media de ingresos que tiene España estaría más justificado dar más holgura a los clientes. En España no había un exceso de crédito en el mercado, todo lo contrario”

“Las tarjetas no tienen la culpa de la crisis, la crisis es una coyuntura económica de un país…”

“Creemos en la libre competencia y en que los bancos puedan fijar sus tasas”

El Economista,15-3-2010, pàgina 15.

Pel que podeu llegir es tracta d’una ciència ficció molt extrema, que va molt més enllà de la realitat, de fet crea una realitat paral·lela a una de les dimensions que hi han, però que no veiem (rotllo física quàntica…).

Totes aquestes boniques afirmacions van molt en la línia de la gran campanya

Para todo lo demás: MasterCock.

mediàtica “estosololoarreglamosentretodos.org”, fins i tot sembla que tinguin els mateixos objectius.

Sincerament, jo no noto una recuperació general, em sembla estrany parlar

de “parcs de targetes” que consumiran més, miserable dir que no hi havia excés de crèdit a Espanya i un delicte parlar de “coyunturas económicas de un país” per no buscar responsables.

I respecte a la frase final, ja us la traduiré al meu llenguatge:
“Creiem en la lliure competència, perquè això ens permetrà créixer sense cap control, fer-nos els amos de tot, tenir uns beneficis astronòmics cada any, estafar-vos a diari, no tenir cap responsabilitat social i manar sobre els polítics que voteu. També ens agradaria molt que vosaltres considereu això com una cosa fantàstica i el punt més elevat de llibertat al que l’home pot arribar.