Racionalització a TMB

Això si, de peles per fer les noves targetes anti-frau si que n'hi ha.

La pinça que l’ATM ens aplica a tots els usuaris no s’ha modificat ni un milímetre. Aquells dos joves emprenedors (emprenyadors des de el punt de vista de l’Ajuntament de BCN), ja no son notícia, la seva web “promobilletes” i la seva idea han estat fulminades per les autoritats competents.

Aquestes autoritats han fet el que sempre fan, apelar al seu sagrat monopoli per eliminar qualsevol ingerència externa. La veritat és que no s’hi han matat gaire amb els seus motius per eliminar “promobilletes“, senzillament diuen que ells no tenen autorització per vendre bitllets i punt. Sospito que la possibilitat de donar-lis aquest permís no és ni tan sols plantejable, on aniríem a parar!.

Tal i com sempre passa, la qüestió “promobilletes” ja no és notícia, els medis han trigat ben poc en oblidar-se del tema i no crec que estiguin disposats a burxar les autoritats amb preguntes incòmodes. Una cosa és informar i una altra ben diferent és mossegar la ma del que t’alimenta.

Així doncs, tal i com us deia abans, la pinça no s’immuta i continua escanyant als pobres (per partida doble) usuaris de TMB. Si començavem l’any amb la puja-atracament de tarifes, ara de manera progresiva anem veient com ens cauen totes les mesures que ens faran la vida impossible als sempre putejats usuaris del transport públic.

Això si, tot això s’anirà fent de manera discreta i amb sobredosi d’eufemismes i mit ges veritats de l’estil: “TMB aplicarà a partir d’aquest cap de setmana les mesures de racionalització del servei de bus”. Ja era hora i que bonic, “racionalització“, quina paraula tan bonica per no fer servir la que tocaría: retallada. Perquè es tracta clarament d’això, quan ens parlen de “mesures d’ajust” ja ens podem anar calçant, de moment ens suprimeixen les línies amb una “baixa demanda i alts nivells de subvenció“, ho sigui els que no surten a compte econòmicament parlant. Això és clarament fer que el sector públic es comporti com si fos privat, ho sigui que els criteris son purament de mercat, sensacional. Si extrapolem això a tots els camps del sector públic possiblement anirem cap on poc a poc hem d’anar, cap a primar el benefici al servei a costa de l’usuari i el seu benestar.

Jo també crec que hi ha moltes coses que no em surten a compte, per començar els 300 alts càrregs de l’ATM, en podem parlar?