..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Coherència limitada.

with 15 comments


 Tal i com en anteriors posts us deia, en Jerry Mander i el seu llibre “En Ausencia de lo Sagrado” van ser els triats per a ser llegits bàsicament sota la “ombrela” de 180 cm de diàmetre que em va acompanyar aquest estiu. La primera sensació que vaig tenir amb aquest llibre és que era d’espies, no precisament pel tema tractat, més aviat perquè a mesura que l’anava llegint el llibre s’autodestruïa… no puc entendre de cap manera aquesta facilitat pes a desmuntar-se sense cap motiu, això mai m’havia passat.

Deixant a part els problemes tècnics, el llibre és una reflexió extremadament intel·ligent sobre l’home i la tecnologia. És molt curiós el veure com aquest llibre que porta 20 anys escrit vist avui ha encertat en un munt de coses que ara patim. La seva visió de la tecnologia és purament crítica, i la veritat és que resulta impossible no donar-li la raó en moltes coses. Certament la tecnologia no ha complert amb cap de les coses que prometia, ni ens ha fet més lliures, ni ens ha donat més temps lliure, ni de cap manera ens ha alliberat de la feina. Més aviat el que ha passat és el contrari, ha servit per esclavitzar-nos cada vegada més. En Jerry Mander dedica mig llibre a desenvolupar les seves brillants reflexions sobre els ordinadors i la globalització mundial , l’energia nuclear i els seus perills, la biotecnologia, la televisió (el seu gran enemic), els centres comercials i els seus efectes a la societat, i tot un munt de altres qüestions absolutament interessants i molt ben tractades i enfocades. La veritat és que no hi ha manera de rebatre el seu punt de vista, tot el que diu està molt ben raonat i tret de matisos és incontestable.

Aquest llibre té una segona part dedicada als indis americans, allò que els canadencs anomenen les “first nations”. Aquesta part del llibre és per a mi una mica més espesa, però no per això deixa de ser interessant. Per resumir-ho en poques paraules, en demostra que la majoria d’indis eren gent pacífica, ben integrada i respectuosa amb el medi ambient on vivien. Ens parla de pobles absolutament democràtics i amb milers d’anys d’història a la seva esquena, evidentment també ens explica la “trobada” d’aquests pobles amb els colonitzadors i totes les seves conseqüències. Potser la part més interessant és la que dedica a l’estat actual dels indis, la veritat és que trenca força tòpics.

Lo millor de tot és que una vegada llegit aquest llibre, i acceptant com a vàlides les seves teories, vaig sentir unes fortes ganes de consumir desmesurades. Per a ser més exactes, vaig tenir un “caprici tecnològic”, i em sentia com un drogoaddicte amb el “mono”. A sobre aquest caprici era d’un aparell absolutament prescindible i en certa manera odiós, un “tablet”, un dels productes “de moda” i una “pijada” com un piano. Així doncs, com tot addicte tecnològic de nivell, em vaig passar una setmaneta investigant prestacions i preus, i al cap d’aquest temps d’investigació i aprenentatge el meu desig irrefrenable es va veure satisfet, ja tinc un tablet, no és un iPad ni molt menys, però igualment ho reconec, he pecat, Jerry Mander perdoneu-me.

Anuncis

Written by MadeByMiki

5 Setembre 2011 a 11:25 am

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Mira que llegir llibres que van en contra del model de vida en el que vivim, també son ganes de amargar-se la vida…

    Pons

    5 Setembre 2011 at 1:00 pm

  2. La única cosa que se m’acut dir-te és aquest proverbi indi-americà:

    http://quotationsbook.com/quote/43076/

    Ah, i potser remarcar que no entenc com t’has pogut comprar el tablet després de llegir el llibre.

    ahse

    5 Setembre 2011 at 2:13 pm

  3. Un llibre que poc després de llegir-lo t’entren ganes de consumir? Ai! No sé jo… I sóc de la mateixa opinió que tu, que un tablet és una pijada. A casa en tenim un i no som gaire amics ell i jo. Tenc un problema amb tot el que sigui tàctil, sóc més de teclat. Potser per això vaig optar per un Netbook… Gaudeix del tablet! 😛

    caterina

    5 Setembre 2011 at 4:17 pm

    • Jo ara mateix tinc tablet, netbook, portàtil i un ordinador standard… potser soc una mica malalt amb això de la tecnologia.

      MadeByMiki

      5 Setembre 2011 at 5:45 pm

  4. Catxis, en la xarxa de biblioteques d’ell només tenen “Cuatro buenas razones para eliminar la TV” (no descarto empollar-lo de cara a alliçonar els addictes que tinc a casa), però m’han agafat ganes de llegir aquest que proposes. Ho faré.

    Pel que fa al tablet… Ens estàs dient que has sucumbit a la temptació? I per més inri a una temptació consumista? No m’ho puc creure: MIKI, ETS HUMÀ!!! 😀

    Montse

    5 Setembre 2011 at 4:55 pm

    • Des de el meu punt de vista el “Cuatro buenas razones para eliminar la TV” és absolutament imprescindible i “En defensa de lo sagrado” també. Sovint crec que soc massa humà… i consumista, també.

      MadeByMiki

      5 Setembre 2011 at 5:47 pm

  5. Colló! Com es sembla aquest paio a en Punset! Em pensava que anaves a comentar algun programa de Redes, hahahaha

    Ferran

    5 Setembre 2011 at 7:10 pm

    • És veritat, es semblen molt aquests dos, però ja me’n he cansat de posar portades dels seus (pocs) llibres.

      MadeByMiki

      6 Setembre 2011 at 8:12 am

      • Qué coi has fet? Avui porto més de 12.000 visites al meu blog (i només és la una!).
        Quina responsabilitat m’has fotut a sobre!

        Ferran

        6 Setembre 2011 at 12:33 pm

  6. A mi, del poc que n’he llegit, no em convenç. Primer, perquè em sembla ultrapassat. D’ençà que va ser escrit les coses han canviat moltíssim. I segon, perquè em recorda una de les moltes reelaboracions del mite de l’Arcàdia perduda. El trobo –tot i que no l’he llegit sencer– un pèl obsessiu i pessimista, i crec que la retòrica intel·ligent i farcida de dades i estadístiques en realitat amaga una persona inadaptada, espantada per l’Era Tecnològica que tot just s’inaugurava.

    Dit això, jo també sóc crític amb la tecnologia i la televisió, però més que criticar els mitjans s’hauria de criticar el seny amb què se’ls fa servir. Coses com el Facebook o el Twitter, per exemple, les trobo interessants des del punt de vista de les possibilitats que obren però completament prescindibles –fins i tot pernicioses– des del punt de vista de l’ús que se’ls dóna. Últimament també em causa una mica de respecte la xarxa blogaire… Hauríem de ser més responsables a l’hora de difondre informació –i de consumir-la– i crec que no ho som gaire… Una altra cosa que em molesta és que tothom hagi de tenir comptes bancaris sí o sí. És una imposició tàcita perquè com a ciutadans estiguem fàcilment vigilats.

    No ho sé; em sembla que afirmacions del tipus “Trabajar con computadoras en los años 90 equivale a lo que era trabajar en las minas de carbón.” són perdre una mica de vista la perspectiva. La tecnologia en si mateixa no és l’Apocalipsi. El que cal és anar en compte per no deshumanitzar la societat, els llocs de treball, les relacions, els valors… Cal saber comprar, saber triar, saber no atabalar-nos enmig de tanta informació, no perdre de vista les prioritats, el que realment importa i el que no… I aprendre a conviure amb la informació. A mi m’agrada que el metge de capçalera tingui accés a tot el meu historial mèdic fent un cop d’ull ràpid al seu ordinador perquè així farà millor la seva feina; m’agrada que hi hagi màquines capaces de separar el rebuig d’allò que es pot reciclar; que hi hagi un programa que es diu Skype, que ha revitalitzat al 200% la relació que tinc amb la meva mare (que viu a Portugal); que sigui possible consultar, estudiar i transcriure manuscrits valuosíssims via internet gràcies a digitalitzacions fetes a tot el món amb altíssima qualitat; que si la meva gossa es perd la puguin identificar gràcies al petit xip que li han implantat; que si no hagués estat gràcies a la internet, avui dia no coneixeria la meva parella… Què no m’agrada: la falta de privacitat, la relativa deshumanització del sistema, el temps que es pot arribar a perdre davant de l’ordinador amb bajanades… Però part del bon ús de la tecnologia només depèn de nosaltres. Cal ser crítics però no alarmistes, i mica més lliures gràcies a la tecnologia, sí que ho som.

    David

    6 Setembre 2011 at 1:27 am

  7. Et veig més “radical” de lo habitual, això dels comptes bancàris i el control… n’estic totalment d’acord!. Com sempre m’ha agradat molt el teu comentari i comparteico més d’un 70% del que dius. Això si, Jerry Mander ha estat un visionari, la primera ment profundament crítica amb la televisió i una bona lectura per a reflexionar, no per adoptar totes les seves idees, evidentment.

    Espero que aviat ens regalis algun post, que el 24 de juny queda mooooooooooooolt lluny…

    MadeByMiki

    6 Setembre 2011 at 8:21 am

  8. Haha, quin final, mare meva… Home, si en fas ús no veig per què ha de ser una tonteria… jo no n’he tingut mai cap a les mans però semblen incòmodes…

    Ara la majoria dels meus amics tenen internet al mòbil i em critiquen quan els critico, i em diuen que jo també n’hauria de tenir. Jo els asseguro que llavors estaria tot el dia mirant el mòbil perquè sóc així de viciada amb internet… ara, m’agrada més la idea d’esclavitzada, potser si els ho explico així m’entendran millor…

    Reflexionem-hi

    6 Setembre 2011 at 10:58 am

  9. Ja estaves tardant Miki. El Tablet et mancava.

    Jo encara no en tinc perquè la tecnologia i jo estem una mica barallats, vull dir que no en sé massa i no aprofitaria ni la meitat de les seves possibilitats, però els estris tecnològics m’agraden ni que no els utilitzi jo mateix.

    No he llegit cap llibre d’aquest autor malgrat que pel que expliques entren ganes de fer-ho.

    Pobres “First Nations”, ara han esdevingut “Special Citizens”.

    Tomàs

    7 Setembre 2011 at 7:34 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: