Oh!, sorpresa!!, Ecoembes i Ecovidrio no miren per nosaltres. Reciclatge, on vas?

Reutilitzar i cobrar per fer-ho o reciclar i que un altre s’emporti el benefici?

Al començar questa setmana hem pogut llegir un parell de noticies relacionades però oposades. Per una banda tenim les màquines que s’han posat al metro de Pequín (o ara cal anomenar-la Beijing?), unes màquines que et paguen pels envasos que retornes, un fet que els més veterans recordaran, ja que fins els anys 80 aquí et pagaven per retornar els envasos, però actualment el sistema és ben diferent.

Per l’altra banda sortien a la llum els veritables i poc nobles objectius de la difícilment suportable campanya “Envàs on vas?”, uns objectius que no tenen res a veure amb el reciclatge, de fet com era d’esperar el seu veritable objectiu no és altre que el de seguir fent-nos treballar gratis per a ells, però ara de manera molt més eficient i deixant al marge objectius secundaris com el reciclatge, aquí del que parlem és del seu benefici econòmic, la resta no els interessa gens.

Si voleu aprofundir en el tema feu una ullada a la web www.retorna.org allà hi trobareu l’explicació a la campanya institucional i el seu costat més fosc, us en deixo alguns fragments per veure si us pica la curiositat i us hi passeu:

– Sota el lema ‘Envàs, on vas?’, la campanya s’ha centrat novament en els residus d’envasos domèstics, que semblen ser la fracció dels residus que més preocupa a les administracions.

– A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, aquesta se centra no tant en intentar augmentar la participació de la població en la recollida selectiva, com en reduir la quantitat del que, en l’argot del gremi, anomenem ‘impropis’.

– La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. …les raons de la campanya estan lluny d’obeir a raons de gestió pública.

-La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.

Quan “toca” pujar-nos els impostos o la benzina en parlen de l’harmonització amb els països més avançats, però en aquest cas ningú ens vol explicar que el sistema de reciclatge és car per a nosaltres, clarament deficient i amb un cost mediambiental enorme, però com que es tracta d’un negoci per a quatre gats als que nosaltres els hi fem la feina gratis no cal debatre altres alternatives més positives per a nosaltres i el nostre entorn.

Quins països trien la reutilització dels envasos en lloc del reciclatge dels residus?, doncs per exemple: Alemanya, Austràlia, Austria, Belgica, Canada, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Holanda, Israel, Noruega, Suècia, Suïssa… tots ells amb uns index de recuperació dels envasos enorme, però els nostres governants son més llestos que els d’aquests països i saben perfectament on és el veritable negoci, ara tan sols els hi cal perfeccionar una mica els nostres hàbits de recol·lecció i emmagatzematge per a fer-nos més bons treballadors.