Daniel Mermet a la Plaça de Catalunya.

 

Ja fa força dies que no us parlo del «Café Repaire» de “Là-bas si j’y suis” a Barcelona, pels que sou nous a aquest blog al final del post us posaré uns quants links que expliquen qui son i que fan aquest grup de ments crítiques i absolutament obertes a tothom.

Tal com us deia, fa temps que no dic res sobre les trobades, projeccions i debats d’aquest grup. El motiu no és una manca d’interès per la meva banda, més aviat es tracta d’una incompatibilitat d’horaris i una llarga etapa d’excés de feina per la meva banda. Ho sigui que fa temps que no vaig a cap de les seves trobades, i tot i que procuro estar al cas de les seves activitats mai serà el mateix que participar-hi.

Per variar aquest diumenge a les 11 del matí van programar una interessant trobada-debat amb en Daniel Mermet i el seu equip, i mentrestant jo estava treballant a poca distància… “c’est la vie!”. En Daniel és periodista, escriptor, documentalista,  i 

Per sort he rebut força mails explicant el que es va exposar i debatre durant l’hora i mitja llarga que va durar el “Café Repaire” dedicat a parlar sobre el moviment d’indignats que hi ha per tota Espanya. Tot i que se’n farà un resum al seu blog, he volgut compartir amb vosaltres les idees més interessants que allà es van debatre.

Cal destacar que hi ha hagut dos tipus d’intervencions: per una banda els que expressaven la seva opinió sobre el moviment del 15M i per l’altra els que parlaven sobre el descontent amb el sistema democràtic que vivim actualment.

Del primer grup, lo més significatiu va ser:

• Les opinions molt positives de la gent que portava esperant molt de temps un moviment civil com aquest, i se’n alegrava de que per fi aquest hagués pres cos.

• Gent que encara recordava la repressió franquista i lo molt que ens ha costat arribar on ara som (Seguretat Social, dret al vot universal, etc…).
• Molts dels que van viure el franquisme recordàven que aquest torna a ser un moment de “encrucijada” semblant i que la policia no tenia que condicionar al poble.

• Un important número d’avis, alguns en cadira de rodes i sortint de les seves residències havien sortit per animar i veure el moviment en persona.

Del segon grup d’intervencions calia destacar:

• El descontent amb els privilegis dels polítics i amb la injusta llei electoral, cal destacar que aquests punts son comuns a totes les places, hi ha un consens unànime i indiscutible.

• Tothom n’estava tip d’uns polítics que no es preocupen dels nostres problemes i es dediquen a discutir sobre coses que no ens interessen.

• La degeneració que ha provocat que la idea bàsica de la democràcia ja no s’apliqui. Els representants del poble han deixat d’agafar la seva veu.
• S’ha dit que el poble ha estat molt passiu. Votant al PP o al PSOE sense massa reflexió.

• Algú demanava que el poble fos més responsable davant les seves decisions polítiques.

• També s’ha dit que el neoliberalisme és un dels grans culpables de la situació de crisis actual. Que el moviment 15M és una clara presa de consciència política que ens obliga a replantejar-nos tot el sistema.

• Es creu que aquest 15M possiblement, tingui les conseqüències i efectes que tingui, haurà servit per repolititzar el poble.

• S’ha afirmat que en part l’èxit del moviment d’indignats es deu, en part, a la clara incorporació de les classes mitges tant tocades per la crisi a la lluita política.

• S’ha dit que calia “desarmar als mercats” i que la avarícia i cobdícia son a la base d’aquesta crisi del sistema.

Tinc que agrair-li a Sandra tota la seva feina de resum del debat/trobada amb Daniel Mermet, gràcies a ella els que no hi hem anat ens podem fer una idea de com han anat les coses.

 

 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/  

https://madebymiki.wordpress.com/2010/06/17/el-%E2%80%9Ccafe-repaire%E2%80%9D-pero-aixo-que-es/ 

https://madebymiki.wordpress.com/2009/12/01/1308/

https://madebymiki.wordpress.com/2009/12/03/la-barna-si-jy-suis-2%c2%aa-part/