Adam Curtis, “el segle del individualisme”
Ja sabeu de la meva afició pels documentals, avui toca recomanar la sèrie de documentals més imprescindible del enorme Adam Curtis. Aquest documentalista anglès va treballar com a productor, escriptor, director i narrador. Ha estat professor a Oxford i actualment treballa per a la BBC.
El primer que ens sorprèn és la temàtica dels seus documentals, ja que parlen de geopolítica moderna i contemporània. S’esforça molt per fer-nos entendre el com i el perquè de les qüestions més interessants que vivim i veiem a diari, el seu objectiu és fer-nos conèixer molt millor el món on vivim.
Avui em centraré tan sols en la sèrie de documentals més famosa que ha creat: “The century of self”, aquesta sèrie consta de quatre llargs documentals que ben segur devorareu un darrera l’altre per després tornar a començar.
Us en faig un petit resum i us deixo el link per veure’ls en versió original amb subtítols:
“1. Maquinas Felices”: Bàsicament es tracta de la vida i miracles d’Edward Bernays, cosí de Sigmund Freud, visionari i gran manipulador de masses. Va aprofitar els coneixements i estudis del seu oncle per crear un nou sistema de societat de consum. Aquest capítol és imprescindible, extens i revelador de l’estil i la enorme tècnica, coneixements i habilitat comunicativa d’Adam Curtis.
“2. Ingenieria del consentimiento”: A aquest capítol ens explica com després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors van fer servir els estudis de Freud per manipular el inconscient de les masses. Se’ns explica com els governs i les empreses gestionen i controlen les ments dels seus ciutadans.
“3. Hay un policía dentro de todos nuestros jefes: debe ser destruido”: En Wilheim Reich, deixeble de Freud junt a les empreses dels EEUU va ajudar a crear un món individualista.
“4. Ocho personas bebiendo vino en Kettering”: Una brillant crítica als polítics d’esquerres occidentals i la seva manera d’entendre la democràcia i el tracte cap al seu electorat. La devaluació total de la política i la democràcia.
Ja podeu vigilar amb aquests documentals, us puc dir per experiència que creen addicció i us ocuparan moltes hores.
Aquí en teniu una mostra, segur que si després d’aquest documental de 1 hora en voleu més sabreu on trobar-los…
http://video.google.com/videoplay?docid=7189292447633419431#
…però per si un cas aquí us deixo un altre link:
http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?f=4&t=3498
Per cert, missatge en clau: els interessats ja m’entendreu, les vostres preguntes ja son a Beirut.
..: MadeByMiki :.. 
Ei, jo no hi he col·laborati i entenc el missatge en clau, em sento molt “intel·ligenta”!!! 🙂 M’intriguen aquests documentals, no descarto mirar-ne algun!
Reflexionem-hi
2 Desembre 2010 at 11:48 pm
Ets molt “intel·ligenta” i ràpida com ningú!!, per a la propera entrevista, que n’hi hauran més a veure si t’animes a participar.
Fes-li una ullada a algun documental d’aquests i quedaràs fantàsticament enganxada, n’estic segur.
madebymiki
2 Desembre 2010 at 11:53 pm
Sí, Miki, ets transparent! Jo també he “pillat” el missatge. Ep, però ara no canviïs i et tornis opac, eh, que ja ens agrades així 😉
M’intriga el segon documental que proposes. Caldrà donar-li un cop d’ull.
montsellado
3 Desembre 2010 at 12:07 am
Gràcies Montse, no puc canviar, això seria massa cansat i jo soc molt gandul. Respecte als documentals et dic el mateix, no te’n penediràs.
madebymiki
3 Desembre 2010 at 12:29 am
Hola, només volia comentar-te que he començat amb el primer i tens molta raó (ves per on, ets el “culpable” d’haver afegit una activitat més en el meu pont). La publicitat (o propaganda, segons com es miri), les masses i la manipulació són temes que em fan por i em fascinen alhora. Gràcies per aquest bon consell.
Per cert, en Santiago Rusiñol va dir que “Enganyar els homes d’un en un és un bon tros més difícil que enganyar-los de mil en mil”. Esgarrifosament cert, oi?
montsellado
3 Desembre 2010 at 10:48 pm
Com me’n alegro Montse, si tan sols encomanant la passió per Adam Curtis i els seus documentals a una sola persona ja estic més que satisfet.
La saviesa de’n Santiago Rusiñol queda ben clara amb la frase que has compartit.
Bon cap de setmana llarg!! (…per alguns)
madebymiki
3 Desembre 2010 at 11:40 pm
Ja posats jo també me sent “intel·ligenta”! Hehe. Gràcies per descobrir-me el món dels documentals del quals reconec que no estic massa posada al dia… 🙂
caterina
3 Desembre 2010 at 12:10 am
Ho ets, tan sols cal fer una ullada al teu blog per adonar-te’n.
No puc fer-hi res, soc addicte als documentals i com sempre acabo escrivint del que em fascina… ara que tampoc pretenc que tots penseu com jo, la vostra salut mental se’n ressentiria…
madebymiki
3 Desembre 2010 at 12:34 am
Miki, t’has parat a pensar en la responsabilitat que tens de no deixar-nos viure en l’inòpia absoluta? Feliços davant la tele veient Sálvame de Luxe?
Veig que aquesta vegada ens passes molta informació i pel que dius addictiva. Me la miraré amb atenc ió i interès.
Tomàs
3 Desembre 2010 at 6:32 pm
La veritat és que soc un manipulador de consciències justament pagat per Tele5, després del mal de cap que tindreu tots amb aquests documentals acabareu carn del Sálvame i del Gran hermano 21.
Que ho gaudeixis molt!
madebymiki
3 Desembre 2010 at 6:46 pm
Val, dec ser la única persona que no ha estén absolutament res del missatge en clau! Beirut?? Eing??
Arqueòleg Glamurós
3 Desembre 2010 at 7:23 pm
No t’amoïnis, la solució ben aviat aquí mateix!!
madebymiki
3 Desembre 2010 at 11:41 pm
Fa poc més d’una setmana que me’l van passar aquest documental, impresionant! I ben curiós tot plegat, quan te’n dones compte del poder d’aquesta publicitat que apel·la directament a les emocions. En el fons ho veig com un insult i un menyspreu cap als humans el saltar-se de bones a primeres el teu conscient i anar directament a convèncer aquella part que no pots controlar. Aquest Bernays va tenir una idea genial, treure rendiment econòmic de les emocions, associant-les a productes… bé, genial potser no és la paraula…
Jo reconec que també estic enganxat a documentals d’aquest tipus, l’últim que he vist, i que te’l recomano moltissim es titula “La servidumbre del hombre moderno”!
Arreveure!
PD: Aquí tens un nou lector i comentarista! =D
Sergi
5 Desembre 2010 at 3:13 pm
Benvingut Sergi, al veure’l vaig tenir aquesta mateixa sensació, espero que el teu comentari ajudi a la promoció d’aquest gran documentalista anglès.
Fa poc més d’un any vaig parlar d’aquests altre gran documental “La servidumbre del hombre moderno”:
https://madebymiki.wordpress.com/2009/11/20/de-la-servidumbre-moderna/
Gràcies per llegir i per comentar, salut!!
madebymiki
5 Desembre 2010 at 3:27 pm