Coherència limitada.

 Tal i com en anteriors posts us deia, en Jerry Mander i el seu llibre “En Ausencia de lo Sagrado” van ser els triats per a ser llegits bàsicament sota la “ombrela” de 180 cm de diàmetre que em va acompanyar aquest estiu. La primera sensació que vaig tenir amb aquest llibre és que era d’espies, no precisament pel tema tractat, més aviat perquè a mesura que l’anava llegint el llibre s’autodestruïa… no puc entendre de cap manera aquesta facilitat pes a desmuntar-se sense cap motiu, això mai m’havia passat.

Deixant a part els problemes tècnics, el llibre és una reflexió extremadament intel·ligent sobre l’home i la tecnologia. És molt curiós el veure com aquest llibre que porta 20 anys escrit vist avui ha encertat en un munt de coses que ara patim. La seva visió de la tecnologia és purament crítica, i la veritat és que resulta impossible no donar-li la raó en moltes coses. Certament la tecnologia no ha complert amb cap de les coses que prometia, ni ens ha fet més lliures, ni ens ha donat més temps lliure, ni de cap manera ens ha alliberat de la feina. Més aviat el que ha passat és el contrari, ha servit per esclavitzar-nos cada vegada més. En Jerry Mander dedica mig llibre a desenvolupar les seves brillants reflexions sobre els ordinadors i la globalització mundial , l’energia nuclear i els seus perills, la biotecnologia, la televisió (el seu gran enemic), els centres comercials i els seus efectes a la societat, i tot un munt de altres qüestions absolutament interessants i molt ben tractades i enfocades. La veritat és que no hi ha manera de rebatre el seu punt de vista, tot el que diu està molt ben raonat i tret de matisos és incontestable.

Aquest llibre té una segona part dedicada als indis americans, allò que els canadencs anomenen les “first nations”. Aquesta part del llibre és per a mi una mica més espesa, però no per això deixa de ser interessant. Per resumir-ho en poques paraules, en demostra que la majoria d’indis eren gent pacífica, ben integrada i respectuosa amb el medi ambient on vivien. Ens parla de pobles absolutament democràtics i amb milers d’anys d’història a la seva esquena, evidentment també ens explica la “trobada” d’aquests pobles amb els colonitzadors i totes les seves conseqüències. Potser la part més interessant és la que dedica a l’estat actual dels indis, la veritat és que trenca força tòpics.

Lo millor de tot és que una vegada llegit aquest llibre, i acceptant com a vàlides les seves teories, vaig sentir unes fortes ganes de consumir desmesurades. Per a ser més exactes, vaig tenir un “caprici tecnològic”, i em sentia com un drogoaddicte amb el “mono”. A sobre aquest caprici era d’un aparell absolutament prescindible i en certa manera odiós, un “tablet”, un dels productes “de moda” i una “pijada” com un piano. Així doncs, com tot addicte tecnològic de nivell, em vaig passar una setmaneta investigant prestacions i preus, i al cap d’aquest temps d’investigació i aprenentatge el meu desig irrefrenable es va veure satisfet, ja tinc un tablet, no és un iPad ni molt menys, però igualment ho reconec, he pecat, Jerry Mander perdoneu-me.