Coses que he fet aquestes vacances…

Coses que fan als pobles per civilitzar...

Evidentment llegir el totxo (per a mi més de 300 pàgines son un totxo…) “En Ausencia de lo Sagrado”, de’n Jerry Mander, i aquest llibre com a mínim dóna per a un post llarg, tot es farà. També han estat unes vacances dedicades a voltar pels Ports (Els ports de Tortosa-Beceit en diuen…), descobrir pobles fantàstics més o menys perduts a les muntanyes i amb molts pocs habitants i visitants, però d’aquells en els que t’hi quedaries a viure sense pensar-ho i al cap d’un any marxaries per potes al no congeniar amb els altres 16 habitants… I unes vacances de molta platja (sota la “sombrilla” i llegint…), a les platges sempre quietes de Sant Carles de la Ràpita, amb els seus peixets nedant, les seves gavines cleptòmanes i uns dinars de peixets, paelles i musclos sensacionals… Unes vacances sense tele (ni tan sols hi havia la instal·lació feta!!), i amb un internet gratis a una velocitat meravellosa, meravellosa i tan sols aprofitada per veure algun capítol de “Mujeres Desesperadas”, de la setena temporada per a ser exactes… Unes vacances envoltats de gats, gossos, algun ” macho” remugant de tan en tant i un munt de gent que cada nit “treu les cadires” fins a més enllà de l’una de la matinada xerra i xerra sense parar de tot, és com un telenotícies però més local i amb molts “mecagondeu”, més o menys a cada frase… Un estiu amb dinars a l’una del migdia i sopars a les nou de la nit o abans, amb “bandos” pels altaveus del poble on se’t informa de tot a diari, que si avui hi ha peix de La Ràpita acabat de portar pel “peixater Manel”, que si demà es pot caçar però sense armes de foc al terme municipal, que si l’associació de joves ha muntat una excursió, i tot en rigorós directe… Un estiu a una casa tipus “Port Aventura” on hi ha emocions fortes a viure, un bany tipus venecià, permanentment mig inundat per infinitat de fugues d’aigua de totes bandes (a la que queden dos dies per a marxar ja funciona tot), una rentadora que no funciona (però decora molt i perd aigua…), una cisterna misteriosa, moltes habitacions on és millor no entrar, una cuina força experimental, un llit trenca esquenes i molt alt, balcons per a tafanejar, ho sigui tot un paradís per a la gateta…

Si ja m’ho van dir a Amposta, “no t’ho prenguis malament, però aquell poble està encara per civilitzar”, “això que feu, son vacances salvatges”…

Com podeu veure tot ha estat perfectament dissenyat per a facilitar la total desconnexió de la vida monòtona que tots més o menys patim, i la veritat és que no recordo una desconnexió semblant ni una tornada a la feina tan traumàtica…